miércoles, septiembre 28, 2011

Selènika 2011

El Retto después de vacaciones ha sido volver a recuperar un poco mi estado de forma, y que mejor manera de hacerlo que participando en una de las carreras de Btt míticas en Cataluña. La Selénika ya lleva 23 ediciones. Este año de 106Kms y 2.250 de desnivel acumulado positivo.
A pesar de llegar a las 7 de la mañana, ya tuve que aparcar un poco lejos, pero es que 1339 participantes es un número considerable. Recojo el dorsal, como un plátano, un trozo de barrita y para la salida. He conseguido ponerme más o menos delante, pero no lo suficiente..
Se da el petardazo a las 8:06 y la gente sale con muchas prisas. Este año la salida subiendo un repecho de 3 kms cosa que ha ido bien para ir enfilando a la gente. No llevábamos ni 5 kms cuando me sale volando el bidón. Queda una eternidad y tengo que parar a recogerlo…casi me pasan por encima 25 individuos a toca castaña.
Sigo a mi ritmo, ya que los primeros 20 kms son bastante planos. Aunque estaba cerca del arco de salida, llevo delante más o menos a 125 bikers y me da la sensación que van muy deprisa, ya que gano posiciones, pero lentamente. Este año, el recorrido acumulaba la mayoría del desnivel en los primeros 60-65 kms después la cosa parecía que ya tenia que ser más llevadera hasta el final.
Voy a mi ritmo y controlo un poco las pulsaciones e intento no dejarme llevar por el ritmo de otros ya que la experiencia me dice que a veces no es oro todo lo que reluce… poco a poco voy ganando posiciones, hasta que finalmente alcanzamos el punto más alto y viene la esperada bajada.
(En este punto alguien nos dice que vamos el 97 o 98).
Aquí me empiezo a encontrar cómodo (me ha costado 60 kms jeje) y empiezo a  tirar de plato siempre que puedo en los falsos llanos…y la cosa empieza a dar sus frutos, porque veo que voy descolgando a los compañeros. Lo que según el perfil parecía una super bajada de 20 Kms, resulta que evidentemente tenia muchos tramos planos muy rodadores y algunos pequeños repechos.
4 avituallamientos, situados en los kms. 25-50-65-80. Solo he parado en el Km.50 a rellenar uno de los dos bidones y en el km. 80 a poner aceite en la cadena de la bici, que también tiene sus necesidades y la pobre llevaba un rato quejándose. A partir del km 80, se volvía a subir un poco y después llaneo y unos senderos muy divertidos.
Yo he seguido con mi ritmo, de hecho lo he rebajado un poco de cara a guardar fuerzas para apretar de nuevo a partir del 90, pero para mi sorpresa continuaba adelantando a bastantes bikers.
Hoy me ha quedado muy claro que mucha gente no sabe dosificarse. Ya una vez en el 90, ya quedábamos un grupete de unos 6 o 7 que llevábamos un buen ritmo, pero a mi todavía me quedaba algo de fuerzas y he decido dejarlos en la montaña. Me he puesto a tirar fuerte y solo hemos quedado cuatro hasta el final. Ya llegando a meta, los dos compañeros me han dicho que no iban a sprintar ya que yo les había conducido durante 15 kms sin recibir ningún relevo y merecía entrar delante, pero el cuarto acompañante ha decidido ponerse a sprintar como un loco y entrar justo delante mío justo en meta. En fin, hay ciclistas y ciclistas o mejor…personas y personas.
Al final muy contento, porque he exprimido mis fuerzas y creo no estar en mi mejor momento todavía (lo cual es normal, ya que me preparé para estar bien en junio-julio) y he sacado un muy buen rendimiento. He conseguido mantener siempre el ritmo y con eso he podido ganar 40 plazas a partir de mitad de carrera.
La última vez que corrí esta prueba, quedé el 107 con 5h40min.
He cumplido mi mini retto, ya que finalmente he entrado el 57 con 5h18min. O sea que he rebajado mi clasificación en 50 posiciones y mi tiempo en 22 minutos.

Mis datos de la marcha han sido:
106Kms y 2.250+
5.456 Kcal
Pulsaciones mínimas: 70
Pulsaciones máximas: 190
media de pulsaciones de la marcha: 164
Clasificado: 57
Tiempo: 5:18

martes, julio 12, 2011

TRANSPYR 2011 - ELIZONDO - SAN SEBASTIAN

Llegada junto al equipo a Donosti!!!!
 Salimos desde Elizondo con un dia feucho muy tapado. Solo empezar, callejeamos un poco y toca subir 8 kms seguidos, donde los 4 o 5 primeros son durisismos.
Y es que aunque sea la última estapa, va a ser dura como las demás.
Hoy el crono solo cuenta hasta el km. 50 y veo que el equipo va a buen ritmo. Hago lo que puedo para seguir ya que a mi normalmente me cuesta entrar en calor.. Poco a poco vamos cogiendo ritmo. La etapa de nuevo es preciosa, lástima de la niebla no nos deja ver bien todo el paisaje. 
Casi sin darnos cuenta nos plantamos en el punto de control de fin de tiempos. No nos ha ido nada mal. Comemos, hablamos con el resto de compañeros y contiunamos a un ritmo más tranquilo, porque todavia nos toca subir bastante. 










Ya llegando a las zonas más urbanizdas, nos toca cruzar el rio en barca!!
A partir de aquí ya solo nos queda la última subida que nos lleva a un sendero por el que ya vamos divisando el mar y que nos deja cerquita de la llegada en la playa!!  
Ya hemos llegado!! Hace tan solo 8 dias que estabamos en Roses y ya estamos en Donosti!!

Toni y Javi (que le espera su mujer) estan super contentos y yo tengo sensaciones contradictorias. Estoy contento por rehacerme y llegar con ellos, pero a mí me falta algo... Tengo ganas de irme a un rincón y expulsar la rábia.., pero hago un esfuerzo para no decaer y estar al lado de mis compañeros y saludar y felicitar a todos los que van acabando que son unos campeones! Ellos son los protagonistas.

Ya una vez duchados y listos, se realiza la ceremonia de despedida. Empiezan a llamar a los que como yo, han abandonado en algun momento y no han completado todos los kms. no tengo ganas de subir, pero debo hacerlo y aceptar mi diploma. Dicen mi nombre y algunos compañeros me animan... saben lo que he pasado y lo que he aguantado... Nunca me habia sabido tan amargo que me dieran un diploma...

Minutos más tarde, empiezan a llamar a todos los finishers.. y como no, mis compañeros Toni y Javi que suben contentisimos y es que no hay para mas.
Una vez  acabada la ceremonia, Javi que es de Erenteria nos lleva de turismo y luego a comernos un chuleton como dios manda..
Siento no poder escribir la crónica antes, pero no he tenido tiempo.
Espero en un par de dias, poderme sentar relajado y hacer un resumen de todo lo que he vivido y sentido esos 10 dias en Transpyr.

viernes, julio 08, 2011

TRANSPYR 2011 / ISABA - ELIZONDO

SI!SI!SI!SI!SI!
Me siento bien, me siento persona, me siento ciclista, he dejado de sentirme un 'despojo humano' como dias atras. HE COMPLETADO LA ETAPA ENCIMA DE LA BICI.Hoy nos levantabamos a las 6:15 como cada dia y me ponia mi ropa del equipo con ganas, con ilusión de nuevo...me encuentro mucho mejor..En la salida, era uno mas del grupo, de nuevo encima de la bici y al lado de mis compañeros de equipo y resto de compañeros que he ido conociendo. La incognita era si realmente me habria recuperado bien porque aqui no hay ni una etapa tranquila..
Los primeros 20 kms han sido todos de subida tendida en el primer puerto del dia. He empezado tirando hasta tal punto que mis compañeros se han quedado atras. He levantado el pie a la mitad del puerto ya que he pensado que quedava mucho. Llegamos al primer control en la cima y sorpresa... TENGO HAMBRE y puedo comer de todo.. Salgo junto al equipo, y empiezo a tirar porque me encuentro bien.. los voy perdiendo poco a poco..pero ya me pillaran.. Pasamos por uno de los bosques mas preciosos de la ruta en Navarra(Irati) y voy tirando, cuando me doy cuenta ya estoy en el control 2 y yo sin equipo.. Vuelvo a comer con ganas y a los 10min llegan. Comen y salimos juntos. Vamos rapido, llevamos una media de 19. Pero no hay prisas vamos parando y haciendo algunas fotos y videos que el paisaje lo merece. Sin darnos cuenta estanos en el tercer y ultimo control. Quedan 14 Kms, pero nos espera una subida durisima! Por cierto en una bajada por pista se ha ido la rueda de alante y he aterrizado.. Por suerte solo chapa y pintura(alguna magulladuras en el codo y los dedos sin importancia. La subida tiene unos dos Kms y tiene porcentajes del 25-26 por ciento, joder que dura. He sufrido un poco y los compañeros se me han ido poco a poco. Ha costado, pero ya una vez en la cima, nos reagrupamos y seguimos. Es un sube, baja por senderos tecnicos y finalmente los ultimos kms por un sendero muy pedregoso en el que habia que estar atento para no ir al suelo. Llegamos a Elizondo y podemos entrar en meta de nuevo juntos. Hoy nos han salido unos 97 kms y 2200 + que hemos cubierto en 6h13.Me siento cansado pero contento, he disfrutado de nuevo encima de la bici. Mañana si no pasa nada espero llegar a Donosti. Hoy me ha animado mucho que compañeros del campamento (que no me conocian) que me han visto sufrir tanto estos dias y hoy me han visto ahí alante me hayan dado mensajes como 'lo que tu estas haciendo y aguantando, si que tiene merito..' o 'eres simplemente una maquina'....gracias!!!!! La gente de la organizacion tambien me ha felicitado.
Por cierto gracies DAVID pel compex que m'ha anat molt be per recuperar musculatura.

jueves, julio 07, 2011

TRANSPYR 2011 / JACA - ISABA

Ayer comi y cene bien, pero he pasado una noche fatal.
No he dormido casi nada y entre vuelta y vuelta en la colchoneta, se han encendido las luces del pavellon.. Ostras, ayer me recupere un poco, pero no lo suficiente para afrontar una etapa como la de hoy...
He dudado que opcion tomar, pero creo que al final he tomado la correcta, pediendo a la organizacion que me llevara al siguiente final de etapa en Isaba y recuperar un dia mas. He ido en coche y la verdad que el pirineo Navarro es muy bonito, tendre que empezarlo a disfrutar mañana ya en Btt. He podido desayunar y comer en restaurante y la comida me entra bien.
Mi equipo continua en marcha y a la llegada me han dicho que ha sido dura por los diferentes tramos ni ciclables de arrastrar la bici en subida y en bajada....
Estoy comentando poco la Transpyr en general...las etapas, el campamento, la organizacion.. Eso ya lo hare a mi vuelta.
Muchisimas gracias de TODO CORAZON por vuestros comentarios, la verdad es que me dan muchos animos y en parte es lo que ha hecho que me decantara por continuar y no regresar ya a casa como me ha llegado a pasar por la cabeza.
Espero por fin poderos explicar que mañana he llegado a Elizondo y que he disfrutado en la bici como un niño pequeño....

miércoles, julio 06, 2011

TRANSPYR 2011 / AINSA - JACA

El sueño de ser finisher se ha esfumado!!!
Esta mañana decidia intentar continuar en ruta, pero nos esperaban casi 55Kms de subida tendida y el primer control era en el 30. Ayer volvi a cenar poco y hoy he desayunado poquisimo o sea que imposible recuperar el malestar y agotamiento profundo que arrastro. He intentado no consumir mucha energia pedaleando, pero la que me quedava era nula y he empezado a ver claro que asi no podia seguir. He parado en el primer control completamente desecho, sin fuerzas, a cero.. Lo he visto claro, y entre lagrimas les he dicho a la organizacion que abandonaba la etapa..... Es la primera vez que tengo que hacerlo, pero desde luego era lo mas sensato. Me han asistido y me han administrado suero y glucosa, y poco a poco mi cara a mejorado y mi estado tambien.Me han llevado en furgoneta junto a otros tres y directos a Jaca.
Parece que con el tratamiento me ha vuelto el hambre y en un restaurante he comido un plato inmenso de arroz con 4 muslos de pollo. Espero poder cenar bien esta noche y mañana continuar la ruta si me encuentro recuperado. Se ha esfumado un sueño...Ya no tendre mi maillot de finisher, ni saldre en la foto con ellos, pero lo primero es la salud y estaba empezando a pasar la linea.. Ahora solo quiero recuperarme y llegar junto a mi equipo en San Sabastian.
Mil gracias por los animos.
Se me hace muy duro escribir estas lineas entre lagrimas..

martes, julio 05, 2011

TRANSPYR 2011 / PONT DE SUERT - AINSA

Que calvario!
Lo bueno... he completado la etapa y estoy en Ainsa, lo malo... No consigo recuperar de los problemas estomacales y deshidratacion. No me entra casi nada de la cena y poca cosa del desayuno. Llevo gastados en estos 4 dias unos 30000 Kcal, y no he recuperado practicamente nada. Hoy he vuelto a tener arcadas y he llegado de nuevo fundido. Los pobres compañeros de equipo, Toni y Javi, se estan haciendo un harton de esperar. Javi me ha comentado que abandone una sola etapa y que descanse y asi podre hacer las tres ultimas mas reanimado....que dilema.. Tengo que consultar con la almohada, que hago mañana. Es la etapa mas sencilla de todas, pero no dejan de ser 100 kms y 1900+. No se, mañana lo sabremos todos.
Muchisimas gracias por los animos que voy leyendo!!!

Me voy a dormir...

lunes, julio 04, 2011

TRANSPYR 2011 / LA SEU D'URGELL - PONT DE SUERT

Otra etapa al saco!!!
Pensava que me recuperaria del palizon anterior, pero cuando intente cenar solo comi un platito de pasta, cualquier otra cosa me daba nauseas.. Pense que ya desayunaria fuerte. Me costo dormir, estaba acalorado. Pues a la hora del desayuno tampoco he sido capaz de comer, solo un yogurt y zumo de naranja.. Demasiasdo poco para una etapa larga como la de hoy. Ya en la salida, estaba acalorado, aunque no hacia calor, de hecho ha llovido toda la noche. Mal presagio, me va a tocar sufrir mucho si quiero acabar. Los primeros kms mas o menos bien, pero no me encontraba bien. Despues de subir 900 de desnivel en un puerto larguisimo por carretera ya he visto que la cosa se iba a poner fea. Me he arratrado por los diferentes puertos e intentado comer algo en el primer avituallamiento, pero nada, solo nauseas.. Todavia no se como, pero he llegado al segundo control en el que he intentado comer pasta.. He vomitado! La cosa se ponia fea. Me preguntan que tal y les digo que para adelante. Llegar al tercer control por un puerto asfaltado se me ha hecho una agonia.. Cuando me han visto, debia llevar mala cara porque todos se interesavan por mi.. He podido comer algo y nos han dado la buena noticia que nos ahorraban la ultima subida.. Quedaban 20 y habia que hacerlos. Mis compañeros un 10 de nuevo! En los puertos me cogian por los lumbares e iban empujandome entre los dos... Sin palabras.
Al final llego a Pont de Suert, con 120kms y 3200 de desnivel+. Ah, lo olvidava, nos ha llovido en diversas ocasiones, y hemos encontrado bastante barro en una zona de bajada, pero nada traumatico.
En el ultimo avituallamiento, la doctora de la organizacion me ha dicho que es la insolacion del primer dia... Ahora me encuentro mejor y he podido cenar mas o menos bien..
Vamos a ver si mañana por fin puedo ya disfrutar de la ruta y no sufrirla..O sea que mañana destino a Ainsa.

Cada vez queda menos para San Sebastian!!!

domingo, julio 03, 2011

TRANSPYR 2011 / CAMPRODON - LA SEU D'URGELL

Etapa reina durisima!! Nos ha costado 10h de sufrimiento pero la hemos completado.
Hoy la incognita era saber si me habria recuperado del mazazo de ayer, y esta etapa no era la mejor para ello. El inicio ha sido muy duro con tramos de caminar muy fuertes y no me encontaba miuy bien. Pasados los 30 me he empezado a encontrar algo mejor y nos hemos chupado el segundo megapuerto del dia con llegada a la Molina. Despues kms llanos y tuboganes, que hemos llevado bien. La sorpresa estaba en el km 100 ya que hemos tardado algo mas de 3 horas para hacer 20 km.
Al final 120 y 3400 de desnivel positivo.
He vuelto a llegar tocado, pero no como el primer dia.. Vamos a ver como va la recuperacion para mañana que si dios quiere nos dejara en Pont de Suert.

San Sebastian ahora esta un poquito mas cerca...

sábado, julio 02, 2011

TRANSPYR 2011 / ROSES - CAMPRODON

Primera etapa en el saco!!!

Ya nos habian avisado que fueramos conservadores los primeros kms. Por que todo y ser planos necesitariamos las fuerzas al final... y cuanta razon tenian!!
Salimos puntuales a las 8 desde Roses, dando una vuelta por el pueblo cerca del mar para despedirnos del Mediterraneo y despues ya cogemos pistas y se rueda muy rapido y empieza la calor. Hay gente de todos los paises..Canada, Mejico, Belgica, USA.. En fin curioso. Pasado el avituallamiento del km.68 empiezo a notarme pesado. Toni va fuerte, esta en forma y Javi tambien va bien, y yo cada vez peor. Creo que la calor me ha matado. subiendo por asfalto hacia el km 88 a tan solo 2 del ultimo habituallamento tengo que pararme, porque voy completamente vacio. Tomo un gel bebo agua y con eso llegamos al avituallamiento. Ahí como,bebo, e intento recuperarme, pero la subida por asfalto que nos toca sufrir a mi se me hace un infierno y empiezo a pensar que el desfallecimiento es serio, pero como cabezon que soy voy sufriendo como puedo.. El resto de Kms para mi han sido una agonia total. Mis compañeros han sido unos cracks!!! Muchas gracias tios!! Los trozos que hacia a pie ellos tambien se bajaban y me acompañaban. Un 10 para ellos. No se como, pero hemos llegado a Camprodon con 9 horas y pico..
Al final 128 kms y 2700 de desnivel, mas duro de lo previsto!!
Estoy muy animado y haciendo todo lo posible para recuperar para mañanan ya que el objetivo es claro... Estar en san sebastian de aqui a 7 dias.
Teneis informacion online en la pagina transpyr.com con un resumen diario a las 19:15.Pero es que alguien pensaba que esto no iba a ser duro??

San Sebastian ya esta mas cerca!!

lunes, junio 27, 2011

La Transpyr ja està aqui!!!!!

Doncs que ja tenim aquí la Transpyr!! Nomes uns poquets dies i estarem a la sortida a Roses. (2 de Juliol)
 
Quan em vaig enredar amb aquest tema, semblava una cosa molt llunyana… quedava molt temps encara per entrenar, per preparar-ho, per trobar parella o equip, amb pensaments constants de si arribaria amb forma, sense lesions, si em recuperaria al final de cada etapa dormint al terra la majoria de dies, si arribaria amb capacitat per completar una travessia tan exigent..
Doncs moltes dels dubtes han desaparegut, però no tots.. Ara ja estan les cartes sobre la taula i ja no es pot fer res més que començar a jugar.

Fent un resum des de inici de l’any i fins ara, la veritat es que crec que puc estar content. He intentat treure petroli dels pocs kilòmetres que he pogut fer.. i tot i no haver arribat amb la condició física que m’agradaria, crec i espero que la que tinc sigui suficient per recórrer els Pirineus de punta a punta.

Des de Gener i fins avui he fet 1.400Kms de BTT i 2.500kms de carretera i uns 900 de Spinning (que suposo que també conta,no?)

La veritat es que he tingut que fer mans i mànigues por poder anar acumulant kilòmetres, ja que la meva feina i família també requereixen el seu temps, de manera que les hores les he repartit sortint 2 dies entre setmana fent entre 1h y 1h30m aquests dies i la resta el cap de setmana.

També m’he vist obligat a sortir majoritàriament amb la bici de carretera a partir del Març per una lesió en una caiguda tonta, però que ha deixat un dels meus dits de la ma fet un ‘xurro’. Encara no estic del tot recuperat, però això no serà el motiu que em deixi fora de cursa…

Així que vaig començar l’any fent Spinning entre setmana i el cap de setmana, sortides amb Btt d’uns 80-100Kms i uns 2.000-2.800+ per anar agafant fondo. Ara aquests últims tres mesos he estat fent carretera, fent voltes (com un hamster) en un polígon de Sabadell entre setmana i el cap de setmana sortides dissabte de uns 80-100Kms i 2000+ i diumenges entre 120 y 175 i uns 2.500-2.800+

He participat a poques curses, ja que vaig decidir no arriscar a agreujar més la lesió de la mà. De fet només a la Transmareme vaig tenir la ma sana, les altres ja estava lesionat..

-          BTT – Transmaresme (82Kms i 2.200+)
-          Road – Terra de Remences (167Kms i 2.600+)
-          BTT - Los 10.000 del Soplao (168Kms i 4.450+)

M’hagués agradat fer alguna cursa més (em feia força il·lussio participar a la I Terra de Maquis), però no ha pogut ser.

Un altra cosa important que ha passat en aquest temps es que m’he incorporat a l’equip Retto.com. Vam arribar a un acord, a on jo explico les meves aventures i col·laboro amb el facebook i el blog i a canvi participo com a corredor amb ells a on entre altres ens ajudaran a la Transpyr.

Finalment l’equip Retto que intentarà travessar els Pirineus des de el Mediterrani i fins a l’Atlantic, a la Transpyr som:

Javier Yagüe (Sant Sebastián)
Toni Trujillo (Sant Cugat)
El ‘menda erenda’ o sigui jo mateix (Mario)

Doncs be, ara ja està, no hi ha marxa enrere.
Intentaré escriure cada dia en aquest blog per anar explicant, ni que sigui amb poques línies, que ha passat cada dia i com ens van les coses..

O sigui que espero el dia 2 per la tarda, ja poder escriure les primeres línies per dir-vos que hem acabat feliços i contents la primera etapa.

Espero que la sort ens acompanyi...!!!  (que la necessitarem...)


jueves, mayo 26, 2011

Los 10.000 del Soplao

El Soplao ha sigut increïble! al·lucinant! brutal!
Encara que es 100% pistera i  poc ‘Bttetera’ es realment una proba molt especial, que se te pone la pell de gallina unes quantes vegades a tota la cursa. Has d'estar allà per adonar-te de que es una cosa molt gran!

Ja estava inscrit de feia mesos i amb el lloc per dormir pagat a pocs metres de la sortida/arribada i la lesió a meu dit de la ma no podia ser excusa per no participar-hi..
Vam arribar amb el José Miguel el divendres cap a les 21:00 a Cabezón de la Sal, amb temps per anar a buscar els dorsals, guardar la bici ¡a l'habitació! anara  sopar una mica.
A las 23:00h vam veure com donaven la sortida a la Ultra marató a peu de 125 kms. Aquesta gent si que els admiro de veritat! Tota la nit i part del dia següent corrent/caminant....
Ens llevem, ens posem els vestits de romans i cap a la sortida.
Arribo cap a les 7:15 i ja està a tope!!M'he de posar cap a la meitat.

Que be “nomes“ tinc uns 2.000 bikers davant…!!! L'espera es fa llarga però quan falten 5 minuts per començar posen la banda sonora del Soplao (Thunderstruck de AC/DC) i just desprès la traca i el compte enrere per la sortida…la gent crida, el pubil aplaudeix...ostres encara no hem sortit i ja m'emociono... Petardasso i a esperar casi 2 minuts per passar per sota de l'arc i començar un mega slalom per anar guanyant posicions.


La gent que vaig passant van ‘relativament’ tranquils i es que falta mooolt, peró jo vaig be i controlo que les pulsacions no pugin gaire, però sense deixar de tirar. El primer mini port es puja molt ràpid i la cosa si que es va estirant. Poc després sobre el km.24 atrapo a Ada y Santi que han sortit ben posicionats i els animo, pero em dieu que tiri..
De seguida s'arriba al peu de l'assenció al Soplao només passar la població de La Cocina. El port comença amb rampes potents empedrades i molts espectadors fent soroll i aplaudint a tope!!








































 Recupero el ritme i cabo d'arribar al cim. A la baixada comprovo que la ma més o menys es comporta. Tinc molèsties, però les puc suportar.


Passem uns trams rodadors i comencem a pujar el Monte Aa. La puada es curta (uns 3,7 Kms) pero intensa…molt intensa.. amb rampas del 20% que fan que tinguem que apretar el culet. En el cim molta gent un altre vegada, i es que hi ha gent per tot arreu.Pujant, trobo un home tocant la gaita al mig de la muntanya!!! Es bestial...
Un altre vegada a baixar i la ma m'envia records pels meus parents.... Un cop a baix a rodar un altre vegada. Es forma un grupet maco i rodem molt ràpid...fins que arribem al Moral,  el tercer port de consideració del dia. M'ho agafo a ritme però relativament conservador. Porto una mitja de 21 Km/h i vaig super content, o sigui que cap a munt!.
























Em vaig acomodant al ritme d'altres bikers, fins que a falta de 3 o 4 kms em passa un que porta un bon ritme i pujo amb ell fins al cim. Amb tot això passem a 10 o 12 bikers..
En aquest port trobem un home animant amb un 'cencerro' i que 4 hores més tard tornaria a trobar en el mateix punt encara animant...però es que es veu que va estar fins a les 21:00h!! Això es el que fa gran aquesta prova.
Ja en el cim omplo el bidó i menjo un parell de plàtans i cap avall… un altre cop la ma m'envia records. A la baixada em passen alguns bikers (tònica de tota la cursa..) però ja una vegada en el pla i amb un pel d'esforç agafo un bon grup de 10 o 12 i rodem ràpid un altre vegada fins arribar al Km.90. Encara portava 21 de mitja. Travessem un poble tot empedrat i molt maco (el que es pot veure a 38 per hora..) en el que et fan passar en fila de 1 per un pont a on un altre vagada molta gent cridant i aplaudint.... un altre cop 'galllina de piel'.
Comença la pujada a Fuentes. Es un port molt larg, unos 16 kms de pujada inicial a on es comença amb un desnivell suau, però que els últims kms es van posant cada vegada més durets...
Aquí ja cadascú va sol amb la seva pena. Vaig molta estona amb un tiu de Torrelavega que em comenta que anem be iq ue no fa falta que apretem massa que anem entre els 100 primers. Li faig cas i pugem amb certa tranquil·litat.

Cap a la meitat del port, l'organització que està en tot (jejeje), ens deixa caure una petita turmenta de mitja hora que ens refresca. Paro un minutet a guardar el mòbil en una bosseta de plàstic i ja perdo al company... Se'm fa moooolt llarg ja que un cop al cim es planeja i es baixa una miqueta, peró la pujada encara dura uns 4 o 5 kms més..Aquest any sembla que han canviat el recorregut i es triga uns 10 o 15 minuts més que l'any anterior..
Espero la baixada desesperat, i quan arriba resulta que es una pendent bastant forta i amb molta pedra. La ma comença a dir-me que o la respecto o pedra accions legals.. Per sort arribem a una carretera que aprofito per posar el plat i baixar el més ràpid que puc. M'he recuperat una mica i arribo al trencant per pujar un altre vegada al Moral, pel costat que hem baixat a matí. Vaig be i crec que puc pujar els 9,2 Kms més o menys be i faig l'error d'aprenent de no menjar alguna barreta..

Començo be el port a 12-13 Kms/h. Penso que no vaig tan malament i em comenten que vaig entre els 100 primers i això m'anim, però poc a poc comença a incrementar el desnivell i les meves forçes es desinflen com un globus al sol... Només el queden 5 Kms fina al cim, però avanço a 8-9Kms/h i se'm fa infinit. El "tio del Mazo" m'ha donat només de costat... i decideixo parar a pendrem un gel(glucosa) abans de que em doni de ple...Torno a la bici i m'arrossego fins al cim i em deixo caure. Em recupero poc a poc i poso el plat. Aquesta pista es més o menys bona, però la ma em comença a fer mal. A la pujada ja m'avien passat uns 7 o 8 bikers, però es que baixant em passen 5 o 6 més.
S'acaba la baixada i queden uns 10-12 kms de carretera més o menys plans i poso plat i quan vaig a canviar de pinyons escolto..‘clack!!’ i peta el cable del canvi! Que i farem doncs a fe aquests kms amb tot posat! Menys mal que sorprenentment em trobo millor
Vaig sol i sense canvis se'm fa difícil rodar amb soltura i finalment m'atrapen un grup de 8 o 10. M' enganxo a roda i ja no els deixo fins a la meta. Hi ha moltíssima gent animant i a aplaudint a l'arribada.



M'emociono un altre vegada. He acabat el meu primer Soplao!!! Soc finisher!!! Volia baixar de 9h y he fet 8:28h Estic més content que un nen amb sabates noves.

La nota negra del dia, es que nomes arribar em trobo allà al José Miguel, ja vestit de carrer i amb el braç inmobilitzat. Quina mala sort!!. En el Km.11 l'han tirat al terra quan baixaven a més de 50 kms/h. Sembla per aixó que no ha sigut res greu..


Al final
165 Kms y 4.400+
8h28min
Classificat: 120 general (44 de mi categoría)
Pulsacions mitges: 159
8.500 Kcal

Aquesta es la cara que et queda a l'arribada..jejeje























Ja més tranquil, em vaig a dutxar a l'hostal i vaig a veure si trobo a la resta d'amics..
Primer trobo a l'Ada que un any és torna a guanyar el Soplao en categoría fémina! Enhorabona crack!! Saludo al Santi que ho ha fet amb companyia de l'Ada, al Jordi que ha fet un super temps de 8:08 quedant el 54, la Fátima (que ha quedat segona!!), Vicenç, Carlos, Tomás, Clara (tercera)…. en fi tots molt contents.















Mentre sopàvem a una pizzeria a prop de l'arribada, encara anaven arribant participants.... els últims arribaven a meta cap a les 12 de la nit!! (16h sobre la bici...) i el més fort, encara hi havia gent per aplaudir-los!!
L'organizació es un 10. Es impresionant como un poble petit i el seu Club Ciclista poden organitzar un event tan i tan gran.
He de recomanar a tot ciclista, que si volen viure una cosa única, es preparin i participin algun dia, perquè l'experiència es única.

martes, mayo 10, 2011

Terra de Remences 2011

Aquesta última setmana abans de la Remences ha sigut fluixeta. Només he sortit el divendres a estirar una mica les cames i a sobre amb aquests pels...
















Si, una caiguda fa uns dies m’ha deixat un tendó del dit fet una mica ‘caldo’ i el sr. Metge m’ha immobilitzat la ma, però de tal manera que encara puc agafar la bici,jejeje. Així que no es tan greu.. espero..

Aquesta cursa, la vaig seleccionar perquè vaig creure que podria ser un bon entrenament, però com ja ens coneixem, abans d’anar-hi un ja comença a especular que si podria anar a aquest ritme, que si podria anar una estona amb els del davant..... i perd de vista la realitat, que es que soc un Sr.Novato en aquest mon carretero i que es un terreny hostil i desconegut per mi.

En fi, que aquella nit no dormo res, suposo que pels nervis (com si fos la primera cursa a la que participo..) i a les 7:15 ja estava a la sortida.  Allà un anormal em fot quatre crits, perquè al passar mentre esperàvem per sortir li vaig tocar la seva super-mega-bici i aquesta es va moure una mica... Ostres amb els ‘principitos de Beckelar’ i les seves super montures...

A les 8:00 en punt, comença la cursa i allò es “Can Pija”, vaig més o menys al davant (entre els 200 primers) però tot i així hi ha frenades cada rotonda, accelerades per no perdre el grup principal, frenada un altre vegada, accelerada un altre cop. O sigui que en els 20 primers Kms no paro de fer micro series..

Anem molt ràpid, miro el compte Kms hi anem per sobre de 44 kms/h de mitja abans del primer port.. Comencem el primer port del dia, que no es massa dur ni molt llarg, però que ja posa cadascú en el seu lloc.. Pugem ràpid a uns 23-24, però prefereixo portar el meu ritme i mica en mica perdo el grup principal..
Un cop al cim, apreto per intentar agafar un grupet pel davant i ho aconsegueixo, però l’esforç es inútil, perquè per darrera ens agafa un grup molt més gros. Si m’hagués esperat m’hagués estalviat el ‘calenton’ i hagués arribat igualment.. Rodem molt ràpid un altre vegada cap al segon port. 
Anem travessant pobles i la gent ens aplaudeix, que guapo!! Això si que ho trobo a faltar a la muntanya..
Comencem a pujar el segon port del dia (Canes) i aquest tot i que ho faig a un ritme més agradable i em trobo ‘relativament’ còmode se’m fa llarguet. Les meves sensacions no son bones. Tampoc son dolentes, però trobo que no vaig a gust.
Coronem el port i un altre vegada a baixar. Un altre vegada es consolida un nou grup ara força gran, potser uns 30.
Arribem al Km.90 a on es separa la marxa curta de la llarga. Aquí arribo amb una mitja de 33,8. Penso que tot i que no m’estic trobant còmode i que m’han marxat moltes rodes encara no es un mal ritme.. podria ser millor, però que hi farem..

Encarem doncs l’inici del port que puja al Coll de Bracons. Aquí no hi ha ritme que valgui, aquí cadascú puja com pot. Al inici del port i fins a la meitat encara es pot anar fent, però cap a la meitat i sobre tot els dos últims Kms son per cagar-se. Aquí m’adelanten fins i tot els cargols. Hi ha gent als costats de la carretera que animen, però a mi no hi ha ningú que m’aixequi els ànims.
Feia uns kms que coincidia amb un company (Jordi) de la PC Mundo i també se m’està escapant. No se que passa però no xuto. Per sort per mi, el port s’acaba i arribo al cim. La baixada es molt guapa i revirada, però també molt perillosa. Veig que hi ha algú que ha caigut, però que ja te assistència, i unes corbes més enllà, em marco una corba recta... la roda de darrera es clava i ja no frena i no tinc més remei que sortir recte que per sort hi havia escapatòria.
Queda en un ‘susto’ que em servirà per anar amb més calma..
Arribem a una zona plana rodadora que ens porta cap a l’últim port del dia. Aquí he tornat a agafar el Jordi i a un altre grup i pugem a ritme. Aquest port també se’m fa moooolt llarg i també perdo la roda del grup i quedem només tres. Ens atrapa un altre grup que ve pel darrera, i tampoc el podem seguir.. Amb això arribem a Cantonigros i jo pensava que encara quedava pujada, però a l’avituallament ens diuen que ja casi està i això m’anima i començo a tirar un altre cop. Es torna a crear un grupet, però no tira gaire. Em poso a tirar una mica per veure si algú s’anima, però no. Un últim tros de pujada i ja una mega baixada suïcida amb cotxes de cara i també en el nostre carril. Aquí els que no tiraven, ara baixen com suïcides... ara... a bones hores. Últim km amb una llarga recta  i el grup un altre vegada adormit. Em poso a tirar i estiro a la gent, però en l’últim revolt a 15 mts de la meta hi ha una corba a la dreta i jo que no entenc les senyals d’un home amb les banderoles grogues me’n vaig a l’esquerra!! Que guai, em passen els 10 o 15 que portava al darrera just a l’entrada a meta..Jejeje Quin novato!

Al final:
171 Kms
2.600+ positiu
5h39min
166 ppm mitja
6.050 Kcal
Clas General : 279
Clas de la meva categoria: 131
3.300 Participants

Al acabar la cursa, la veritat es que no estic gens content. No ha sortit com volia i no he quedat satisfet.
Comento la jugada amb la gent de Retto i puc conèixer en persona a la Laura i l’Oscar del UCO (Olesa), saludo alguns amics, i peto la xerrada amb la gent de Cardona.
La organització, la veritat es que molt be, l’únic detall potser el tema de dinar a terra i no tenir plats, però la resta perfecte

Al dia següent i analitzant una mica amb calma, potser no ha estat tan malament desprès de valorar els aspectes positius i negatius i es que soc massa exigent.
Hi ha un dimoniet (al meu cap) que tot l’estona m’està dient que no he funcionat, que molt malament, que no arribaràs amb forma a la Transpyr... que cabron el dimoniet!!

Al final m’ha convençut i he sortit a rodar el dilluns i fer 55kms que teòricament eren per estirar les cames... i resulta que m’he trobat millor que a la cursa!! No se si el meu cos no s’havia assabentat que la cursa era un dia abans..
A vegades un pas enrere es per fer desprès dos endavant. Com a mínim això espero..

Ara d’aquí dos setmanetes a fer els 10.000 del Soplao.

martes, abril 26, 2011

Pluja + Mal rotllo

Aquest cap de setmana llarg no ha estat gaire intens.. de fet ha sigut un pel penós en quant a entrenament.

Divendres va començar força be ja que van venir alguns col·legues de Cardona a fer una ruta per Sabadell.
Sort que no vam fer ni cas de les previssions catastrofiques dels meus amics senyors del temps i vam poder gaudir d'un bon dia de Btt.
Una ruta sense un desnivell important, però amb una bona dosi de corriols i trialeres..
Llàstima que en un lloc sense gairebé desnivell intentant saltar una pedra, se'm clava la roda del davant i foto castanya. En principi noto que tinc mal a la má, però puc continuar i acabem el recital de senderes..

Resultat al dia següent la ma inflada com una bota, així que m'he passat la resta de dies possant-me gel constantment, Traumel a kilos i antiinflamatori directe a la vena. O sigui que 0 Kms.
Ara ja fa millor pinta, però molt em temo que arrossegaré molèsties un temps... ja que com soc una mica friki no he anat al metge perquè ja veig que me'l immobilitzarà...

Avui que volia sortir i s'ha posat a ploure!! te collons. Al final 10Kms de running que menys dona una pedra.
Molt em temo que aquest finde tocarà canya...molta canya... Dilluns les cames no m'haura de servir ni per seure al WC.

miércoles, abril 06, 2011

Perafita existeix!!

Aquest cap de setmana ha tocat carretera.
La idea era pujar des de Sabadell a Cardona amb bici, en principi amb Btt (i la dona i el nen amb cotxe, que van més còmodes..) però aquesta vegada he decidit agafar el google maps i planejar la ruta per carretera.

Així que vaig sortir d'horeta de casa, cap a les 7:20 amb la idea d'arribar a casa cap a les 14:00 per dinar.
 Vaig cap a Sant Llorenç Savall i d'aquí cap a Monistrol de Calders, m'acosto cap a Calders i em deixo caure cap a Artes. Xino Xano vaig cap a Avinyó i d'allà comença una llarga pujada cap a Prats de LLuçanes a on decideixo parar a fer una barreta en forma d'entrepa de botifarra, que ja portava 80 Kms i encara em faltaven uns quants.
Un cop alimentat continuo el camí direcció Perafita.....quan de cop s'acaba l'asfalt!!!













Aixó em fa venir al cap la idea que sempre m'explica un amic que em diu que Perafita no existeix!! 
M'explico....
Ell manté la teoria que com sempre troba 'xiringuitos' de coques de Perafita per tot arreu i fins i tot coincidint el mateix dia en diferents mercats medievals,etc..., diu que es tot un 'tinglado' que han muntat i una operació de marketing i que es una empresa que es dedica a organitzar-ho tot per vendre les coques i que el poble realment no existeix!! En fi.. que ja em quedo més tranquil quan la carretera recupera l'asfalt i acabo arribant a Perafita i comprovo que si que existeix!!













D'allà vaig direcció Alpens i després Borredà, Vilada i finalment arribo a Berga.
La veritat es que gairabè tota la estona vaig sol i només els últims kms abans d'arrivar a Berga i amb la proximitat del pantà de la Baells trobo una mica més de cotxes i algunes motos, pero poca cosa.
Ja a Berga i veient que s'em feia l'hora, continua fins a Cardona que començo a estar cansadot.

Al final arribo a casa amb 171 Kms i 2.650 de desnivell positiu.
Més dades:
5.500 K/cal consumides
147 ppm mitjes
6:20 minuts
26,8 Kms/h de mitja

La ruta:


Diumenge vull comprovar com es recuperen les cames i surto a Cardona amb la gent de la P.C Mundo també amb la de carretera, bàsicament per que tampoc portava la de Btt.
he comprovat que inicialment les cames estaven una mica 'mandroses' però a la segona part de la ruta s'han començat a animar una mica i m'he trobat millor.

Al final: 80 Kms més al sac

martes, marzo 29, 2011

Collserolada

Aquest finde tenia intenció de fer una sortida llargueta, i tenia en ment la Ruta d’en Capablanca (uns 140kms i 3200+) però em va fer mica de pal fer-la sol el dissabte i el diumenge amb previsions de pluja tampoc em venia de gust així que finalment vam quedar amb el Toni Trujillo per intentar acumular kilómetres per la zona de Collserola.

Vam quedar a les 8:00 a Sant Cugat i sense perdre temps vam enfilar cap a la muntanya de Collserola. Com no podíem fer una ruta llarga, doncs faríem una més curta, però mes depresa..jejejeje.
La ruta, va estar molt be, molta pista i alguns tram de carretera, però es que vas sumant kilòmetres i si et despistes surts per lastra banda de la muntanya.. i es que no queda més remei que fer aquests trams d’enllaç per carretera.
Alguns trams com la pujada al Puig Madrona amb rampes del 22-23% (tot i que només son 500 metres) i un altre pujada des de Molins de Rei amb el solet apretant la closca també amb les seves pendents importants, ens van fer suar i ja ens sobrava tot....

Com no portàvem entrepà, vam fer una parada tècnica per menjar una barreta en forma d’entrepa de botifarra que va anar de conya per continuar la ruta.
Al final de tornada a Sant Cugat un altre vegada amb 85 kms i 2.025 de desnivell+.

Una bona sortida, per veure que el meu nivell i el del Toni son similars i comprobar que es possible que podem pedalar en parella a la Transpyr. Continuarem sortint a veure com ens trobem en sortides més dures..

La setmana que ve, vaig al meu poble com molts caps de setmanaCom sembla que ja ha arribat el bon temps ho faré amb bici… per montanya (Sabadell-Navarcles-Serrateix-Cardona – 110Kms i 3100+) aquesta vegada solet...

miércoles, marzo 23, 2011

Un any més d'experiencia!

Doncs com cada 18 de Març un any més cap a la motxilla i un altre any que s'acumula a les cames... be, i a la resta del cos..
Aquest any però, la cosa ha sigut més lleu.. i es que no se si la Roser pateix pel meu cor o te por de que el Jan es quedi sense pare, però la qüestió es que m'ha regalat aquest rellotge que tot i que encara no l'he pogut provar gaire, sembla que fa de tot..



El rellotge està molt be ja que be amb tota mena de sensors i accessoris.. Gps, cadència i sensor de running, sensor de velocitat per la bici.. en fi que està de p. mare.
Un cop graves els exercicis, els pots passar al PC i et fa unes gràfiques de colorets que estan de conya..

Aquí un exemple de les meves pulsacions en una classe de spinning

miércoles, marzo 09, 2011

Transmaresme 2011 al sac!

Aquest diumenge dia 6 de Març, la gent de TomasDomingo organitzava la Transmaresme 2011.
Una cursa lineal es a dir que sortia de Santa Coloma i que arribava a Santa Susanna (Pineda de Mar)
amb uns 85 Kms i 2.600 de desnivell positiu.

Em va semblar ideal per anar entrenant de cara a les curses 'gordes' del Maig-Juliol i res que em vaig apuntar.
Donar les gràcies al Toni que em va cedir el seu dorsal ja que ell no podia anar per lesió, ja que com sempre vaig tard, les inscripcions ja estaven tancades amb 310 participants.

Doncs cap allà que vam anar a treure el cap juntament amb el José Miguel i cap a les 7:30 ja estàvem a la sortida. Un petit problema amb els dorsals va fer que la cursa comences a les 8:10. 


Abans petita entrevista al Roberto Heras que estava convidat amb el dorsal 1.






Sortíem més o menys de la meitat del grup, i quan es dona la sortida, tot i ser 80 kms toca anar a tota castanya per intentar agafar al grup del davant, pero els primers 5 o 6 kms son de pujada i quan començo a situar-me entre els 20 primers, la cosa ja està molt estirada i el Heras i els 4 o 5 següents
ja estan massa lluny.
Així que passat els primers kilòmetres de pujada estabilitzo una mica el ritme. En els primers Kms passo a un parell de noies..... unes cracks!!!  la Núria Lauco (guanyadora de la Titan Desert i de la Pedals de Foc entre altres..)  i la Laia Sanz (campiona d'Europa i del mon de trial i campiona del Dakar amb motos).

En una de les pujades m’atrapa el Carles Sanchez que havia tingut problemes i anava recuperant places.

Aquí pujant a les vinyes (jo al mig de la fotografia de color verd i el Carles just devant meu de negre)
Rodem una estona junts, però quan comença la baixada em diu bye, bye (acabaria novè el punyeteru).

Un pel més enrere, a la mateixa zona venia el José Miguel (el segón de la foto, a la part de baix amb xaqueta negre..)

No vaig gaire be a les baixades, havia canviat les pastilles del darrera i notava una sensació estranya com si no frenessin prou i a mes el terreny està força humit i tampoc m'enrefio de es meves rodes que son per terrenys secs. En alguna corba surto un pel llarg i decideixo no arriscar en excés.



 Aquí intentant controlar la frenada.....


































La ruta es molt pistera, però les vistes i l’entorn son una passada. Molt guapo. La veritat es que m’agrada’t força. 

Em dona la sensació de que anem força ràpid, quan de cop ens trobem ja en el Km.30 i porto menys d’una hora i mitja. 
Ostres, doncs si,  vaig més ràpid del que pensava i vaig força còmode.
Tornem a pujar per un terreny molt trencacames es a dir que hi han pujades i falsos plans... de cop toca tornar a baixar i quan estàs de conya baixant, vinga 'tachuelilla que te crió' de pujada un altre cop.

Cap al Km 40-45 quan em sembla que ja cadascú porta el seu ritme i fa estona que vaig sol, arriben dos nois pel darrera que després de rodar uns kms junts, acaben marxant (un altre cop a la baixada,grgrgr), tot i que evidentment estaven mes forts que jo. 
De totes maneres com no conec gens el terreny tampoc vaig a tope i m’estic reservant una mica pels 10-15 Kms finals.

Amb tot això, continuo al meu ritme, posant plat gran en tots els plans, per intentar rodar.
Per sorpresa meva atrapo a un parell que passo amb facilitat simplement mantenint el ritme que portava. I un parell de kms més endavant encara passo amb un altre més...que guay! amb això no comptava. jo pensava que pel davant ja no pillaria a ningú.
Això em dona moral i com queden 15 kms, ara si que apreto de veritat i vaig a saco. 

A 5 o 6 kms de meta van posar dues rampes de la ostia per que la gent  s'en recordi de l'event..jejeje. i ja per una pista estreta fins a meta a Santa Susanna.

Així que finalment entro amb 80 Kms i 3h51min i el 17º classificat de la general.


 Molt content ja que tot just fa dos setmanes que començo a apretar les meves pulsacions després de dos mesos de rodar amb certa calma.. i no m'esperava anar tant ràpid.


L’organització ha estat excel•lent, estava ben senyalitzada amb fletxes de guix al terra i amb cintes penjades pels arbres (de color blanc que costaven una mica de veure) i els avituallaments ni idea ja que no he parat,
però en el segon m’han donat un gatorade 'al vuelo' que m’ha anat de conya.
Un cop a l’arribada tot molt correcte. Potser hagués faltat aigua per rentar les bicis, però per la resta be.
Llàstima també que a última hora els i fessin eliminar la majoria de corriols que tenien preparats el que va fer disminuir una mica els kilòmetres i el desnivell. A més es clar que va fer que els pobres organitzadors es pasesin la matinada del dissabte a diumenge treballant per re-senyalitzar el camí..

Un cop a l'arribada després de descansar una mica i de fer un massatge que em deixa les cames 'casi' com noves, agafem el tren per tornar a Barcelona. Un cop arribem encara hem de pujar 6 o 7 kms fins al cotxe i cap a casa.




Doncs ara a preparar la següent!

lunes, febrero 28, 2011

Va, que fa temps que no actualitzo!!!

Doncs aprofito que hi han algunes novetats per actualitzar una mica el blog...

Com que encara busco parella per fer la Transpyr, he quedat amb el Toni, un noi de Sant Cugat que també s'apuntarà en aquesta història i que millor que una sortideta per parlar i veure una mica el nostre estat de forma..

Finalment també va venir el José Miguel. Vam quedar a Sant Quirze i vam anar direcció Sant Sebastià de Montmajor i de tornada un altre vegada cap a Sabadell, pujant abans cap a Matadepera a Can Torres i Mont rodó, per acabar d'arrodonir els Kms.
Al final a mi em va sortir 71 Kms, al Toni li deurien sortir uns 10 o 15 mes ja que encara havia de tornar a Sant Cugat.
La sortida molt be, llàstima que el Toni va tenir una petita avaria i en aquest cas NO mecànica.

No se si va ser el vi amb gasosa del esmorzar, però de cop el Toni va anar a terra i va voler aturar la caiguda amb el dit petit i es clar, no va aguantar el pes.
Després de rumiar que fèiem i d'acostar-nos fins al restaurant per veure si trobàvem algun metge o infermera, el Jose Miguel va pensar que posar-ho a lloc no seria gaire més difícil que adreçar la patilla del canvi, i com qui no vol la cosa,li fot tibada i el dit casi com nou va tornar al seu lloc original.

Més coses...

1 -  Aquest diumenge aniré a córrer la Transmareseme. Ruta que va des de Santa Coloma fins a Pineda de Mar organitzada per la botiga Tomas Domnigo.
Son 85 kms y crec que 2.100+

Aprofito per donar les gràcies al Toni, ja que per la seva desgraciada lesió del dit no podrà anar i m'ha passat el seu dorsal ja que jo vaig fer tard i ja no quedaven places..


2 - Ja estic apuntat a la Transpyr 2011!!! Ara ja no hi han excuses... ara a intentar trobar el temps a on sigui i a entrenar a tope. De moment continuo unes dos o tres setmanes més amb spinnig fent series amb una bici clavada al terra... i els caps de setmana a intentar acumular kms i desnivell.

Au, si torno sencer, ja informaré de com va la Transmaresme.

sábado, febrero 12, 2011

Nou BLOG - Hector Abad

Doncs que un amic maratonià ha estrenat el seu nou blog i crec que es molt interessant.

Hector Abad


Os recomano que visiteu la secció que posa "Austràlia de punta a punta pedaleando'

Es simplement al·lucinant!!!

Ha travessat Austràlia de punta a punta en poc més d'un mes amb la bici carregada i fent etapes algun dia de 300 i 350 Kms a més de passar fred, pluja...
En fi millor el llegiu (amb paciència que es llarg..)

Me n'alegra molt que hagi decidit fer un Blog ja que te moltíssimes experiències que compartir amb nosaltres!

martes, febrero 08, 2011

Tracks del Diable NON STOP - 2011

Doncs ja hi ha data per l'animalada!!
4 Juny del 2011









A ningú li sona el del mig? El gran Dani (Doo4ever) 3er a l'edició del l'any passat!!!
Ens veurem per allà???


El Link: http://www.tracksdeldiable.com/nonstop/index.php

domingo, febrero 06, 2011

Secrets de la bixicleta - Iº capitol

Cada vegada hi ha més gent que s'anima a agafar una bici i fer muntanya o carretera, o be portar el nen a l'escola o mil coses més

Doncs us ensenyaré petits secrets per treure més profit de aquest meravellós aparell que es diu Bicicleta.

1er consell - Com transportar objectes
 


Veient el vídeo, potser no es bona idea, veure't la colònia abans de sortir de casa..
El que no acabo d'entendre es per que exactament es treu el jersei un dels dos..?

Qui no ha tingut alguna vegada aquelles ganes terribles de fer les seves necessitats just quan vas en bici...

Aquí la solució:

lunes, enero 24, 2011

Temps per acumular Kms ... i fred..

Ara ja fa dies que no comento gaire cosa.. i tot i que la meva activitat no ha sigut res de l'altre dijous, si que alguna coseta he fet.

Ara es temps d'acumular kilómetres ja sigui suant com un porc a spinning o be amd diferents sortides Btteras.

Mai he planificat els entrenaments i sempre m'he dedicat a sortir en bici i apretar quan he volgut, però ara això ha canviat ja que estic seguint més o menys un pla d'entrenament i ara toca no pasar-se de les pulsacions estipulades.
A vegades es difícil aconseguir-ho ja que a la muntanya amb pujades del 20-22% costa no pujar de 150 ppm i a spinning que si fos pels monitors passaries el dia passat de voltes..encara costa més controlar-se, però com a mínim ho estic intentant.

La idea es arribar als reptes o curses que m'interessen de cara a finals de Maig i primera setmana de Juliol en les millors condicions possibles.

Ara fa unes setmanes vam fer una sortida organitzada pel Santi i l'Ada que ja comença a ser un clàssic. Es tracta de la III Volta al Vallés.
Ens vam ajuntar un grup de 25 bixilistas que vam poder gaudir un dia d'autèntic BTT amb pujades brutals (com un tallafocs impossible), corriols per flipar, trialeres...en fi, molt guapo.


La sortida no va ser massa maratoniana, però tot i ser tanta colla vam anar a bon ritme..i es que en el grup i havia el milloret de cada casa... (El Charlie, l'Epic i la Carol del Ritmo Bisonte, el Dani i el Jordi (senselimits) de Setmenat, la Mariona, la Clara i la resta de colla de Badalona , alguns maratonians, el Ruben, El Power, l'equip TotGas, el Jose Miguel, Pedaleitor i Jordi....)


Al final: 75 Kms de pura diversió!!


Aquest diumenge passat, vaig sortir amb el Jose Miguel a fer una ruta de Sabadell a Castellterçol. Vam sortir a -5º de casa i a la temperatura li ha acostat recuperar-se igual que les meves mans.
Després de Sant Llorenç vam trobar un noi amb el que hem compartit ruta fins a Castellterçol.
Comença a agradar-me el tema de no passar del 75%-80% de les meves ppm màximes.. fa que les pujades es facin a ritme i no tan cansades.
Al final, arribem a casa a l'hora de dinar a casa, amb 84,3 Kms i 1.800+  i una sortida a un ritme agradable que ens deixa 4h44min de més btt i en el meu cas acabant força sencer ja que no he apretat gens fidel a les ppm... Ja veig que serà dur quan toqui pujar de voltes....

Continuarem informant!