Neorural 2014

Aquesta setmana tocava Duatlo al Solones, però el mal del temps dels últims dies i les pluges que s’esperaven van fer que quedes anul·lada.

O sigui que amb tanta pluja i sense plans, m’esperava un cap de setmana fluixet.

Però dissabte em comenta un company que va a una cursa que es diu Neorural i que esta a propet (Santa Maria de Martorelles). Son 28kms i 1600+ però sembla que molt corriol i dura i fa molt bona pinta

Plou molt i no se ben be que trobarem, però de seguida li dic que endavant que el passo a buscar a les 7 i anem cap allà.

Ens costa una mica trobar el poble i un cop allà els voluntaris ens indiquen a on aparcar. Al final de poble..una mica lluny, però que hi farem.

En principi no plou. S’esperen pluges, però la veritat es que fa una temperatura molt bona i fa un dia fantàstic. Agafo la motxilla per portar l’impermeable,el mòbil..tot i que no faria falta, però tampoc em molesta tant.

Faig la inscripció de ultima hora, i tot preparat per sortir.

Com he anat amb el Xavi, la idea es acompanyar-lo, tot i que allà em trobo amb el Jose Manuel i el Sergio de l’equip Finisher Trail Team que em diuen que vagi al davant amb ells...però no, ja he decidit acompanyar al Xavi i gaudir de la cursa a un ritme agradable.

Es dona la sortida i després de passar pel poble ja entrem a la muntanya i al primer corriol, els primers taps. Es una llastima, però es el que te anar per la meitat del grup. No passa res, la idea es gaudir i no tinc presa. Mica en mica es va estirant, però fins i tot en algun corriol de baixada s’ha de fer cua. Aixo dura els 4 o 5 primers kms, després ja anem molt be.

Es un puja i baixa constant. No hi han pujades molt llargues, però si a vegades amb força desnivell. Son corriols que tècnicament es fan molt be i molt divertits. En algun moment m’animo massa i deixo una mica enrera al Xavi,pero paro pero per esperar-lo i continuar junts.

Costa que passin els kms, son lents, però els gaudeixo un a un. L'organització es perfecte, tot molt ben marcat i molts voluntaris a cada creuament i que a sobre ens animen amb forca.

A mes el terreny esta de conya. Les plujes dels darrers dies an dexat un terreny molt humit, però no arriba a fer-se fang o sigui que perfecte. En algun moment plou, pero no es amb gaire forca i com anem gairebé sempre per dintre el bosc, quasi ni es nota.
Aprofito cap a meitat de cursa per prendre un gel, i beure una mica!

Arribem ja cap al km. 20 i ens esperen potser unes de les pujades mes dures de la cursa. Vaig pujant i  mirant de reüll al Xavi que em fa amb la ma que ja vagi tirant. Decideixo apretar-me aquests ultims 7 o 8 kms i començo a pujar mes fort. Poc a poc vaig passant gent i tinc aquella sensació de patiment però que alhora gaudeixes... Sento soroll d’un tambor i crits i penso que ja devem estar fent el cim, i aixi es, mes voluntaris animant.

Un cop a dalt, agafo aire i aprofito un pista forestal amb una mica de baixada per pujar el ritme i córrer una mica mes.

M’animo i baixo els corriols amb forca, vaig passant me gent i estic disfrutant com un nen i de sobte ja veig el poble i tot baixada fins al pavelló a on esta l’arribada.

M’ha agradat molt la cursa, el recorregut i l’organitzacio. Potser els avituallaments justets, però per mi crec que suficient.

Al final content per no tan sols aprofitar el cap de setmana i no quedar-me a casa mirant per la finestra com plou, sinó que he fet una cursa dura i molt maca.

Treient el cap a les duatlons de muntanya!!

Duatlo de Muntanya de l’Ametlla del Vallès

Aprofitant que darrerament he combinat força el running amb la bici, doncs per que no treure el cap pel ‘mundillo’ de les duatlons de Muntanya.

Son curses massa explosives per la meva edat i preparació ja que em sento més comode en distancies més llargues, pero em vindrà be una mica de canya per treure’m la son de les orelles.

En aquest cas la duatló constava d’un sector de running de 6kms, la Btt de 22kms y finalment 3kms més de running.

Dies abans, comento una mica la jugada amb alguns amics que corren normalment, perquè em donin algun consell, però bàsicament em presento allà a veure con serà tot i quasi més per aprendre i estrenar-me en aquesta modalitat que realment a competir.

Estic també content, perquè estreno el portabicis thule Euroway que va a la bola del cotxe i que va de fàbula. Existeixen mil maneres de portar les bicis al cotxe, però sense dubte aquesta es la millor.

Arribo amb temps poso el dorsal a la bici i com tot es una mica nou i no se ben be com va vaig mirant una mica que fa la gent i veig que he de deixar la bici a ‘boxes’ (un lloc tancat a on es deixen les bicis i el casc per fer el canvi després de cada segment). Jo em poso el xip a les sabatilles de córrer i el dorsal a la samarreta i crec que ja esta tot preparat, aixi que vaig a escalfar una mica.

Em trobo amb el Sergi Escriu i anem xerrant mentre escalfem i de seguida es l’hora de sortir.

Per la poca gent que conec, veig que hi ha molt nivell, tant de gent que se que corre molt fort, com altres que venen més de la bici i que també competeixen a gran nivell estatal. Però jo a la meva a veure que surt. Per tant surto de la meitat.

Es dona la sortida i la gent surt molt forta com ja era d’esperar. Vaig fort i tot a així no aconsegueixo avançar res. Nomes porto un parell de kms i ja vaig patint!

De totes maneres vaig pensant que mica en mica ja aniré agafant el ritme(espero..).

El recorregut comença per asfalt pel poble i desprès per pista forestal, però mica en mica millora i fem senders molt xulos i amb aixo m’animo una mica. Com tot es molt ràpid amb 28 min arribo a boxes i entro per agafar la bici.

Doncs ‘CAGADA’, quan em poso les sabatilles de la bici, el casc i ja em disposo  a sortir..merda el xip està a les sabatilles de córrer!! Ara ja se perquè tothom el portava al turmell, que ruc que he sigut!

Deslligo el mes ràpid que puc el xip i me’l poso a la butxaca i ara si surto, però he perdut força temps.

Toca la BTT, surto fort, he de fer-ho el millor que pugui per recuperar posicions.. i així es, primer una mica espès i em costa agafar el ritme, però poc a poc a les pujades vaig passant molt gent.

El problema es que com el córrer i la transició no han sigut per premi Nobel(crec que he sortit a la Btt el 105 de 200), ara tinc molta gent davant i en els corriols no es va gaire ràpid.

Vull anar mes fort però no puc per les cues en els senders! Poc a poc a on puc passo mes gent i sembla que per fi cap al km.11 començo a circular sense tanta gent. A mes començo a passar-m’ho be en els corriols i zones més tècniques (totes ciclables), ara si que començo a apretar i mica en mica encara atrapo més gent.

Just quan millor em trobo, agafem l’últim corriol i ja la carretera fins al camp de futbol a on estan el boxes per fer l’últim canvi. Entro a boxes aproximadament el 70. He guanyat 35 posicions!!

Em poso el casc, canvio sabatilles de running per Btt i quan ja sortia de boxes l’arbit em toca el pitu(el que sona..) resulta que me m’anava a córrer amb casc!! Ostres quin pardillu! 

Torno enrere, deixo el casc i ara si a fer els últims 3Kms corrent.

Tot i que no he afluixat pràcticament enlloc crec que encara tinc forces, però comencem pujant i les sensacions no son bones tot i que poc a poc començo a anar mes fluid i agafant una mica de ritme.Sort del gel que em prenc!! Veig que davant porto alguns que jo havia passat amb la bici, però en el canvi de transició m’han passat i no aconsegueixo atrapar-los, per sort a mi tampoc no em passa ningú. 

Em passa ràpid i ja enfilem l’últim corriol fins a l’arc d’arribada!!

Arribo cansant, però amb la sensació que podia haver fet una mica més, de que em podia apretar mes, corrent i també a la bici, però estic content ja que com a primer contacte ha estat molt be i m’ha agradat força.

Per acabar amb el festival de ‘novatades’ com portava el xip a la butxaca, tot i que cada vegada que passava per les catifes de control, l’agafava amb la ma ja que aquestes no el detecten, sembla que el xip ha d’estar el mes baix possible i pròxim al peu.. Així que a la classificació no surten els temps parcials, i nomes surt el final. 2h08min. Amb això quedo el 9º de la meva categoria i el 75º de la general.

http://www.triatlo.org/competicions/resultats/default.aspx?sexe=V&tipo=0&idcompeticio=150007

Tot i que ara es època de descansar i fer coses diferents, crec que faré algun altre duatló..

XX 1º Marató de Muntanya de Catalunya - Sant Llorenç Savall 2014

Aquest any per acabar de posar la cirereta a la temporada, quina millor opció que participar en la primera Marató de Catalunya, que aquest any celebrava el seu 20º aniversari(que es diu ràpid).

Una marató dura (42K i 2000+)  per uns camins i uns senders espectaculars i envoltants de unes vistes increïbles.

 

 

He fet malabarismes per intentar mantenir el nivell tant en la bici com en les curses de muntanya. Si vaig començar l'any donant més pes al córrer, després, del Març fins al Juliol pràcticament només vaig fer bici, el que va fer que des de l'estiu i fins ara em tingues que posar les piles de nou amb el running.

 

Em feia força il·lusió participar en aquesta cursa ja que em trobaria a tota la família de Finisher i molta gent coneguda.

 

La sortida a les 7:15 al centre de Sant Llorenç Savall. Arribo molt justet per agafar el dorsal, deixar la bossa i anar tot accelerat cap a la sortida. Amb tot això m'he deixat el telèfon a casa...o sigui que ni música, ni fotos..

Hi ha força gent, hi havia quasi 500 inscrits però tot i això a la sortida no estem gaire apretats.

 

Es dona la sortida i surto a un ritme còmode. Els primer kms son per pistes forestals amples i això fa que tot i que controlat portem un bon ritme.

La organització es molt bona, hi han moltíssims avituallaments i punts d’aigua, em podria haver estalviat la motxilla que porto quasi exclusivament pel bidó de beguda energètica.

 

Els primers 10 Kms passen be, majoritàriament pista, però també corriols.

 

 

Poc després comencem des de una riera cap al km16, comença la pujada que ens portarà fins al cim de la Mola km 24,5. La pujada es intensa i toca caminar molts trossos, per sort hi ha alguns plans i fins i tot alguna baixada per recuperar una mica, però bàsicament puja i puja.

Amb tot això, connectem amb un dels camins més habituals pels caminants que pugen a la Mola.

Es un dels moments més macos, ja que la majoria dels caminadors et van animant i això sempre s’agraeix.

M’ho intento agafar amb calma, seguin els consells del mestre Ramon Cortina que em va dir que fins al km 26 o 27 reservés molt. Però pujar a la Mola per molt que es vulgui reservar..es difícil.

De cop començo a sentir molt gent que anima, i veig  ja el cim a on hi ha potser 50 o 60 persones cridant i donant anims!

 

 

Per un moment et passen tots els mals i es molt maco que gent anònima et cridi i et doni ànims!

Parada per veure una mica i toca baixar fent salts com una cabra. Es molt divertit i les cames de moment no em fan mal i vaig be. Es dels trams que millor m’ho passo.

El camí s’aplana un altre vegada i fins i tot toca pujar un altre vegada.

Aquí de cop quan pujava mig caminant, sento que criden el meu nom!! Son el Santi i l’Ada i que han sortit a caminar i estan animant!! Un altre pujada d’ànims bestial.

 

Poc després toca tornar a baixar i ara si que una bona estona.. torno a gaudir dels corriols amb trams tècnics, però majoritàriament molt asequibles.

 

 

Vaig be i començo a mentalitzar-me que això ja està fet, vaig be porto un bon ritme i tot fa pensar que podria fer menys de 5h. Però ERROR!!

 

Comença a apretar la calor, la apareix meva amiga-enemiga! La calor!! Queden poques ombres per no dir cap ni una i he subestimat els últims kilòmetres. Mirant el perfil de la cursa no m’imaginava que quedessin encara pujades tan fortes.

En aquests casos t’ho pots agafar amb filosofia o amb resignació, però jo al contrari començo a ratllar-me una mica.

 

Faig practicament tota la pujada a peu..comencen a desapareixer les forces. Per sort hi han molts punts d’aigua i en un d’ells ens diues que ens queden 6 kms. Ja no es gaire! Però miro cap a munt i veig una filera de corredors pujant un altre cim.. Buff pensó.

 

La pujada es molt xula i técnica. Hi han trossos de pujar per les pedres casi com un escalador, però quan ja no vas fi.. tot passa poc a poc.

Encara no se si es per que em ratllo o per la calor, però començo a tenir indicis de rampes. Per sort no acaben d’aparèixer i sembla que ja nomes queda una carena i la última baixada per un corriol.

Es curiós, perquè saps que estàs a punt d’arribar, però no es veu en cap moment el poble, i sembla que no arribis mai, però de cop entro ja en els carrers de Sant Llorenç i trec les poques forces que em queden, per fer els últims metres dignament.

Un altre vegada molta gent animant ja fins a sota de l’arc d’arrivada. Que guai! Un altre al Sac!!!

 

Al final 5h13min que em deixen el 39º de Veterans i el 125º de la general.

 

Estic content per una banda ja que ha aconseguit acabar i més o menys ja era un temps que donava per bo, però per un altre banda no he acabat de gaudir els últims kilòmetres.

Es possible que hagi allargat massa la temporada i el cansament es va acumulant, però estic molt content de totes les curses que he fet.

 

La cursa ha estat ben organitzada i tot i no tenir gaires extres als avituallaments, hi ha molts i tenen el suficient. Està ben marcada, tot i que sempre hi ha subnormals que arranquen alguna marca. El preu amb la samarreta de regal i els maneguets que et donen si acabes més l’entrepa, està força be.

 

No tinc ni idea que faré l’any que be, però per poc que pugui la repetiré.

Valles Drac Race 2014

Sembla mentida, però amb aquest boom que estem vivint amb tot tipus de curses de muntanya tant de trail running com de Btt trobar alguna proposta interesant com aquesta.

Ara farà un parell de mesos, encara una mica decebut per la Pedals De Foc Non Stop, em va arribar informació d’aquesta cursa. La Valles Drac Race.

Nomes veure la proposta ja em va agradar! Per fi, un repte que combina el running de muntanya amb la BTT, sense que sigui la típica duatló, i amb unes distàncies interessants.

Es tracta de córrer 50Kms i 2000+ un dissabte i pedalar 107Kms amb 3100+ al sia següent, unes distancies que sense ser extremes, si que son el suficientment llargues com per que sigui un repte dur de veritat!

A més ho tinc a prop de casa, i transcorre íntegrament pel Parc Natural de Sant Llorenç i l’Obac, cosa que ens assegura uns camins espectaculars i unes vistes increïbles.

Per mi tot un repte, que podria posar la ‘cirereta’ en aquesta temporada, ja que fa molt poc que corro i a mes ho vaig combinant amb la bici, i veure si puc completar el Trail mes o menys be i que quedin les cames mig en condicions pel dia següent es tot una incògnita.

 Per obrir una mica més la prova a tot tipus d’esportistes, existeix la possibilitat de córrer nomès el Trail o nomès la bici.

Així, que al final hi havia uns 200 participants al Trail, uns 180 per la BTT i 37 sonats que fèiem el Repte sencer!

 Com acostuma a ser habitual, la nit abans no dormo res. No tindria que estar nerviós ja que no m’importa gens el temps que pugui fer ni la classificació, en aquest cas vull gaudir de la muntanya i veure si puc acabar el repte dignament, però tot i així no puc dormir.

 Em llevo, i com ja ho tinc tot preparadet, esmorzo i cap a la sortida a Terrassa. A la sortida encara una mica nerviós ja veig que tothom porta el dorsal blanc, menys uns poquets que el portem negre que som els del Repte. Vaja ja ens han ‘marcat’ jejeje. Prec una barreta Powerbar per començar amb energía.

La gent sembla molt tímida i ningú vol estar a primera línia així que no se ben ve com, però estic a primera fila. Al meu costat el Just Sociats que guanyarà de carrer i el Maverick Viñales convidat per la organització.

 Es dona la sortida i per la meva sorpresa no es va massa ràpid, els dos primers kms plans anem a 5:30, però tot i així mica en mica deixo que marxin els del davant i jo a la meva. Comencem a pujar per un sender ja durillo per anar escalfant motors i de seguida estem en el avituallament del km.7.

Jo tinc molt clar que he de ser molt conservador per mantenir les cames decentment pel dia següent, i no puc esverar-me. Amb la Btt si tinc cames potser puc treure temps a companys que quedin davant meu en el Trail, així que a conservar.

Toca baixar i aquí amb les cames encara fresques, per uns corriols super guapos, però vigilant ja que el terra es de còdols i es fàcil relliscar. Pugem un altre vegada i les vistes son una passada. Tot i que es una cursa paro a fer unes fotos. La gent m’avancen de 10 en 10..jeje

Tot i que està tot molt ben marcat, tenim dubtes en algun trencant. Menys mal que porto GPS i miro el camí correcte.

 Toca començar una pujada molt forta que evidentment faig a peu, no es massa llarga, però es molt dura. Un cop a dalt continuem al trote.  Aprofito per pendre uns shots.

A partir d’aquí coincideixo amb un noi (el Sergi) que també fa el repte i anem a un ritme similar. Anem xerrant i arribem a Mura, Km 26 i meitat de la cursa. A l'avituallament trobo al Maverick Viñales que acaba de plegar. Em comenta que ha sortit massa ràpid i que ho ha pagat.

Mengem una mica, i continuem la marxa amb el Sergi. En els avituallaments estic parant massa temps. Molts corredors que he avançat corrent, em passen en l’avituallament, però no passa res, la meva cursa es un altra.

Els 10K posteriors son molt durs! Primer fins al Puig de la Balma va fent, però a partir d’aquí puja molt dur pujant per les roques típiques d'aquesta zona. Passem com podem mig caminant mig corrent i els kms comencen a passar molt lentament.

Durant uns quants kms, vaig tirant d’una filera de 7 o 8 corredors. Es graciós, perquè si paro i camino..tots paren i caminen..i si començo a córrer tots corrent darrera.. Però no m’importa tirar, vaig mes o menys còmode.

Menys mal que les vistes son brutals.

Finalment, últim avituallament a on arribem un pel abans que la primera noia de la cursa, i a on parem a fe un ‘pis’, hidratar-nos (fa una calor inusual!) i menjar algun plàtan i ara si que tot pràcticament es baixada per uns corriols molt divertits, però que el cansament i el mal que em comencen a fer els genolls baixant fa que anem molt conservadors. El Sergi sense adonar-se’n ensopega amb una arrel i es fot ben llarg al mig d’un corriol! Menys mal que era tou! El cansament es nota. No ha sigut res, em diu que tiri jo, però pel que queda ja acabem d’arribar junts.

Finalment arribem amb 6h22min. No es un gran temps, però ho he gaudit del primer al últim km que es el que buscava i les cames sembla que no estan molt destrossades.

Primera meitat del repte aconseguida!!  Ara toca descansar el que queda de dia i a veure diumenge que tal.

Després de dinar a casa, comença la meva recuperació... es “recuperació activa”! Vaig al parc amb els nens. Així que recupero com puc... Suposo que altres, podran descansar tota la tarda, però no es el meu cas. Mirant la part positiva de no descansar prou, es que a canvi gaudeixo dels meus fills..
Miro el temps i tant el Meteocat com AEMET donen una probabilitat del 90% de plujes fins a la tarda.

Efectivament 6:30 em llevo i està diluviant!! Comencen els Whastapp amb altre gent que se que també corren i tots coincidim que s’ha d’anar i a veure que diu l’organització.

La cosa pinta molt malament ja que a part de la pluja i ha tempesta elèctrica, però a mida que vaig arribant a la sortida sembla que va deixant de ploure, però només arribar ja ens comuniquen que la prova ha quedat suspesa!!!

Ohh quina llàstima! La veritat es que sortir amb pluja i amb els camins impracticables no es que em vingués gaire de gust, però per altra banda em trobava be i volia acabar el doble repte!

En fi, el primer es la seguretat de tothom i si l’organització no ho veu clar, s’ha de respectar. Ells son els primer perjudicats per haver de suspendre l’event. A més, a mida que pasen les hores el cel s’obre i acaba fent un dia gairebé d’estiu!! Quins cracks que tenim amb les previsions meteorològiques!!!

Doncs que hi farem, egoistament em quedo sense poder acabar el doble repte, però content amb el Trail i crec que aquesta prova ha de tenir continuïtat.

Al final 69º de la general i 9º de la meva categoria(veterans) del Repte.
Classificacions: Aquí

L'organització ens comenta que tindrem la inscripció gratuita per l'any vinent!! Doncs allà ens veurem!!

Pedals de Foc NON STOP - 2014

 Aquest any he fet unes quantes curses maratonianes en Btt, però està clar que la preparació estava orientada  a fer la Pedals de Foc Non Stop i era una mica l’objectiu d’aquesta primera meitat d’any.

La veritat es que crec que mes o menys he anat acumulant kms molt be i tot i que m’han faltat entrenaments de mes de 10 o 11 hores, el meu estat físic més o menys era bo.

El dissabte anterior a la cursa, vaig decidir fer una sortideta de 120kms de carretera no massa dura ja per encarar la ultima setmana amb mes tranquil·litat de cara a la cursa. Doncs no em vaig trobar fi...no acabava de trobar bon ritme i les pujades em costaven molt.

Doncs diumenge quan em llevo, tinc un ull completament enganxat i ben vermell!! Una conjuntivitis vírica!! Que be!!

A nomes una setmana de la cursa, pillo el maleït virus. O sigui que tractament amb antibiòtic tota la setmana.

No es pot controlar tot...i menys tenint nens a casa que es posen malalts de tant en tant, i els hi agrada compartir les malalties.

Passo tota la setmana amb mal de cap i amb l’ull que no millora. De fet no surto ni un dia a rodar, per que no em trobava be.

Probablement si fos una cursa mes propera i mes econòmica no hi hagués anat. No em trobava amb prous forces, però vaig decidir que hi aniria a veure si amb les forces que em quedaven tindria prou per ser Finisher...

Doncs arriba el divendres previ a la cursa, i desprès de treballar, carrego el cotxe i cap a Vielha. Desprès d’una mica mes de tres hores arribo i ho faig amb molt mal de cap. Es fa el briefing i em trobo amb uns companys de Sabadell amb els que si tot va be la idea es anar plegadets a la cursa.

Anem a sopar a l’hotel i tot i que ja tindrien que estar preparats, estan una mica desbordats i no sopem fins a les 22:30... a mes no hi ha pasta!

En fi, un cop sopat vaig cap a l’habitació que em toca compartir amb un noi, però no ha vingut, així que estic sol.

Preparo tot pel dia següent, em faig les últimes cures de l’ull i a intentar dormir que a les 3:30 toca llevar-se.

Em llevo i cap a esmorzar. A priori no em trobo ni be ni malament, es la sensació suposo d’abans d’una cursa. No paro de pensar si haure recuperat forces o no. L’ull continua igual de malament, així que me’l curo i cap a la sortida, a on em trobo amb els companys de Sabadell, el Antonio, el Pere i el Jordi.

Som uns 245 Bikers a punt de fer una de les curses més emblemàtiques de llarga distància de l’estat. Un ambient molt maco tots a les fosques al centre de Vielha. Tenim per endavant uns 205 kms i 6000m. de desnivell positiu.

Es dona la sortida i comencem pujant. Les primeres rampes ja tenen tela..però la gent surt molt forta! Tenim 200 kms per endavant i no ho sembla. Jo intento agafar el meu ritme. Tinc molta calor per ser les 5:00. No se si es que no em trobo be o que realment fa calor...

Es un espectacle maco veure totes les llumetes que van pujant muntanya amunt.

Arribem a la carretera i toca travessar el tunel. Faig un esforç per agafar una grupeta d’uns 10-12 ciclistes perquè en grup es va molt millor. Aquesta es una variant ja que quan es fa aquesta ruta per etapes el inici es precisament a l’altra banda del tunel, o sigui que en versio NonStop es fan uns 12 kms i gairebé 900+ per treure’t la son de les orelles.

Es deixa la carretera per agafar unes pistes amb molt pedra i també toca travessar el riu un parell de vegades. En una d’elles quasi vaig a l’aigua..

Amb això arribem a Vilaller al primer avituallament i toca pujar el segon port del dia (Coll de les Serreres).. Fins aquí be! Desprès de pujar, baixem una mica, i toca una nova variant i es que agafem un sender que va paral·lel al riu (“camí de l’aigua”) amb puja i baixa constant, que es fa lent i que tot i no ser molt tècnic toca anar a peu algunes vegades.

De moment no em trobo malament, vaig conservant a un ritme crec que es correcte. Portem un recorregut variat entre pistes i senders i una mica de carretera però estic distret, ja que les vistes son espectaculars. 
De nou pugem ara cap a Iran i Gotarta a on hi ha un altre control.

Desprès de baixar per unes pistes còmodes, arribem a la carretera i toca tornar a pujar ara cap a Castellars. Es inicialment per carretera amb unes rampes força dures, i desprès d’uns kms, passa a ser una pista forestal i ja es va pujant més còmodament. Aquí una nova variant, que em confirma que tots aquests canvis que s’han fet respecte a la ruta per etapes endureixen la cursa.

Quan sembla que ja coronem el cim i que queden uns kms de fals pla i fent la carena de la muntanya, ens fan baixar per una pista estreta molt tancada a on perdem tot el desnivell de cop. Travessem un riu i toca una pujada duríssima a on es fa molt difícil fer-la tota sobre de la bici.
Aquí ja m’atrapa l'Emma Roca que va primera de les noies.  Al final quan fem el cim, veig que potser em reduït algun kilòmetre, però ha sigut força mes dur.

Baixem junts per carretera fins a l’avituallament. Aquí estem sobre el km.70-75 a punt de començar la pujada al Coll de l’Oli i ja veig que les forces no duraran...En aquest punt tindria que estar força sencer i no ho estic.

Aquest Coll no es molt llarg, però si intens. No te pràcticament cap descans. Un cop al cim, toca caminar una mica o despres baixar per un sender més o menys ciclable, però que amb el meu cansament encara faig masses trossos a peu.

L’últim tram ja de baixada per asfalt. Agafem la carretera cap a la Torre de Capdella i desprès cap a Espui a on ja se’m comença a fer massa llarg. Nomes estic pensant a l’avituallament al peu del Coll del Triador. Un cop arribo, menjo macarrons i omplo els bidons, però ja començo a veure que si encara he de començar a pujar el mític Coll del Triador i ja no vaig fi...malament.

Estem a una alçada de 1.100 i s’ha d’arribar fins als 2.300 o sigui que m’ho agafo amb calma i començo a pujar. Em prenc un gel perquè se el que tinc al davant. Se’m fa molt llarg i aquí el cap comença a convencem que avui no es el meu dia, que les forces no acompanyen. Vaig molt lent i m’avança molta gent.

Coincideixo amb un parell que van quasi tant ‘pajaros’ com jo i ens donem ànims mútuament. Finalment arribo al cim i tot i que voldria parar mes estona, fa molt vent, i menjo una mica i continuo, però ja vaig com un ànima sense pena.

Venen uns kilòmetres amb algunes de les vistes més espectaculars de la ruta, però jo ja fa estona que no estic disfrutant. Tinc un dimoniet al cap que no para de dir-me que a Espot pari i ho deixi estar. Fa estona que sembla que he llençat la tovallola i ja ni menjo ni bec, nomes penso en arribar a Espot i així encara se’m fa més llarg.

Al final desprès de coronar el punt més alt, comença la dessitjada baixada. Primer per una pista ràpida a on trobo a un company que ha punxat i que paro per ajudar-lo a canviar la càmera. Continuo i desprès d’uns corriols arribem ja a la carretera i a Espot. Vaig fulminat, sobretot de cap!!

Em començo a fer preguntes...però el meu cap te la decisió pressa fa estona. Son les 15:30 i la hora de tall son les 19:00 o sigui que tinc temps de descansar i reanimar-me, però si continuo amb quines condicions ho faré? No importen les hores que hi dediqui ni les condicions en les que acabi?
Doncs si que importen ja que jo no busco afegir curses al meu curriculum simplement pel fet de fer-les i dir que soc finisher, jo vull gaudirles, Per mi el repte es ser finisher pero no a qualsevol preu.

Ja se que es mes agradable escriure un post quan tot surt be...pero tot i que sigui dificil per mi, crec que es bo que tambe deixi constancia quan les coses no surten pel motiu justificat o no que sigui.
Donar gracies a tothom que m'ha animat i ha estat al meu costat. Es en aquests moments quan veus qui de debó està en el teu costat ja sigui en els bons moments o en els pitjors.
Es molt facil ser-hi quan tot es molt maco...

En fi, aquest any encara no s'ha acabat, i com en aixó del ciclisme, tantes vegades quan caiem ens hem d'aixecar, aquesta no sera una excepcio i continuare entrenant per assolir nous reptes.

El maillot ciclista de Retto Ciclismo próximamente con nuevo diseño.

Como ya sabéis guardo una estrecha colaboración con la tienda de ciclismo online que me apoya en los desafíos que a menudo comparto contigo, bien sea en el blog o en las redes sociales en que ellos también están presentes. De este fue el canal elegido por la marca naranja para mostrar los nuevos diseños de maillots ciclismo para el Retto Team.

Concurso mediante el cual podías ganar un maillot dejando tu opinión.

Presentación de la nueva ropa ciclista de Retto.

Como especialistas en maillots de ciclismo han creado un nuevo diseño más actual y tengo que reconocer que me encanta. No sé qué opinarás tú, pero a mí me transmite un diseño de maillot reto, más acorde con la marca de la tienda de ciclismo online. Como afortunado colaborador, los chicos de Retto se pusieron en contacto conmigo para que les diera mi opinión y creo que coincide con el de la inmensa mayoría, pese a que no me fue fácil decantarme por ninguno de los tres maillots de ciclismo presentados.

La tienda de ciclismo online pregunta a sus seguidores que diseño prefieren en la próxima equipación de Retto.

Me encantó la idea de que más allá de los corredores, tú y tus amigos pudierais aportar vuestro granito de arena a esta nueva equipación ciclista con la que espero cosechar muchas victorias y completar muchos retos. Como te comentaba en el parágrafo anterior, yo al igual que tú pude dar mi opinión y como la gran mayoría me decante por el maillot naranja. Pese a que comparto la opinión de que el maillot blanco es probablemente el más fresco, el naranja le da un toque de maillot retro que me gusta mucho y rompe con la línea del resto de modelos.

Pese a mi elección, te confieso que tengo cierta predilección por el negro, puesto que es un color muy elegante y tras ver la versión del maillot ciclista negro de Le Coq Sportif para el Tour 2014, estoy seguro que quedaría de perlas. Sin embargo coincido con que el calor puede jugar un factor en contra al equiparme con ese color.

Maillot Le Coq Sportif Tour de France 2014 Dedicated Yorkshire Negro

Avance del nuevo maillot de Retto Ciclismo.

La tienda de ciclismo me ha confirmado que pondrá a la venta para todos los clientes de Retto a partir de noviembre.

¿Cuál es tú opinión?

Pues hasta aquí mi opinión, pero también quiero conocer la tuya, así que déjame tu comentario y compárteme si te pareció interesante este u otros artículos de http://bixiclistas.blogspot.com.es/

I Vuelta a la Mola

Indeciso entre una salida en mi bicicleta de larga distancia o un Martón BTT.

Otra vez el dilema si hacer una salida en mtb de larga distancia 130-150 kms yo sólito o bien correr alguna marcha que aunque más corta, la corra más rápido... y al final de nuevo opto por la marcha.

En este caso me quedaba tan cerca de casa y era un recorrido que a priori conocía muchos tramos que me ayudó a decidir.

Cartel del Marathon BTT  "1ª Volta a la Mola" 

Se trata de la primera edición de la Volta a la Mola, un recorrido que da la vuelta a esta mítica cima del Valles y que son unos 89kms y 2800+.

 

Desnivel acumulado de la Maratón BTT "Volta a la Mola"

Para ser la primera edición había unos 435 inscritos y todo y ser una marcha no competitiva ya sabemos como va la gente y que nivel tiene! 

Por suerte iba bien equipado gracias Retto.com, que me mando un surtido de nutrición energética.

Así que todo y que la salida es a las 8:00 y que vivo a 20 min. me levanto temprano igualmente porque tenia que recoger el dorsal y a veces con tanta gente luego todo son prisas. La verdad es que la entrega del dorsal es rápida y me permite pasar por el WC que con el café y los nervios..

Recorrido de la 1ª Volta a la Mola 2014

A las 8:00 en punto se da la salida y todo y que es neutralizada unos 500 mts, la gente siempre quiere ir para delante, aunque luego en el km.5 ya se tenga que descolgar…pero en fin.

La marcha es cronometrada con chip y el primer arco esta justo donde se coge la primera pista forestal cuando se aparta la moto de la urbana que neutraliza la salida.

Empieza una subida, quizás la mas larga con unos 10kms que ya van poniendo a cada uno en su sitio y a mi el primero.. 
Con la edad creo que cada vez me cuestan más las salidas. Poco a poco voy encontrando mi ritmo y al coronar empieza una bajada que se puede hacer muy rápido, aquí ya empiezo a ganar posiciones. Últimamente las bajadas por pista voy bien y aprovecho.

Ha llovido bastante estos últimos días, pero el terreno estaba tan seco que lo ha absorbido todo y está muy compacto y perfecto.
Una vez abajo un tramo de rodar a plato antes de iniciar otra tanda de subidas que aunque no tan largas, si que hay tramos con mucha pendiente.

Continuo ganando algunas posiciones, paso también a la primera chica (Sandra Santanyes) que viene de correr otra carrera de larga distancia el día anterior y todo así va como un tiro y para ella parece que sea un paseo.

Poco después en una bajada con mucha piedra y que bajo rápido, pincho la rueda trasera!
Ostras queda la rueda prácticamente toda desinflada! Como llevo líquido antipinchazos empiezo a dar aire con la mini bomba, pero no hay manera de que se infle.

Con todo eso, me pasan muchísimos bikers y ya me empiezo a agobiar. Miro bien la rueda y tiene un agujerito lateral y por la llanta también parece que pierde..sigo dando aire y parece que poco a poco se vuelve a inflar. La dejo bastante inflada y sigo para adelante dándole vueltas a la cabeza y mirando constantemente si aguanta o no..

Con todo eso llegamos un tramo de subidas cortas pero muy duras con desniveles superiores al 20% que van castigando. Tengo que parar de nuevo ya que la rueda ha ido perdiendo aire.

Vuelvo a inflar y ya me planteo dejarlo en el próximo control si la rueda no aguanta. Me intento auto-motivar un poco ya que desde que he pinchado he bajado mucho el ritmo..hasta llegar al avituallamiento del km 40.

Mario descendiendo con los colores de Retto

En cuanto llego lo primero que pido es una bomba de pie y le metemos bastante presión y a primera vista parece que aguanta. Como y bebo un poco y arranco ya que aunque no he apretado mucho he pillado a un grupo de 7 u 8 y así salgo con ellos. me han dicho que voy el 77, lo cual me desmotiva un poco pero así son las carreras… seguimos subiendo por otras rampas de nuevo durillas y poco a poco dejo a los chicos y a Laura Baleta con la que he coincidido un ratillo al pinchar.

Como veo que la rueda parece que aguanta, decido continuar y poco a poco me voy motivando de nuevo al ver que voy adelantando a más gente.

Me empiezo a encontrar bien y llegamos ya al control del km.70 donde nos avisan de las rampas que nos esperan! Paro a comer y a tomar un gel(con cafeina) que aunque solo quedan 20kms creo que van a ser durillos. 

Ya empiezo a escuchar algunas quejas de que está siendo muy duro..pero la verdad es que no entiendo a la gente! Como dice la canción “Manolete, si no sabes torear pa que te mete!”.

Efectivamente las rampas que vienen son muy duras, pero me encuentro bien y las puedo hacer todas sobre la bici, con lo que adelanto a más bikers ya que algunos lo hacen andando.

Llegamos ya a los últimos kms y me encuentro bien con lo que empiezo a apretar de nuevo. Los pocos senderos que hay en toda la marcha están en estos últimos kms con lo que al llegar bien los disfruto como un niño pequeño. Aprovecho que me queda gas para pegar el último apretón los últimos 5 kms y después de algún sendero y algún repecho de regalo llego al arco donde pita el chip del cronometro.

Todo y que ya he hecho varias veces rutas alrededor de la Mola y en los dos sentidos, este recorrido no lo habia hecho nunca, y la verdad es que me ha gustado.

La organización un notable alto! Para ser la primera vez, todo ha estado muy bien señalizado (también enviaron el track para gps, pero no era necesario), los avituallamientos correctos y voluntarios en muchos cruces.

Por otra parte anunciaban 88kms i 2800+ con un 98% de pista y ha sido eso exactamente lo que hemos encontrado.

Lástima del pinchazo, por lo demás un buen dia de Btt ya que me he encontrado amigos Sergi Escriu, Ramon Cortina, Laura Baleta, Oscar.. y por otro lado sigo sumando kilómetros con cierta calidad.

Por cierto, al final el 62º con 5:19.