Una cursa de resistència tracta de fer voltes a un circuit marcat, durant un número d’hores determinades (en aquest cas 12h y que normalment, es pot participar individualment, en parelles, o en grups de tres o quatre. Guanya qui més voltes pot fer en aquest temps, i en cas d’empat a voltes que es molt probable, el desempat es fa amb l’equip que ha fet la volta més ràpida.
El Trek 12h Wild Wolf Series es un Open que fa 5 curses per diferents regions d’Espanya , i una d’elles es a Corro d’Amunt (Barcelona).
Inicialment havia pensat a participar en solitari, però en aquestes alçades de temporada, per mi serien masses kilòmetres i massa desnivell, així que ho vaig comentar amb els companys de Retto.com i vam organitzar un parell d’equips:
Retto Team: Toni Trujillo i Mario Cantero (Jo mateix..)
Retto Staff: Oscar del Baño i Victor Camarena
La cursa comença a las 11:00 del matí i acaba a les 23:00h, així que cap a les 9:00 ja estàvem a Corro d’Amunt en mig d’un camp verd, a on l’organització havia preparat unes instal•lacions increïbles dignes d’un campionat del mon..
Cap a les 10:00 fem una volta de reconeixement al circuit i ja veiem que la cosa serà dura, perquè no hi ha ni un sol tram rodador, o puges o baixes contínuament. El circuit te uns 7,2 Kms i uns 260+ el que significa que al final de dia si tot va be haurem acumulat molts kms i molt desnivell..
Hi ha força ambient, però es nota que la coincidència amb el partit del Barça-Madrid, ha fet que molta gent finalment no s’hagi inscrit o s’hagi fet enrere.
Tot i que les previsions meteorològiques no son gaire clares, al matí la cosa està força be amb solet i en principi poc vent, que de cara al migdia i tarda aniria cada vegada molestant mes.
Decidim (estic mandrós..) que comenci el Toni les dues primeres voltes i jo em quedo esperant el meu torn. Es dona la sortida i els bikers surten disparats darrera de la moto i el cotxe que van obrint la primera volta.
La idea en aquest tipus de curses es intentar fer la volta més ràpida de totes al principi que teòricament estem tots més frescos i desprès ja rodar a un ritme més constant per anar acumulant voltes e intentar que no et guanyin (doblin) els teus rivals.
A la primera volta, l’Oscar (Retto Staff) entra quart, fent una primera volta boníssima, el Toni (el meu company d’equip) entra més enrere ja que no ha pogut fer una bona sortida i ha agafat molta gent pel davant, però una cursa tan llarga i com el seu nom diu ‘de resistència’ no es decideix ni molt menys al principi..
Oscar
Vaig cap a la carpa que es la zona a on es fan els relleus a esperar al Toni que arribi. El veig venir, i em preparo pel meu relleu... tot es molt ràpid, ell baixa de la bici (no es pot entrar a sobre de la bici) i jo intento treure-li el ‘testimoni’ que va al seu turmell amb un belcro, me’l poso en el meu, agafo la bici i entro al circuit a fer les meves voltes.
"Canvi de testimoni"
Com surto completament fred sense escalfar, em costa molt agafar ritme. Vull intentar fer la volta ràpida, però vaig mig ofegat a 182 ppm de mitja..
El circuit es molt trencacames, es a dir no hi ha ni una sola pujada una mica llarga o un tram a on agafar el ritme. Quan sembla que et recuperes una mica, pujadot ‘al canto’ i apretar el culet amunt.. Mig ofegat acabo la primera volta... res nomes queden 11hores..
La segona volta, també intento fer-la el més ràpid possible per si puc millorar la primera, però es clar ja cansat no ho aconsegueixo. Un altre vegada les pulsacions a tope. Acabo la volta i li passo la ‘patata calenta’ al Toni i jo a descansar.
Miro el rellotge i he fet 48min50segons a 180ppm de mitja.. Comencem be..
Durant tot el dia, ha anat passant per la carpa tot de gent. La “family Retto”, amb el Joan, el David i la seva família, la del Victor, la dona del Toni... En fi que ha estat molt maco ja que s’agraeix moltíssim que et vagin animant quan acabes o comences una volta. La veritat es que tot i que sembli una ximpleria t’agrada escoltar els ànims. També de 10, els macarrons que ens ha portat el Joan.... per no parlar del massatge que m’ha fet als bessons... això si que no te preu..
Casi sense adonar-nos ja portem 6 hores de cursa i anem cinquens. El Oscar i el Víctor han baixat una mica el ritme i van vuitens.
Nosaltres hem posat un ritme de creuer i anem acumulant voltes.
A partir d’aquí, el temps comença a canviar. Ja des de el migdia el vent s’ha posat força emprenyador, i a més apareixen en aquell moment uns núvols que avisen que plourà si o si.
Quan no em toca córrer, animo als companys que ho fan en solitari, com l’Ada que acabarà guanyant la cursa, el Santi, el Francesc..
També ens trobem amb el Dani i l’Alejandro dels maratonians amb els que compartiríem penúries les dues últimes hores.
Arribem les 20:00h i apareix la temuda pluja. A mes ja fa una estona que s’ha d’anar amb llums i la cosa es comença a complicar.
Queden encara tres hores i tot i que la pluja es intermitent comença a fer mal en els participants ja que a més de les hores que ja portem fent voltes, ara el fred, las foscor i el temut fang, fa que la cursa faci honor al seu nom de “cursa de resistència..”.
Els companys de Retto Staff, el Oscar i el Víctor, estan força cansats i decideixen deixar de fer voltes.
Nosaltres en aquest moment anem quarts a la categoria de parelles i contant el temps que ens queda pel final, total son dues voltes més cadascú, que ara si, es qüestió de fer-les al ritme que sigui, evitant caigudes, en mig de la foscor, ja que el circuit s’ha tornat força perillós i a les baixades s’ha de vigilar força i estar molt atent, ja que entre que la llums arriba a on arriba, el fang, els reguerots que hi ha en algunes zones, es tot un risc.
Les últimes voltes les fem entre 31 i 34 minuts cada una.
Al final em toca a mi l’últim relleu. Quan acabi la volta, ja no quedarà temps per fer-ne més. Coincideixo l’ultima volta amb el Dani i la fem plegadets, pel que pugui ser millor anar un grupet que sols en mig de la foscor del bosc. La ultima volta es fa més llarga que les altres, però finalment veiem el camp il•luminat al fons, fem l’ultima baixada i arribem súper contents a meta.
Ens felicitem amb el Dani i l’Alejandro i després amb el meu company d’equip el Toni que ja arriba canviat i abrigat.
Miro el rellotge i a mi m’han sortit 92 Kms i uns 3.200+ i al Toni al final ha fet uns 101Kms i 3.400+.
En resum uns 193Kms i 6.400 entre els dos...
Si tenim en comte que aquest desnivell no es fa amb grans ports de muntanya si no que es a força de passar petites rampes pero de força desnivell, ens podem fer una idea de la duresa...
Ens quedem amb la sensació de que ha estat dur, però que ha valgut la pena. Només si ho vius en directe pots fer-te la idea de les sensacions de estar corrent amb el silenci de la nit en mig de la pluja i veient nomes de tan en tant altres llumetes com les teves en mig del bosc...
Tot i que no ens havíem plantejat en cap moment donar-li massa importància a la classificació i ja que por nosaltres es un entrenament de cara a les curses que tenim al Juny i al Juliol, hem acabat quarts a la categoria de parelles i estem súper contents.
Esperem a l’entrega de premis, ja que el meu futur company per la Transpyr, el Xavier Sabater, ha guanyat la cursa a la categoria també de parelles, juntament amb l’Eduald Montasell. Quins cracks! Han anat molt forts tots la cursa i s’ho mereixen.
I com no per veure com l’Ada torna a pujar com a primera al pòdium en categoria fèmina individual, es a dir que ha fet ella soleta 150 Kms i 5.000 de desnivell positiu.
Ara a continuar entrenant i fins la pròxima que segurament serà l’Anoia Race Tour.
El vídeo resum
Clasificacions: http://www.forevent.es/trek12corro/
Trek12
