jueves, diciembre 31, 2009

BON ANY 2010

Us desitjo un bon any 2010!!

Suposo que tots tenim els nostres reptes personals i per tant espero que el 2010 sigui un bon any per tothom.

lunes, diciembre 14, 2009

Sabadell-Setmenat-Caldes-St-Montmajor-Castellar-Sabadell (13-12-2009)

Aquest diumenge hem tornat a sortir els bixiclistes. Ara ja feia dies...millor mesos que no coincidíem.
Jo continuo amb el genoll amb recuperació i la idea era sortir xino-xano i gaudir d'una ruta divertida.
Ens vam juntar el Joaquin, el Jordi, el Juan Carlos, l'Alex i el menda.

Inicialment la idea era anar fins a Caldes de Montbui i un cop allà fer la Calderina 2009, però quan només portàvem 18 Kms alguns ja anaven dient que seria millor retallar el recorregut.
Així que un cop vam arribar a Caldes vam pujar per carretera fins al Farell (7 Kms asfaltats) per acostar-nos a esmorçar a Sant Sebastià de Montmajor. Des de allà vam tornar per tres pins i d'allà els corriols típics fins a Castellar.
Finalment una ruta prou divertida amb 56 Kms i 1290 de desnivell+

PD. No hi han fotos per que amb tant fred, no hem venia de gust treure'm els guants!

miércoles, diciembre 09, 2009

Acumulant Kms i mal al genoll

Doncs he aprofitat aquest pont per fer alguna sortideta i anar acumulant Kms.

Dissabte 5/12
Vaig quedar finalment amb l'Ita i una gent que no coneixia de Terrassa i Rubí.
Amb aquesta gent s'ha d'entrenar per no anar l'ultim. Entre ells hi han alguns màquines que competeixen en Btt o en carretera i algun ultrafondista com el Carles Sanchez.
Vam anar a Terrassa per quedar amb els de Rubí, i des de allà cap a Sant Llorenç i després a Granera per prendre un cafè tornar per Castellar un altre vegada fins a Sabadell.
Ja de tornada vaig començara notar molèsties en un costat del genoll esquerra...Merda!
Total:
76 Kms i 1800 desnivell+
El track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=651362


Dilluns 7/12
Quedo un altre vegada amb el Ita i el Oscar per fer una sortideta teòricament tranquil·la i accepto tot i que el meu genoll no ho aconsella.
Doncs de tranquil·la evidentment no va tenir res. Anem cap a Matadepera i l'Obac pujant per la trialera 'diagonal' a on tinc problemes per poder-los seguir i es que em fa por apretar el genoll.
Total:
35 Kms i 800 desnivell+

Dimarts 8/12
El Ita em comenta que aquesta vegada la sortida serà de tranquis cap a Collserola i penso que si es tranquil·la potser el genoll no es cansa. Doncs NO, ERROR un altre vegada quedem amb els màquines de Rubí i Terrassa. Aquesta vegada per anar a Rellinars per unes pujades amb uns desnivells brutals. Una de les pujades marcava 29% de desnivell en el GPS!!
Sentencia de mort pel meu genoll. Vaig aguantant les molèsties tota la sortida, peró no puc seguir el ritme i vag dels últims tota l'estona. A meitat de la sortida, uns quants volen acabar d'arribar a Rellinars a fer una buti i un altre grup decideix fer la volta sense parar a esmorçar.
Jo tinc força mal al genoll i m'apunto amb els que continuen sense parar cap a casa.

Al final: 56 Kms i 1.300 desnivell+ ( i a les 11:20 a casa!!! La dona va flipar!!)

Dimecres 9/12
FISIO!! La intenció era sortir tota la setmana de dilluns a divendres, però veient com tenia el genoll he anat al famós fisioterapeuta Josep Orriols a Sabadell.
M'ha deixat prou tranquil al dir me que simplement es una tendinitis i que amb gel i paciència marxaria. Ja veurem.

Total que només he acumulat 167 Kms i 3800 de desnivell en tres dies (això els marationans ho fan en un de sol..) però es el que hi ha.

Dijous i divendres sortiré a rodar simplement per veure que fa el 'put.' genoll.

Dijous 10/12
He sortit a rodar cap a Matadepera per veure que tal el genoll. Al final me liat una mica i he fet més desnivell del desitjat pel meu genoll, però he anat a ritme 'Verano Azul" i encara ho he suportat be.
Amb tota la tranquil·litat del món he fet unes fotos des de el cim de les Roques Blanques al Nord de Matadepera (al fons la serralada de la Marina i Collserola) i m'he pres un talladet tambè a Matadepera ja de tornada.

Si, tambè una ensaimada..
Total: 42 Kms i 700 desnivell+

He pogut comprobar que encara em fa mal si apreto una mica o el desnivell es important, així que ho tindré que agafar amb calma... i gel!!!

martes, noviembre 24, 2009

Cardona --> Montserrat
22/11/2009

!!No hi ha FOTOS per que encara no les he rebut!!

Com cada any aquest diumenge es feia la sortida de Cardona a Montserrat amb la Penya Mundo de Cardona.
Aquest any a diferencia de l'any passat es feia en diumenge i per tant se'm va crear el dubte si ampliar el recorregut des de Montserrat fins a Sabadell, però com part de la gràcia d'aquesta sortida es el dinar que fem a la Vinyanova vaig decidir dinar i tornar un altre vegada cap a Cardona ja amb cotxe.

A la matinada havia plogut, per quan ens trobem a les 7:30 per sort ja ha parat. Per allà apareixen:
El Manel i dos col·legues seus, el Gatget, el David Cots, el Marc, el Pol, el Ramon Figuls, el Pep Barrera, el Leon, el Sergi, el Ramon Colilles i un servidor.

Hi havia molta boira que ens va acompanyar fins a les 11:30 mes o menys però que poc a poc va anar desapareixen quedant un dia solejat.

El Ramon que va anar fent de fotògraf ens va acompanyar fins a Castelltalat, desprès la resta vam continuar fins al lloc a on es para cada any a menjar l'entrepà que portem.
Aquest any però vam tenir una sorpresa. Tot just seiem al terra per començar a 'jalar' els entrepans, sentim un tret i ens reboten restes de perdigons!! Ostia!! ens acaben de disparar...
Doncs si, un CAPULLU de caçador que no sap distingir 13 tius de color verd d'un senglar... I es que el malparit a més de disparar-nos a sobre va voler tenir raó i ens va dir que estàvem molt lluny i que ens possesim més alts (estavem asseguts menjant l'entrepà).
Per desgràcia ja no es la primera vegada que ens dispara un caçador, i a més VOLUNTARIAMENT. Crec que tindrem que començar a tractar aquest tema 'en serio' o qualsevol dia tindrem que lamentar una desgràcia.
Be, ens recuperem i continuem el camí.
Baixem alguna trilaera divertida i continuem fins a trobar-nos amb el Josep Tristany que ens espera una mica més de mig recorregut.
D'aquí ja arribem a unes de les pujades més dures i llargues del recorregut a on el David comença a tirar com un bèstia des de l'inici. Vaig a roda força tros, però la pujada a part de dura en alguns trams es llarga i he de deixar que marxi. Noto que aquests últims dies he estat gos i amb procés de recuperació de cara als reptes que tinc al cap per l'any que be, però el crack està molt fort.
Un cop al cim, apareixen els 'nens' (el Pol i el Sergi) que aquest any han anat de conya i molt forts, desprès el Leon, i poc a poc la resta. Fem un tram puja i baixa que ens deixa a la carretera dels Brucs per fer un tram de 100 mts fins al parking de Can Massana. Allà ens trobem amb el Jordi Arnau i les dones del Josep i del Ramon animant a la carretera.. Parem a saludar i descansar uns minuts. Continuem alternant uns sender i corriols amb pistes que ja ens porten fins al restaurant. Aquests últims Kms son el millor del recorregut.
Un cop allà ens canviem i tenim una sala al restaurant per nosaltres solets. Entre altres vam tenir conya amb les pulseretes que portaven el Gatget i el David que teòricament et fan més flexible i amb més equilibri, el fet es que la va provar practicament tot deu i semblava en alguns casos que funcionava, però en altres com el Ramon Colilles no feies res de res.
Les pulseretes i un article que diu que son una xorrada..

Be la sortida son:
76,3 Kms
1.800 Desnivell positiu

No puc posar el perfil ja que em vaig quedar sense piles al GPS a 3 o 4 Kms del final.

martes, noviembre 17, 2009

Terra de Bandolers!
Rupit - 14,15 de Novembre de 2009

Vista del Collsacabra amb les Guilleries al fons i la Mola treien el cap..


Ja feia dies que el Jose Miguel que està instal·lat en un càmping a Rupit ens havia dit que pujesim algun cap de setmana que ens prepararia una ruta pel Collsacabra (Cabrerés) molt guapa.

Així que finalment vam reservar un Bungalow juntament amb el Jordi i les respectives famílies al mateix càmping per passar allà el cap de setmana.

El meu nen va decidir no deixar-me dormir gairebé res la matinada del divendres, però això no tiraria enrere una ruta que es preveia molt xula.

Dissabte 14
Quedem a les 8:00 per iniciar la sortida. El dia es esplèndid, per l'època de l'any a la que ens trobem no fa gens de fred.
Tota aquella zona es normalment molt humida i amb moltes zones d'ombra, però com feia dies que no plovia el terreny estava perfecte.

Impressionants tallats camí del Salt de Sallent


El Jordi en mig d'un prat.......................................................Cingles


Seguint la ruta que tenia preparada el Josete vam coincidir per diversos trams de la ARTEC, també dels tracks dek diable i de la Cabreres del 2009.





Finalment hem de retallar alguns trams ja que hem quedat amb les dones que teníem que preparar la barbacoa i anem justets de temps, però tot i així ens surt una ruta molt variada amb unes vistes espectaculars, i uns boscos amb uns colors de tardor increïbles.

El Jose Miguel fent la 'cabrilla loca' .................................... Aquí jo mateix

Hi han camins que tenen dos pams de fulles al terra i la sensació sobre la bici es una passada.


La veritat es que dins aquests paratges no m'estranya que s'amaguessin els bandolers com el Serrallonga i costes tant de trobar-los ja que hi ha racons i camins molt amagats..

No surt una ruta molt dura, però si molt entretinguda i sobretot amb uns passatges únics.

Així que : 49 Kms i 1.100 desnivell +

Diumenge 15
Pel diumenge el Jose Miguel havia reservat per dinar a Cabrera. L'únic detall que per pujar a Cabrera s'han de caminar 2,7 Kms de pujada i 350 metres de desnivell.
Una pujada similar a la Mola, potser una mica més dura ja que a la part final hi han unes escales amb molta pendent.

Les vistes des de el cim son increïbles, i el dia acompanya ja que tot i fer una mica de vent, no fa gens de fred.
Els petits la Laia i la Claudia es van portar molt be i van fer la pujada sense queixar-se gaire. El Jan i el Gonzalo (amb 6 mesos cadascun) no van protestar gens (potser per que anaven dintre d'una motxilla??) . La meva esquena ja va protestar una mica més...


Aquí totes les fotos!

O sigui que un cap de setmana de Novembre per la posteritat!


domingo, noviembre 08, 2009

Open Natura - Castellar del Vallés
8-11-2009

Últimament estic fent més running que bici i tinc les cames força cansades. A mes tinc una petita estrebada muscular per darrera el genoll que em molesta per córrer però no per anar en bici.

Per tant tinc dos opcions: Descansar o sortir amb bici ..
El dissabte a la tarda vaig tenir un mal de cap terrible i ja m'estava imaginat el pitjor (un altre cops vòmits i aquestes coses..), però finalment no va passar d'aquí.

Així que finalment em vaig decidir per córrer la prova del Open Natura que es cel-lebrava a Castellar del Vallés el diumenge dia 8/11/2009.
Una cursa a prop de casa, que a més comença a les 10:00 (finalment 10:15) i que per tant no he de fer la 'gran matinada' i que si tot va be puc tornar d'hora a casa..

Els senyors del temps ho pintaven molt malament i el matí començava amb clarianes, però amb un vent molt molest i força fred a primera hora (sobre tot fent la cua per agafar els dorsals) allà veig a la gent de la Penya Mussolenca, però com anava tard vaig pensar que ja els saludaria a l'arrivada.
Sortida:

Sortida neutralitzada (fins i tot massa lents) pels carrers de Castellar. Tot i que pels carrers vaig força endavant al ser tant estrets no puc acabar d'acostar-me als primers i quan arribem a la pista forestal que puja al Puig de la Creu i el cotxe de la urbana deixa passar als bikes, no puc enganxar-me a rode i el grup davanter ja ens treuen uns metres impossibles de retallar. Em quedo doncs en el grup dels 20-25.
Definitivament tinc menys explosivitat que la "Marujita Diaz" ja que intento tirar amb forces els primers kilòmetres però estic massa fred.
I es que no es pot tenir tot... Si entreno per guanyar "fons" ja sigui amb el running o amb maratons bikers després no puc pretendre tenir la explosivitat d'un nano de 23 anys..
Tot i així vaig passant algun biker i guanyant posicions. Quan arriben les baixades i coneixent lo 'dolent' que soc, em quedo sorprès per que no estic baixant del tot malament ja que no nomes no m'adelanta ningú, sinó que encara guanyo algun altre posició.
Agafem una trialera que ens porta a prop de Sant LLorenç. La comencem plegats 5 bikes i jo vaig al devant, em poso el xip baixador i quan arribem al final veig que només em segueix un d'ells. (Ostres doncs potser no he baixat molt malament..).
A partir d'aquí ja el que queda es majoritàriament pista (bastant puja-baixa) i em començo a trobar millor (te collons!! cap al Km. 25... doncs si que em costa escalfar!!) En aquests alçades no pensava ja a passar gaires bikers, però per la meva sorpresa encara passaré alguns bikes que han començat molt forts, però que comencen a pagar l'esforç.
Quan veig que queden 10-12 Kms, decideixo ja anar a tope fins a on passo algun altre biker, i enganxo dos més just a la línia de 'meta'.

Finalment:
570 participants
43 kms

1.350 Desnivell+
2:15 h
13 Classificat

En general estic content ja que he vist que puc millorar baixant i que davant meu molts tenien 10-15 anys menys i alguns amb força nivell.
Per altre banda i com soc molt exigent amb mi mateix.. crec que aquest recorregut el tindria que haver fer amb poc més de 2:00h i per tant el temps no es del tot bo. Tindrem que continuar entrenat!!

De fet em sembla que corro igual curses o pedalades com aquesta que una marató com la Selènika de 107 Kms i que per tant no entreno ni aprofito gaire les pulsacions més altes.

Un cop acabada la cursa espero per veure si puc saludar algun conegut, però com veig que no arriben i que la dona i el Jan m'estaven esperant, doncs carrego la bici i tiro cap a casa.
(Disculpeu mussols per no saludar-vos, però tenia que arribar d'hora a casa)

Ja a casa el Jan va voler provar-se les meves noves ulleres!!! (les velles es van quedar en algun lloc de la Vall d'en Bas)

jueves, octubre 29, 2009

Cardona - Montserrat
22 de Novembre de 2009

Be, un altre cop arriba la sortida anual a Montserrat!!
Aquest any es el dia 22 de Novembre, així que ja podeu anar escalfant motors..

Ja acabarem de veure com organitzem els cotxes i altres logístiques per tornar cap a Cardona, i en el meu cas per acabar d'arribar a Sabadell (potser m'hi acabo d'acostar sol amb bici, ja veure'm).

Ja sabeu que el capità d'aquesta sortida es el Gatget!

Aquí una foto del grup de l'any passat:

domingo, octubre 25, 2009

Virus!

Per aquest cap de setmana tenia previst anar a fer una ruta amb els maratonians el dissabte 24.
La idea era Sabadell- Montserrat-Sabadell, uns 120 Kms i 2.600 de desnivell positiu.

Inicialment havia quedat per anar a la Falconada diumenge 25 amb el José Miguel i el Jordi però quan vaig a ver l'inscripció dimecres al vespre ja no hi havien places!! 700 participants.
Per tant quedo difinitivament per anar amb els marationans.

DONCS NO HE POGUT ANAR!!! El meu cos divendres a partir de les 16:00 ha decidit començar a vomitar i m'ha deixat KO! No se que collons ha sigut, peró a part de tenir febre unes hores m'ha deixat fet una merda. Hem feia mal tot el cos, suposo que algun virus estrany. Avui diumenge ja em trobo millor, o sigui que el Puto virus ha actuat just en el moment decesiu, per no deixar que sortis en Btt aquest finde.

En fi, un altre dia serà.

martes, octubre 13, 2009

ARTEC - Finisher!!!

Artec - marató 121 Kms - 4.100 +

La veritat és que la setmana abans de la cursa les sensacions no eren gaire bones. Ja fa dies que al tornar de la feina, tornava molt cansat i sense ganes de fer res... Però finalment tot i això decideixo apuntar-me.
Com que aquella setmana no havia fet gairebé res, decideixo sortir a córrer el divendres (a peu) i com no tinc seny, em "casco" 14 kms. S'ha de ser ruc! El dissabte amb agulletes i només queda un dia per la cursa...

Ja m'havia fet la idea de fer un petit 'madrugón' el mateix dia de la cursa, anar en cotxe i tornar el mateix dia, però el Jose Miguel em va oferir dormir a la seva caravana a Rupit i des d' allà només tindria 20 minuts fins a Sant Esteve d'en Bas. Li he de donar les gràcies a ell i a la Maria José per la truita, els macarrons i el trinxat de bolets que em van fer per sopar.

Ens llevem d'hora, perquè el Jose Miguel no hi participa, però tenia un track al gps per començar a Sant Esteve de'n Bas i tornar cap a Rupit al seu càmping, així que vam carregar les bicis, un cafetó i cap al pavelló a buscar el meu dorsal 451.

Una vegada al cotxe, acabant de vestir-me i preparar-ho tot, obro el maleter del cotxe amb el portabicis a sobre (sense bicis) i sec per posar-me les botes quan de cop baixa a tota castanya la porta del maleter (pel pes del portabicis) i em pica a l'esquena, exactament a les lumbars!!! hòstia quin mal!!! Només falten 15 minuts per començar i tinc un mal a l'esquena terrible. Comencem amb bon peu!

Bé penso, ara després de tot no plegaré abans de començar... per tant decideixo que provo i si no ho veig clar doncs plego i prou.

Vaig cap a la sortida i m'acomiado del José Miguel. He decidit fer la cursa pensant en tot moment en acabar-la. Ja he fet altres vegades aquesta distancia, però no amb tant desnivell i per trams tècnics i prefereixo intentar acabar sense morir en l'intent.
Em poso cap al final de la cua. Un error!!!
És clar que soc un aprenent i d'aquestes coses he d'aprendre. Es dona la sortida i la gent de la cua s'ho agafa amb molta calma...massa!!. I és que hi ha gent que directament es quedaran en el recorregut del 66% (70 Kms) i no tenen massa presa, però tot i que vull ser conservador comencem a un ritme molt lent, així que vaig passant gent fins que trobo un ritme una mica més decent.

Els primers Kms son plans (fins i tot passem pel carrilet..) i sense gaire desnivell i en el grup no s'acaben de crear espais, així que agafem el primer sender de pujada i TOTS parats!
La veritat és que el sender no és gaire complicat i es pot pujar tranquil·lament, però tot i el nivell de la cursa, sembla que molts dels participants no estan a l'alçada i sempre hi ha algú o altre que posa el peu a terra i fa parar a tota la comitiva.. En aquest moment penso que sortir tan enrera ha sigut una cagada tot i no voler fer temps.

Aquest si que era un tram més complicat!

Finalment sortim del corriol i mica en mica es comença a separar la gent i puc anar fent.
Passo el primer avituallament i de seguida ja em trobo al Santi i a l'Ada que ha trencat la cadena.. quina putada! Paro, però em diuen que ja se'n sortiran.

Majoritàriament els trams de pujada son per corriols, senders o pistes estretes. Un cop arribem a dalt toca baixar i com no, per uns corriols amb una bona pendent. El terra està força humit degut a la pluja del dia anterior i s'ha de vigilar força amb les pedres molles i les arrels.

En un punt suposo que no controlo gaire i després de trepitjar una arrel, caic per un marge.. m'aixeco i tot i que em costa incorporar-me. No m'he fet res, ni la bici tampoc!
De tant en tant noto molèsties a l'esquena pel cop del maleter, però ho puc suportar. Continuo la baixada del sender, i una baixada molt estreta amb molta pendent i un arbre al mig. Vaig controlant la derrapada, però quan arribo a l'arbre, me'l menjo!!
Collons dos caigudes en 2-3 Kms, així no arribaré mai!!

Aquests últims Kms he tingut problemes amb el canvi i no puc posar l'ultim pinyó i és que s'ha blegat una mica la 'patilla' del canvi.
S'acaba el sender i arribem a l'avituallament. A partir d'aquí comença la pujada més llarga del dia, 15 Kms. Allà demano si hi ha mecànic i apareix un senyor que en uns segons m'adreça el canvi i me'l regula.

Torno a menjar, beure i a pujar un altre vegada.. Aquí m'ho agafo amb força calma ja que els camins son molt guapos però hi ha zones amb fang que costa pedalar i a on pujo a 6-7 per hora i per tant decideixo fer alguns trams a peu que pujo a 4-5 p/h.
Potser fins i tot massa calma, però sorprenentment de tant en tant vaig passant a altres bikers, però hòstia quin mal que tinc a l'esquena del cop del cotxe.. Aquí trobo al Rubén que saludo i parlem una estona. Al final el vaig deixant enrera.

Se'm fa llarg, però finalment arribo al cim. Decideixo parar a posar greix a la cadena i així esperar al Rubén. Quan arriba ell passa i comença el descens. Pujo a la bici i quan intento atrapar-lo ja no el veig.. Collons com baixa no el puc seguir!

Aquesta baixada és tota per carretera. Per altra banda va bé, perquè es pot pujar una mica la velocitat mitja. Poso plat sempre que puc per intentar guanyar temps en aquests kms.
Tornem a fer uns Kms més o menys plans i de seguida arribem a l'arribada del Km. 70, però curiosament el conta em marca 77 Kms. Ja m'ho anava semblant que no coincidien els Kms del perfil que ens va passar l'organització. Si res no canvia no seran 113Kms sinó 121Km, però en aquell moment ja no et preocupen aquests Kms. En aquest punt ja porto 5:15h.

Arribat aquest punt, la gent de l'organització et demana si vols continuar. Es molt fàcil dir ..NO!, però em surt dir que SI, CONTINUO!

Realment no vaig destrossat (però quin mal d'esquena!), vaig cansant, però estic curiosament bé. Tinc molt mal a l'esquena, però puc continuar. Així que cap amunt! El Rubén es queda a l'avituallament perquè vol revisar l'amortidor. Jo vaig tirant.
Jo pensava que la part més dura era la pujada llarga de 15 Kms, però estava equivocat, encara faltava el pitjor.
Vaig pràcticament tota l'estona amb plat petit, però de tant en tant si es suavitza el terreny intento posar el mitjà, i és que penso que la meva bici deu pensar que l'està conduint un inútil..

No hi ha descans, les baixades o son corriols tècnics o algun MOLT tècnic o son pistes molt trencades hi no pots despistar-te un moment i així es impossible descansar.
agafem una carretera i un indicador diu 'Coll de Bracons' 6Kms.

Vaig pujant la carretera amb el plat mitja i poc a poc em vaig acostant a altres ciclistes que tenia davant. Penso que és una mica pal pujar per carretera, però potser no em va malament del tot ja que fins al moment igual he baixat i pujat a la bici 70 cops... ja sigui per evitar algun graó massa gran o algun tram molt fotut..
Però no tot havia de ser tan fàcil i als 3-4 Kms agafem un camí amb uns pendents importants que em tornen a desmoralitzar. Poc a poc arribo a dalt i en un dels últims avituallaments (crec que cap als 100 Kms.) ens diuen que tranquils que ja és tot baixada.. No es pot fer sempre cas de la gent de l'organització!! La baixada torna a ser divertida i tècnica, però hi ha força trams de pujada (poc pronunciada), però que després de 9 hores tot es veu d'un altra manera.

Curiosament encara em queden forces i en els trams plans poso plat gran i avanço a alguns corredors. Crec que son les ganes d'acabar, i com soc una mica ruc, em perdo dues vegades!! Quan rectifico ja m'han tornat a passar!

Miro el conta i porto 115Kms i encara estem pujant! i és que no hi va ha treba pràcticament fins l'arribada. De cop veig el poble, el pavelló, i l'arc d'arribada. No m'ho puc creure, un 'pipiolo' como jo acabarà l'Artec!! Miro el meu crono i passo per la línia d'arribada amb 10:17:11!
Aquí nomes arribar!

Estic emocionat i no acabo de reaccionar..volto com un tonto.. COLLONS has ACABAT!!

Aquí al final de la cursa amb el Salva (un organitzador), el Ruben, Ada i jo mateix.


Quan fas una cursa d'aquest estil, necessites tenir clar que et motiva a fer aquell esforç.

A mi la motivació m'arribava pensant durant tot el recorregut i especialment a l'arribada amb:
- La Roser i el Jan, ja que els hi he robat tantes hores, que el mínim que podia fer és acabar-la
- El Jordi Seriola, aquest amic, mort atropellat per un cotxe, l'any passat havia participat i es va quedar tallat a l'ultim control com la majoria de participants (només van acabar 37) i que abans de morir m'havia dit que la repetiria i que l'acabaria. Doncs, Jordi ja la pots donar per acabada, ja que quan travessava l'arribada estava pensant amb tu.

Així van quedar les meves cames després de les caigudes:


La cursa ha estat molt dura ja que el desnivell és molt important, i els camins no son pistes fàcils.
Els camins i els paisatges son espectaculars, realment la zona és una passada. Ara un cop acabada la cursa, em sembla que potser vaig ser massa conservador, però en definitiva es tracta d'anar guanyant experiència.
Per cert, encara tinc força mal a l'esquena, però no hi ha res que el temps no curi!


Finalment:
Distancia: 121 Kms
Desnivell: 4.100+

525 participants inscrits --> 128 finalitzen la marató.

Classificat a la General: 70
Classificat a la meva categoria (de 30 a 40 anys): 32
Temps: 10:17:11

IBP (index): 307

El primer va fer 6:58, i l'ultim 12:08h

martes, octubre 06, 2009

Crec que no em funciona be el cervell!! - ARTEC

Per aquest diumenge dia 11 tenia dos possibilitats a triar.
1- Sortida anual i esmorzar amb tota la penya (PC MUNDO) de Cardona a Busa.
2- ARTEC (Marató de 113 Kms i 4.016 mts de desnivell + acumulat)

Doncs, després d'uns dies dubtant sobre que havia de fer, s'ha m'ha anat la bola i m'he apuntat a la ARTEC.

Em sap molt greu no anar amb la penya a la trobada anual, però també he pensat que aquest any tenia la possibilitat d'anar-hi i altres anys ves a saber que passarà..

O sigui que al contrari de la Selènika a on sabia que tant en kilòmetres com amb desnivell no hi havia massa problema i podia fins i tot anar a veure quin temps podia fer, aquí el meu objectiu es acabar la cursa dintre del temps que dona la organització (he de passar pel Km. 85 abans de las 16:40h).


Aquest es el perfil:


Deixo aquí unes fotos de l'Artec del 2008 per que quedi clar que no es tan 'pistera' com la Selènika:

martes, septiembre 29, 2009

Sèlenika al Sac!!!


Doncs si, una cursa que em feia molta il·lusió poder participar ja que aquest any passava per les meves terres i que tant en distancia com amb desnivell a priori em feien pensar a intentar mantenir un bon ritme tot el recorregut e intentar fer un bon temps (dintre de les meves limitacions) i més o menys així ha sigut.

Arribada:

A les 7:00h jo puntual a Navarcles. Nomes arribar vaig cap al Pavelló a buscar el dorsal i em trobo poca gent així que el tema va ràpid i torno de seguida cap al cotxe per acabar-me de vestir, sabatilles,etc.. Agafo ja la bici i ja preparat vaig un altre vegada cap al Pavelló.


Inauguració de la bici

Tot i que algunes persones no m’aconsellaven gaire estrenar la bici el mateix dia de la cursa, bàsicament per problemes de la nova postura, els frens nous, les rodes passades a tubuless dos dies abans, etc.. no vaig poder resistir-me a estrenar-la amb el risc evident.


Cursa

Aquí ja començo a trobar-me tot de gent coneguda, al Angel (Dr.Voll) el Armand, el Nando del foro Galleteros . També trobo al Joaquin (bixiclista) i al Jose Velasco. Ja casi a les 7:45 em trobo amb la gent de la PC Mundo de Cardona que van tard (Al final son el Joan Rovira, el David Cots, el Oscar Urrutia, el Pol i el Jordi Ribalta). Quedem que els espero, però a les 7:50 veig que no venen i que la cua a la sortida comença a ser considerable així que em poso cap a la meitat del grup.

Es dona sortida i començo a fer una mena de sprint/slalom passant posicions i es que ja havia decidit tirar els primers 15-16 Kms i encara amb més raó sortint tan enrera. Arriba el primer corriol i es fa una mica de retenció, però no arribem ni a parar. Fem una de les primeres pujades del dia que intento mantenir un ritme alegre, però sense cremar-me gaire. Aquí ja començo a notar que el seient es va baixant sol i cada 8-10 Kms em toca baixar de la bici i tornar-lo a posar a lloc. Cada vegada que paro, em passen tres o quatre bikers i es que amb 1300 participants es trobes bikers de tots els nivells i tant et pots trobar que passes a 7 o 8, com que apareixien un o dos per darrera que et passen a tu.


Cap al Km. 30 arribant a Súria trobo al Jose Velasco que ha sortit més endavant que jo i anem una estona junts. Ell sembla que te problemes amb la cadena. Continuo al meu ritme i sense adonar-me el vaig perdent.


Cortès del Pi (Súria) Km. 32


Segona pujada des de Pala fins a Cardona que també faig a un ritme normalet, però com la conec 'apreto el cul' en alguns trams. De cop ja es veuen unes vistes increïbles del Castell de Cardona i baixada cap al 2º avituallament del dia (a la benzinera de la Coromina). Baixant pensava, hi haurà algú de Cardona….? Doncs si, en quan arribo ja veig al Pep Barrera , a l’Albert Migueles, al Pitxi i més gent que ara no recordo ja que anava molt atabalat. Em criden i em donen suport i quedo contentíssim. Portem 52 Kms i queden 55 Kms més I ja estic petat. Aquí em demanen per la resta de gent de Cardona i els hi dic que crec que van darrera.

D’aquí baixada fins a trobar el camí direcció la riera de Navel que aprofito per pujar una mica el ritme ja que conec la pujada important del dia a Serrateix que aprofitaré per baixar la intensitat.Guanyo algunes places. El camí que fem no es el que coneixia, i passem per un tros per dins el bosc que han netejat fa poc i després per una pujada forta empedrada. Continuem l apujada i en algun tram poso el plat petit per descansar una mica, si es que es pot descansar pujant a Serrateix. Tot i anar lent vaig passant alguns bikers, i es que estem casi al Km. 70 i les forces ja no son les mateixes. De cop un revolt i em trobo a 20 o 25 persones picant de mans i cridant el meu nom.. ostres quin “subidón” alguns del que ja hi eren en el avituallament de Cardona, tota la colla de PC Mundo de carretera, en fi algun avantatge havia de tenir córrer a casa, no??

Just al cim, estava el 3ª avituallament i nomes arribar i parar escolto els ‘cifosi’ que torna'n a cridar.. s’acosta algú de la penya! efectivament arriba el Joan que ja m’atrapa. Ell ha sortit des de el darrera del tot o sigui que ha tingut que portar un bon ritme. Sortim junts i encarem la baixada molt divertida plena de bots al inici i que per desgracia no triga gaire en acabar-se. Continuem per uns Kms de puja i baixa en els que em costa seguir al Joan. No m’acabo d’acostumar amb els frens i si els apreto massa em derrapen les rodes, així que vaig baixant, però amb certa prudència ja he tingut un parell d’ensurts en dos trams. Agafem uns Kms. Plans i al Joan li cauen les eines de la butxaca, para a recollir-les i penso que ja m’atraparà.. Vaig amb plat pensat que encara queda un altre pujada a Castellnou, que no es molt dura, però que es pot fer llarga. Començo la pujada i baix fent al meu ritme, passo a 4 o 5 bikers, i es estrany, però el Joan no m’atrapa i ja ho tindria que haver fet.... Arribo al cim i trobo l’ultim avituallament del dia, paro a omplir els bidons i menjo una mica de fruita. Ostres m’han passat com 10 bikers que no han parat!!

Quina ràbia. I es que amb tants ciclistes, només parar 10 segons ja et passava algú.

El que queda es tot baixa i pla, excepte alguna pujadeta sense gaire desnivell. Començo a rodar amb plat, però les forces ja no son les mateixes i el rodar ja no es tan alegre.

Entrem amb una zona de corriols molt divertits amb algun tram fotut que m’obliga a baixar de la bici per evitar una caiguda a última hora.. (El Joan Ribalta ho va baixar, i es que es un crack!!)

Passem just per darrera de la muntanya de residus de sal de Sallent i al cap d’uns minuts ja puc veure Navarcles. Queden les últimes rectes i la pujada final cap a la línia d’arribada, quan apareixen 3 o 4 bikers per darrera meu fent un sprint final.. i penso ja us ho fareu, jo ara no tinc ganes d’esprintar.

Finalment arribo!!!. Ja soc ‘Finisher’ de la meva primera Selènika.!!!

Ja a l’arribada em trobo al Joan Ribalta que ha anat com una moto i al Dani (Doo4ever) que també ha volat. Quines màquines!!


Arribada

Aprofito per rentar la bici esperant que arribin els demés. Al cap d’uns minuts ja apareix el Joan Rovira i un pel més tard el Jose Velasco i cada cert temps anaven apareixent la resta de coneguts.

El Pol finalment ho va deixar a Serrateix, va pensar que quedava molt, i com el seu pare estava allà doncs ho va tenir fàcil per parar. Es molt Jove, amb nomes 14 anys encara ha d'aprendre a dossificar-se, però es experiència que acumula.


El Oscar Urrutia (darrera de la revista) i el Joan Rovira


Finalment contentissim. Jo que em considero un aprenent a biker ja que no arriba a dos anys que vaig començar en aquest mundillo i per tant encara em queda molt per aprendre i escoltar gent com el Joan Rovira, el Jose, el Dan, el Ita i tants altres..... Crec que puc estar més que content.


Les meves dades:

Distancia:107 Kms

Posició: 107 (De 1313 participants)

Temps: 5:40:16

Velo. Mitja: 18,8

2.400 Desnivell + acumulat

Calories: 3.050 Kcal


El diploma:


CLASSIFICACIONS


També me n’alegro molt i aprofito per felicitar al Joaquin que va acabar com un campió ja que abans de presentar-se no tenia clar si podria terminar-la.


Destacar la organització perfecta i sobretot el super massatge amb tres noies alhora (sense final feliç….) que em van deixar com nou.. o casi..


Ara a preparar-nos per millorar el temps per l’any que ve.


El track (cortesia del Dani): http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=547993


Noticia relacionada (Regió7)


PD. Si aconsegueixo més fotos ja les penjaré.


miércoles, septiembre 23, 2009

Adéu Xavier !!!



Cada vegada que escolto o llegeixo la noticia d'una nova mort d'un ciclista a la carretera ja se'm posa el cor a tope pensant que pot ser algú proper.

Si el novembre passat perdíem al Jordi Seriola http://bixiclistas.blogspot.com/2008/11/el-ciclisme-al-valles-est-de-dol-en.html avui m'arriba la tràgica noticia de la mort del Xavier Novell.

No el coneixia directament, només em llegia el seu blog i es suficient per adonar-te de com vivia aquest esport i l'esperit d'esforç i de sacrifici per millorar en allò que tant li agradava i per que et contagies amb les seves històries. El Massai com ell s'auto proclamava deixava marca a tot aquell que el coneixia o tenia contacte amb ell ja fos pel Blog o per coincidir en alguna cursa.

QUINA RÀBIA!!! PER QUE!!!

Espero que allà a on sigui, continuï amb les seves Massaiades!

jueves, septiembre 17, 2009

Pròxima estació --> "La Selènika"

Com cada any i ja van 21, torna la marxa de resistència "La Selènika". Aquest any a més a més arriba al meu poble (Cardona) i per tant alguns dels paratges ja els conec.

www.selenika.com

Doncs be ja estic inscrit i ara ja a contar els dies que falten fins al 27 de Setembre.

Allà ens trobarem molts amics (com a mínim a la sortida o a l'arribada) que ja m'han confirmat que hi aniran i espero que sigui un gran dia de bici.

Aquests dies em toca descans i no he tocat la bici des de dissabte passat ja que portava molts Kms a les cames i he pensat que uns dies de vacances no els hi aniria malament.

Doncs, ens veiem a Navarcles!!!

lunes, septiembre 07, 2009

Volta a la Mola (5-8-2009)

Aquest cap de setmana segons tenia planificat havia de fer Cardona-Andorra amb la gent de la P.C. Mundo de Cardona. El cas es que vam tenir diferents baixes i a última hora vam decidir deixar-ho per un altre dia.

Per un altra banda el divendres em va trucar el Ita per dir-me si volia fer la Volta a la Mola el dissabte amb ells, ja que també volen fer la Selenika i els hi serviria d'entrenament. En principi els càlculs ens deien que sortirien uns 105 kms i 2.500 de desnivell.
Vaig pensar que tot i que seria més fluix que la Selenika, també m'aniria be.

Aquí tenim el culpable de la sortida (Ita)


Vam quedar dissabte a Can Llong (Sabadell) a les 7:00 però sempre hi ha alguns pocs puntuals...

La ruta es majoritàriament per pista (tot i que també va caure algun corriol i alguna trialera divertida) ja que la ruta es llarga i es podria allargar molt si seguim la volta més típica en la que hi ha trossos no ciclables o molt lents.
Primer vam anar cap a Castellar a pujar el Puig de la Creu i d'aquí cap a Sant Llorenç. Aquí vam fer un tram de 4 Kms per carretera per evitar un dels trams poc ciclabe i vam tornar a la pista que ens encara cap a la cara de Mura.
Montserrat molt lluny.. .................................................. Alejandro

Després d'un corriol força divertit arribem a esmorçar a Mura a Cal Carter.
Omplim bidons d'aigua ja que ens esperen alguns dels kilòmetres més durs de la ruta. Només sortir de Mura ja trobem les primeres pujades dures. Un cop passem el Puig de la Balma continuem una pujada molt llarga i progressiva que un cop al cim ja ens baixa per pista fins a Rellinars.
Joaquín sempre el primer.......................................... Javi i el Raul


Ja camí de Rellinars i amb tota la baixada pel davant, tenim una avaria i un component es queda sense fre del darrera.


Un cop a Rellinars un parell (que millor que no digui els noms..jejeje) van decidir que continuàvem per carretera. La resta després de tornar a agafar aigua i mentes veure com el Ita ens feia una exhibició baixant i després pujant unes escales de més de 30 graons vam tirar per un corriol molt guapo que ens va baixar fina al riu, per agafar ja la pista fins a la casa de l'Obac. Aquesta pujada es va fer dura per més d'un..
Un cop al Cim, cap a Terrassa primer per una pista de baixada i després per un corriol molt divertit ple de troncs que fan d'escales. Un cop a Terrassa ja cap a Sabadell.

Gràfica del perfil de la sortida:


Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=522063

Dades finals:
95 Kms (Segons el compta quilòmetres, el Gps sempre en dona 2 o 3 menys)
2.200 desnivell positiu acumulat (pujant)
2.250 desnivell negatiu acumulat (baixant)

Finalment ens vam quedar una mica curts de kilòmetres i de desnivell però ens ho vam passar de conya que es el que es tracta en el fons.

Mario.

lunes, agosto 31, 2009

Adéu a l'estiu --> Cardona-Busa - 30-8-2009

En principi aquest diumenge alguns han anat amb carretera ja que un dia a l'any s'ajunten les penyes de Cardona i Solsona per rodar plegats i ho fan per carretera. La idea era pujar a Serraseca (Coll que es va pujar aquest any en el Tour l'etapa amb final a Andorra). Tenia dubtes si anar-hi o no, però al veure que alguns si que sortirien per muntanya em vaig decidir per la Btt.

Quedem a les 7:00 encara ben fosc i amb una temperatura de 16º. Allà ens trobem el Gatget, el David, el Wench, el Pep, el Manel, el Ramón i un servidor.
Decidim anar a Busa. Normalment només es va un cop a l'any (la primera setmana d'Octubre), però la gent sembla animada a pujar i a mi també em sembla perfecte.
Anem xino xano guanyant desnivell i pujant per un camins molt guapos. Quan arribem al camí més habitual per pujar a Busa, el Ramón ens deixa ja que ha d'arribar d'hora. La resta continuem amunt.
El Manel a punt d'agafar aquesta pista técnica...........Ja estem més a prop (nomes ens queden 500mts)


Ja un cop dalt del Pla de Busa anem a provar sort si ens donen d'esmorçar.
El wench descansant de la dura pujada.......................El Pep

Un cop arribem a la Masia, la dona ens diu que no pot fer res cuinat ni tampoc entrar al menjador ja que està preparant els dinars, però que ens treu una mica de pa amb tomàquet pernil i fuet a l'entrada de la casa i així ho fem.
La casa .................................................................... Jo també vull sortir a les fotos!

Pla de Busa (Impressionant!!!)............................ .....Ja de baixada per unes pistes amb molta pedra.


Ja al peu de Busa i de camí a Cardona


Un cop agafem la carretera comencem a rodar amb plat i de seguida ja només quedem el David, el Wench que anem fent relleus i mantenint un ritme força bo, darrera venien el Gatget, el Manel i el Pep també força ràpids. Així vam arribar fins a Cardona.

Finalment surten:
70 Kms
1.593 desnivell +

Aquí deixo el track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=512943

Un cop arribo a casa em truca el meu germà i em dona una desgraciada noticia.
Un antic company de Feina a Sabadell (Steria) quan jo treballava pel Banc de Sabadell que era de Solsona i que també era un Bttero moria el dissabte a Manresa en una cursa de resistència per 'Mort sobtada'.
La vida de vegades ens dona aquestes males notícies.

Link de la notícia: http://www.regio7.cat/esports/2009/08/31/mort-sobtada-dun-participant-resistencia-btt/43275.html

Toni López (Descansa en Pau allà on siguis!!)


Adeu!