A la marxa o cursa de muntanya del meu poble, no puc
faltar!!! I ja van tres!!!
Aquest any ja la 3º edició d’aquesta marxa del Setge a
Cardona i a mes amb inscripcions pràcticament esgotades...465 inscrits. Tot un
èxit!!
Després de la lesió que vaig tenir a l’estiu passat i que
m’ha deixat 6 mesos sense córrer, m’ha tocat esforçar-me de veritat en els
entrenaments per poder tornar a agafar
ritme corrent. A mes he anant sobre la corda fluixa aquests dos mesos,
ja que tenia tots els números de recaure pel sobreesforç, de fet fa uns dies
que tinc una molèstia al genoll, però com deia no podia faltar.
 |
| Foto de Xavier Capdevila |
A les 7 en punt es dona la sortida des de el Castell. M’he
confiat amb el temps al matí a casa i quan surto a peu cap allà, arribo tot
just 5 min abans de la sortida. I no serà perquè no hagi tingut temps, ja que
no he dormit en tota la nit!
Fem una volta per l’interior del Castell fins baixar cap al
camí nou i després ja enfilem pels carrers del municipi que ens deixen ja a la
primera pista camí de la primera pujada. El ritme com cada any es alt. Anem un
grupet de 4 o 5 al davant i poc a poc van incrementant el ritme. Jo decideixo
no passar-me de voltes ja des de el principi i agafo el meu ritme i ells poc a
poc marxen una mica.
El recorregut es el mateix que els altres anys però en
sentit invers així que mes o menys hauria de conèixer el que anirem trobant.
Pel que que no coneixen la zona, es tracta d’un recorregut
molt boscos (excepte una zona afectada pels incendis) i majoritàriament per
corriols i senders, no excessivament tècnics, tret d’algun punt, però que també
te alguns trams de pistes forestal i petits camins. Resultat un recorregut
força variat que no te unes pujades molt llargues, però si un puja/baixa
constant.
Feta la primera pujadeta, toca baixar i ho fem força ràpids
per una pista molt pedregosa, tornem a pujar un pista força dreta i avall un
altre cop. M’està passant ràpid, tant que quasi sense adonar-nos ja estem al
primer control al km.12. Molta gent animant, que guai!
Aquests primers kms anava amb un altre noi, el David també
de Cardona, peró baixant se m’ha deslligat una sabatilla i trigo una eternitat
a lligar-me-la (tinc les mans mig glaçades) i s’escapa una mica.
Creuem el riu pel pont i encarem una dura pujada per un
tallat per sota dels pals de la llum, menys mal que a dalt uns quants cardonins
animen! Aquí em passen dos corredors (El Sergi Cots i el Ismael l’Aziri) que ja
veig que van millor que jo, però a la baixada els torno a agafar i anem junts
ben be 10 kms mes fins al següent control. Senders de baixada, alguna pista de pujada i senders també
de pujada molt divertits fan que aquests kms fins al control del Km21 em passin
ràpids.
Es aquí que començo a notar una molèstia a la cama, darrera
del genoll que em preocupa així que decideixo baixar el ritme i els companys
poc a poc van marxant.
A partir d’aquí ve una zona amb molt puja i baixa, curts
però intensos. Uns kms bàsicament tot corriols que se’m fan lents, però els
trets del canó dels Miquelets em desperten de cop!!
Atrapo a un noi que anava davant però per un problema al
bessó ha perdut posicions i anem fent plegats i xerrant, però l’un per l’altre
ens descuidem en un parell d’ocasions i perdem uns 5 minutets, però la veritat
es que està tot molt ben marcat, ha sigut mes una badada nostre.
Amb tot això arribem junts al control del Km38 a on estan
com a voluntaris la gent de la Penya Ciclista de Cardona. M’atenen super be,
m’omplen el bidó i em donen ànims. Comenten que el primer va a uns 20 min.
Penso que tampoc es tant tenint en compte lo incòmode que vaig els últims kms..
Sortim plegats i tornem a pujar uns corriols, però de seguida els tornem a
baixar.
Començo a patir una ‘minicrisi’ i el company amb el que vaig
poc a poc va marxant. Em mentalitzo que al km 43 m’espera part de la família i
nomes penso a trobar-los. Abans però encara em trobo a més gent del poble que
va seguint el recorregut i animant. Que be!! Un tros de pista mig encimentada i
arribo a creuar la carretera a on trobo a la família animant i el meu petit que
ve disparat corrent per abraçar-me. Em fa molt feliç i es un ‘xute’ d’energia
extra que m’ha de durar fins a l’arribada. No m’importa perdre uns minuts.
Pel davant crec que es difícil atrapar al David i pel
darrera tinc marge..així que faig uns petons i continuo corrent amunt.
Queden encara uns kms de pujada i em dic a mi mateix que els
he de córrer, que si començo a caminar se’m farà llarg, així que intento corro
les pujades mes assequibles i els trams mes durs si que els camino.
Curiosament en un tros empedrat mes dur i que camino, em
trobo l’últim control. Al Km 45,5 ja falta poc. Gairebé no paro, un plàtan, una
taronja i continuo corrent endavant.
Un altre cop, uns kms de senders de puja/baixa continuats,
però que es deixen córrer gaire be tot. Ja veig la muntanya de residus de sal
de l’antiga mina, i ja veig que ara si tinc moltes possibilitats d’acabar. Em
fan mal les cames i tinc força mal en un genoll i per això encara no crido
encara victoria.
Arribo a la Mina i ja nomes queda una recta per carretera
plana e inclús baixant que intento córrer dignament. La gent que em trobo em va
animant. Arribo als peus del castell i toca l’últim esforç per pujar a dalt de
tot.
Estic molt i molt content!
Per una banda penso que hauria d’haver tingut mes forces ja
que m’havia trobat molt be en alguns entrenaments llargs setmanes abans, però ves
a saber si per no dormir o be que al final el cos no sempre respon igual.... però el
cas es que soc Finisher un any mes (i ja van 3) a mes millorant en 14 minuts la
marca i guanyant posicions.
No puc demanar més!
Al final 6h08min per fer els 54K i 2400+ i 9º Classificat!
Content de veure com gairebé tot el poble es mobilitza per aquesta marxa i cada any te mes participació i força nivell tant pels que corren com pel que caminen.
Un 10 un altre cop per l’organització pel recorregut ben
marcat, controls, i ànims que et donen en tot moment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario