Los 10.000 del Soplao

El Soplao ha sigut increïble! al·lucinant! brutal!
Encara que es 100% pistera i  poc ‘Bttetera’ es realment una proba molt especial, que se te pone la pell de gallina unes quantes vegades a tota la cursa. Has d'estar allà per adonar-te de que es una cosa molt gran!

Ja estava inscrit de feia mesos i amb el lloc per dormir pagat a pocs metres de la sortida/arribada i la lesió a meu dit de la ma no podia ser excusa per no participar-hi..
Vam arribar amb el José Miguel el divendres cap a les 21:00 a Cabezón de la Sal, amb temps per anar a buscar els dorsals, guardar la bici ¡a l'habitació! anara  sopar una mica.
A las 23:00h vam veure com donaven la sortida a la Ultra marató a peu de 125 kms. Aquesta gent si que els admiro de veritat! Tota la nit i part del dia següent corrent/caminant....
Ens llevem, ens posem els vestits de romans i cap a la sortida.
Arribo cap a les 7:15 i ja està a tope!!M'he de posar cap a la meitat.

Que be “nomes“ tinc uns 2.000 bikers davant…!!! L'espera es fa llarga però quan falten 5 minuts per començar posen la banda sonora del Soplao (Thunderstruck de AC/DC) i just desprès la traca i el compte enrere per la sortida…la gent crida, el pubil aplaudeix...ostres encara no hem sortit i ja m'emociono... Petardasso i a esperar casi 2 minuts per passar per sota de l'arc i començar un mega slalom per anar guanyant posicions.


La gent que vaig passant van ‘relativament’ tranquils i es que falta mooolt, peró jo vaig be i controlo que les pulsacions no pugin gaire, però sense deixar de tirar. El primer mini port es puja molt ràpid i la cosa si que es va estirant. Poc després sobre el km.24 atrapo a Ada y Santi que han sortit ben posicionats i els animo, pero em dieu que tiri..
De seguida s'arriba al peu de l'assenció al Soplao només passar la població de La Cocina. El port comença amb rampes potents empedrades i molts espectadors fent soroll i aplaudint a tope!!








































 Recupero el ritme i cabo d'arribar al cim. A la baixada comprovo que la ma més o menys es comporta. Tinc molèsties, però les puc suportar.


Passem uns trams rodadors i comencem a pujar el Monte Aa. La puada es curta (uns 3,7 Kms) pero intensa…molt intensa.. amb rampas del 20% que fan que tinguem que apretar el culet. En el cim molta gent un altre vegada, i es que hi ha gent per tot arreu.Pujant, trobo un home tocant la gaita al mig de la muntanya!!! Es bestial...
Un altre vegada a baixar i la ma m'envia records pels meus parents.... Un cop a baix a rodar un altre vegada. Es forma un grupet maco i rodem molt ràpid...fins que arribem al Moral,  el tercer port de consideració del dia. M'ho agafo a ritme però relativament conservador. Porto una mitja de 21 Km/h i vaig super content, o sigui que cap a munt!.
























Em vaig acomodant al ritme d'altres bikers, fins que a falta de 3 o 4 kms em passa un que porta un bon ritme i pujo amb ell fins al cim. Amb tot això passem a 10 o 12 bikers..
En aquest port trobem un home animant amb un 'cencerro' i que 4 hores més tard tornaria a trobar en el mateix punt encara animant...però es que es veu que va estar fins a les 21:00h!! Això es el que fa gran aquesta prova.
Ja en el cim omplo el bidó i menjo un parell de plàtans i cap avall… un altre cop la ma m'envia records. A la baixada em passen alguns bikers (tònica de tota la cursa..) però ja una vegada en el pla i amb un pel d'esforç agafo un bon grup de 10 o 12 i rodem ràpid un altre vegada fins arribar al Km.90. Encara portava 21 de mitja. Travessem un poble tot empedrat i molt maco (el que es pot veure a 38 per hora..) en el que et fan passar en fila de 1 per un pont a on un altre vagada molta gent cridant i aplaudint.... un altre cop 'galllina de piel'.
Comença la pujada a Fuentes. Es un port molt larg, unos 16 kms de pujada inicial a on es comença amb un desnivell suau, però que els últims kms es van posant cada vegada més durets...
Aquí ja cadascú va sol amb la seva pena. Vaig molta estona amb un tiu de Torrelavega que em comenta que anem be iq ue no fa falta que apretem massa que anem entre els 100 primers. Li faig cas i pugem amb certa tranquil·litat.

Cap a la meitat del port, l'organització que està en tot (jejeje), ens deixa caure una petita turmenta de mitja hora que ens refresca. Paro un minutet a guardar el mòbil en una bosseta de plàstic i ja perdo al company... Se'm fa moooolt llarg ja que un cop al cim es planeja i es baixa una miqueta, peró la pujada encara dura uns 4 o 5 kms més..Aquest any sembla que han canviat el recorregut i es triga uns 10 o 15 minuts més que l'any anterior..
Espero la baixada desesperat, i quan arriba resulta que es una pendent bastant forta i amb molta pedra. La ma comença a dir-me que o la respecto o pedra accions legals.. Per sort arribem a una carretera que aprofito per posar el plat i baixar el més ràpid que puc. M'he recuperat una mica i arribo al trencant per pujar un altre vegada al Moral, pel costat que hem baixat a matí. Vaig be i crec que puc pujar els 9,2 Kms més o menys be i faig l'error d'aprenent de no menjar alguna barreta..

Començo be el port a 12-13 Kms/h. Penso que no vaig tan malament i em comenten que vaig entre els 100 primers i això m'anim, però poc a poc comença a incrementar el desnivell i les meves forçes es desinflen com un globus al sol... Només el queden 5 Kms fina al cim, però avanço a 8-9Kms/h i se'm fa infinit. El "tio del Mazo" m'ha donat només de costat... i decideixo parar a pendrem un gel(glucosa) abans de que em doni de ple...Torno a la bici i m'arrossego fins al cim i em deixo caure. Em recupero poc a poc i poso el plat. Aquesta pista es més o menys bona, però la ma em comença a fer mal. A la pujada ja m'avien passat uns 7 o 8 bikers, però es que baixant em passen 5 o 6 més.
S'acaba la baixada i queden uns 10-12 kms de carretera més o menys plans i poso plat i quan vaig a canviar de pinyons escolto..‘clack!!’ i peta el cable del canvi! Que i farem doncs a fe aquests kms amb tot posat! Menys mal que sorprenentment em trobo millor
Vaig sol i sense canvis se'm fa difícil rodar amb soltura i finalment m'atrapen un grup de 8 o 10. M' enganxo a roda i ja no els deixo fins a la meta. Hi ha moltíssima gent animant i a aplaudint a l'arribada.



M'emociono un altre vegada. He acabat el meu primer Soplao!!! Soc finisher!!! Volia baixar de 9h y he fet 8:28h Estic més content que un nen amb sabates noves.

La nota negra del dia, es que nomes arribar em trobo allà al José Miguel, ja vestit de carrer i amb el braç inmobilitzat. Quina mala sort!!. En el Km.11 l'han tirat al terra quan baixaven a més de 50 kms/h. Sembla per aixó que no ha sigut res greu..


Al final
165 Kms y 4.400+
8h28min
Classificat: 120 general (44 de mi categoría)
Pulsacions mitges: 159
8.500 Kcal

Aquesta es la cara que et queda a l'arribada..jejeje























Ja més tranquil, em vaig a dutxar a l'hostal i vaig a veure si trobo a la resta d'amics..
Primer trobo a l'Ada que un any és torna a guanyar el Soplao en categoría fémina! Enhorabona crack!! Saludo al Santi que ho ha fet amb companyia de l'Ada, al Jordi que ha fet un super temps de 8:08 quedant el 54, la Fátima (que ha quedat segona!!), Vicenç, Carlos, Tomás, Clara (tercera)…. en fi tots molt contents.















Mentre sopàvem a una pizzeria a prop de l'arribada, encara anaven arribant participants.... els últims arribaven a meta cap a les 12 de la nit!! (16h sobre la bici...) i el més fort, encara hi havia gent per aplaudir-los!!
L'organizació es un 10. Es impresionant como un poble petit i el seu Club Ciclista poden organitzar un event tan i tan gran.
He de recomanar a tot ciclista, que si volen viure una cosa única, es preparin i participin algun dia, perquè l'experiència es única.

Terra de Remences 2011

Aquesta última setmana abans de la Remences ha sigut fluixeta. Només he sortit el divendres a estirar una mica les cames i a sobre amb aquests pels...
















Si, una caiguda fa uns dies m’ha deixat un tendó del dit fet una mica ‘caldo’ i el sr. Metge m’ha immobilitzat la ma, però de tal manera que encara puc agafar la bici,jejeje. Així que no es tan greu.. espero..

Aquesta cursa, la vaig seleccionar perquè vaig creure que podria ser un bon entrenament, però com ja ens coneixem, abans d’anar-hi un ja comença a especular que si podria anar a aquest ritme, que si podria anar una estona amb els del davant..... i perd de vista la realitat, que es que soc un Sr.Novato en aquest mon carretero i que es un terreny hostil i desconegut per mi.

En fi, que aquella nit no dormo res, suposo que pels nervis (com si fos la primera cursa a la que participo..) i a les 7:15 ja estava a la sortida.  Allà un anormal em fot quatre crits, perquè al passar mentre esperàvem per sortir li vaig tocar la seva super-mega-bici i aquesta es va moure una mica... Ostres amb els ‘principitos de Beckelar’ i les seves super montures...

A les 8:00 en punt, comença la cursa i allò es “Can Pija”, vaig més o menys al davant (entre els 200 primers) però tot i així hi ha frenades cada rotonda, accelerades per no perdre el grup principal, frenada un altre vegada, accelerada un altre cop. O sigui que en els 20 primers Kms no paro de fer micro series..

Anem molt ràpid, miro el compte Kms hi anem per sobre de 44 kms/h de mitja abans del primer port.. Comencem el primer port del dia, que no es massa dur ni molt llarg, però que ja posa cadascú en el seu lloc.. Pugem ràpid a uns 23-24, però prefereixo portar el meu ritme i mica en mica perdo el grup principal..
Un cop al cim, apreto per intentar agafar un grupet pel davant i ho aconsegueixo, però l’esforç es inútil, perquè per darrera ens agafa un grup molt més gros. Si m’hagués esperat m’hagués estalviat el ‘calenton’ i hagués arribat igualment.. Rodem molt ràpid un altre vegada cap al segon port. 
Anem travessant pobles i la gent ens aplaudeix, que guapo!! Això si que ho trobo a faltar a la muntanya..
Comencem a pujar el segon port del dia (Canes) i aquest tot i que ho faig a un ritme més agradable i em trobo ‘relativament’ còmode se’m fa llarguet. Les meves sensacions no son bones. Tampoc son dolentes, però trobo que no vaig a gust.
Coronem el port i un altre vegada a baixar. Un altre vegada es consolida un nou grup ara força gran, potser uns 30.
Arribem al Km.90 a on es separa la marxa curta de la llarga. Aquí arribo amb una mitja de 33,8. Penso que tot i que no m’estic trobant còmode i que m’han marxat moltes rodes encara no es un mal ritme.. podria ser millor, però que hi farem..

Encarem doncs l’inici del port que puja al Coll de Bracons. Aquí no hi ha ritme que valgui, aquí cadascú puja com pot. Al inici del port i fins a la meitat encara es pot anar fent, però cap a la meitat i sobre tot els dos últims Kms son per cagar-se. Aquí m’adelanten fins i tot els cargols. Hi ha gent als costats de la carretera que animen, però a mi no hi ha ningú que m’aixequi els ànims.
Feia uns kms que coincidia amb un company (Jordi) de la PC Mundo i també se m’està escapant. No se que passa però no xuto. Per sort per mi, el port s’acaba i arribo al cim. La baixada es molt guapa i revirada, però també molt perillosa. Veig que hi ha algú que ha caigut, però que ja te assistència, i unes corbes més enllà, em marco una corba recta... la roda de darrera es clava i ja no frena i no tinc més remei que sortir recte que per sort hi havia escapatòria.
Queda en un ‘susto’ que em servirà per anar amb més calma..
Arribem a una zona plana rodadora que ens porta cap a l’últim port del dia. Aquí he tornat a agafar el Jordi i a un altre grup i pugem a ritme. Aquest port també se’m fa moooolt llarg i també perdo la roda del grup i quedem només tres. Ens atrapa un altre grup que ve pel darrera, i tampoc el podem seguir.. Amb això arribem a Cantonigros i jo pensava que encara quedava pujada, però a l’avituallament ens diuen que ja casi està i això m’anima i començo a tirar un altre cop. Es torna a crear un grupet, però no tira gaire. Em poso a tirar una mica per veure si algú s’anima, però no. Un últim tros de pujada i ja una mega baixada suïcida amb cotxes de cara i també en el nostre carril. Aquí els que no tiraven, ara baixen com suïcides... ara... a bones hores. Últim km amb una llarga recta  i el grup un altre vegada adormit. Em poso a tirar i estiro a la gent, però en l’últim revolt a 15 mts de la meta hi ha una corba a la dreta i jo que no entenc les senyals d’un home amb les banderoles grogues me’n vaig a l’esquerra!! Que guai, em passen els 10 o 15 que portava al darrera just a l’entrada a meta..Jejeje Quin novato!

Al final:
171 Kms
2.600+ positiu
5h39min
166 ppm mitja
6.050 Kcal
Clas General : 279
Clas de la meva categoria: 131
3.300 Participants

Al acabar la cursa, la veritat es que no estic gens content. No ha sortit com volia i no he quedat satisfet.
Comento la jugada amb la gent de Retto i puc conèixer en persona a la Laura i l’Oscar del UCO (Olesa), saludo alguns amics, i peto la xerrada amb la gent de Cardona.
La organització, la veritat es que molt be, l’únic detall potser el tema de dinar a terra i no tenir plats, però la resta perfecte

Al dia següent i analitzant una mica amb calma, potser no ha estat tan malament desprès de valorar els aspectes positius i negatius i es que soc massa exigent.
Hi ha un dimoniet (al meu cap) que tot l’estona m’està dient que no he funcionat, que molt malament, que no arribaràs amb forma a la Transpyr... que cabron el dimoniet!!

Al final m’ha convençut i he sortit a rodar el dilluns i fer 55kms que teòricament eren per estirar les cames... i resulta que m’he trobat millor que a la cursa!! No se si el meu cos no s’havia assabentat que la cursa era un dia abans..
A vegades un pas enrere es per fer desprès dos endavant. Com a mínim això espero..

Ara d’aquí dos setmanetes a fer els 10.000 del Soplao.