Raid Maqui is Diferent!
Raid Maqui neix com a redefinició de la prova Terra de
Maquis que es feia anys enrere i que constava de dues etapes molt dures amb un
recorregut tècnic i replet de senders.
Els organitzadors van decidir fe un kit-kat i replantejar
moltes coses..i finalment després de dos anys de parada, ens va arribar el mail
als antics participants, així com per xarxes socials,etc..que això es tornava a
posar en marxa amb el nom de Raid Maqui i amb un plantejament molt diferent.
Així com queda aquest Raid Maqui...
Una sola etapa de 130Kms i gairebé 4000+ amb un track molt
estudiat buscant tots els corriols, trialeres, senders possibles i sobretot diversió
assegurada! A canvi se’ns demanava actitud Maqui i gaudir del dia i oblidar-nos
de temps, ni marques, ni classificacions. Els que ja hem estat alguna vegada
sabem a que es refereixen amb això de ‘actitud Maqui’.
Es tracta d’una prova dura...molt dura! S’ha d’estar
acostumant a estar moltes hores pedalant, i s’ha d’assumir caminar allà a on
toqui, baixar-se de la bici les vegades que calgui, pujar rampes impossibles i
baixades per matar-se...i sempre amb un somriure a la cara.
Un altra novetat es que la cosa s’ha de fer amb parelles,
cosa que també em va agradar nomes saber-ho, i de seguida vaig trobar el meu
company.
Ara nomes faltava esperar el dia de les inscripcions i apuntar-nos
ja el primer dia, com així vam fer.
Finalment i amb moltes ganes arriba el gran dia. (28 de Maig
de 2016)
La sortida a les 8 a Castellnou del Bages (al costat de
Santpedor) i allà que arribo puntual. El dia abans com comença a ser habitual
no havia dormit gens, i això que no estic nerviós, però si que tinc moltes
ganes de córrer.
No arribo amb masses kms de bici, ja que m’he dedicat a córrer
trails els tres primers mesos de l’any, però crec que arribo ben preparat per poder-la
fer i gaudir-la que es el meu objectiu.
Em preparo, faig un pipi, tot preparat i vaig cap a ala
sortida i a aprofito per saludar a tot de coneguts. Però a qui no trobo, es al
meu company i parella d’aventura, el Sergi Escriu. Ell ja ha fet també Maquis i
sap de que va tot això, però falten pocs minuts i no hi es.
Em començo a posar nerviós.. no hi ha cobertura en tot el
poble i tampoc puc trucar-lo. Ens han dit que si no acabem els dos junts, no
serem finishers. Quan ja estic pensat que em tocarà córrer sol i ajuntar-me amb
algú i a falta d’un parell de minuts per la sortida apareix!!! Buufff menys
mal. El pobre seguint el GPS del cotxe, ha vingut per un camí que li ha fet fer
molta volta, i gairebé arriba tard.
Ara si, es dona la sortida prèvia xerradeta del Raul
(organitzador) i del crit..”Que som?”..”Que som??” i la resposta alhora dels
350 bikers.. “MAQUIS”!! i PUM sortida per pista de baixada i de seguida ja els
primers rampots, i les primeres cues per que la gent baixa de la bici i encara
anem molt junts.
De seguida ja comencem amb els primers corriols, i a la mínima
que un para per qualsevol cosa..tots parats.
No tenim presa, però altres anys no havia trobat tantes
parades en els corriols..potser anava mes endavant, o potser érem menys
participants. El cas es que mica en mica la cosa es va allargant i la cosa millora.
Anem a un ritme tranquil, però anem fent i gaudint dels
senders, fins que noto que he punxat.
Per sort, amb aquesta roda ja havia tingut problemes dies
abans, així que ja mes o menys anàvem preparats. Parem, trec una ‘metxa’ de
reparar pneumàtics i el tornavís i tapono el forat. Una bombona de Co2 i en un
plis tornem a rodar.
No ho he dit, però el recorregut es segueix amb GPS com
comença a ser habitual en curses de llarga distància i que trobo genial.
Estem gaudint com nens petits del recorregut i com es d’esperar
el ritme es lent, però molt divertit.
En el perfil a part dels controls o avituallaments, ens
havien marcat uns punts, amb uns aneguets grocs.. sorpresa! Que serà.
No triguem a intuir-ho..passem uns corriols i escoltem un
munt de gent animant, uns cocodrils inflables pel nostre costat i una passarel·la
de fusta. Deu meu quin muntatge i quina sorpresa..jeje Ja intuïm que no serà la
última..i no estàvem equivocats.
Continuem sender rera sender fins al primer control, a on hi
ha moltíssima gent. Costa trobar el foradet per agafar plàtan, taronges, menjar
entre tanta gent, però s’ha de fer que es molt llarg. Els avituallaments tenen
de tot així que cap problema.
Continuem amb el recital de senders i trialeres espectacular
i ens acostem a la meitat de la cursa. Fa molta calor. No es una burrada, però
en les setmanes prèvies no havia fet ni un dia de calor. Estem a 30-31 graus al
migdia i els que em coneixeu sabeu que jo i la calor no som gaire col·legues.
Just en aquesta part hi ha una de les pujades mes llargues combinant algun
corriol, però principalment per pista amb uns desnivells importants. Estem al
km 55 mes o menys i començo a notar que el cop de calor m’està ‘atrapant’. Vaig
fent i el Sergi em dona un gel perquè tot i que el control està al 72, millor
no esperar..i menys mal! Me’l prenc però encara estic aplatanat. Fem el cim, i
ara toca un terreny més còmode i així finalment arribem al km.72. Allà el Sergi
em porta uns macarrons i una coc-cola fresca. Gràcies crack!! No tinc gana i em
costa menjar, però ho vaig fent poc a poc. També una mica de meló i síndria.
Hem perdut força temps aquí parats, però l’objectiu es acabar i fer-ho be, així
que m’he de recuperar. (nomes com apunt, al dia següent la temperatura va
baixar 6 o 7 graus. Amb la loteria no tinc sort, però per que em toquin els
dies mes calorosos a les curses..sempre em toca!)
Continuem la marxa i entre que apareix algun núvol, i que el
menjar va arribant al meu cos començo a trobar-me molt millor.
De cop un altre de les sorpreses..en el control hi ha unes “iaies”
que tenen un sofá al mig del bosc, i tota la roba inetrior tamany XXXL en uns
estenedors al mig del bosc. Molt simpàtiques ens donen ànims, menjar i begudes perquè
no decaigui la festa. Animació que no falti.
Continuem , unes baixades de pedres i unes trialeres divertides
i recuperat un altre cop. Amb tot això arribem al km92 a on ens espera la família
del Sergi.
Que guai veure com l’abracen els seus pares, la seva dona,
la seva filla..Ens donen aigua fresqueta i ànims i continuem.
Segurament podríem anar més ràpid, però encara falten 40 kms
i a Raid Maqui cada un dels kms son intensos..així que anem a un ritme còmode
per assegurar que acabem i ho fem en condicions i amb un somriure a la cara.
Estem una estoneta i aprofitem per omplir els bidons, d’aigua
e isotònic (es la única diferencia amb una discoteca..que a la barra en comptes
de licors, tenim isotònic). I continuem el camí.
En aquets ‘últims’ 40 kms, els avituallaments i controls
sorpresa estan molt mes junts que al principi i s’agraeix. Entrem en un altre
zona en la que no se si per que ja portem unes quantes hores sobre la bici o perquè
no dono mes de si..però he de fer alguns trams de baixada a peu per les
trialeres.
Fem càlculs i portem mes temps del que pensàvem al principi,
però no ens importa, continuem el nostre ritme i ja arribarem. Continuem amb
trialera rera trialera i quan pensàvem que ja ho havíem vist tot....doncs no. Pròxim
control sorpresa al km105, un autèntic Frankfurt amb sortidor de cervesa inclòs!
Ostres tu. No volem parar gaire, però un frankfurt i una clara si que entra, un
dia es un dia!
Aquesta gent son la bomba!
Un tros de carretera i camí per pista, i ens toca travessar
un riu. Baixa força corrent i tot i que es podria intentar sobre la bici..casi
preferim mullar-nos els peus, que no tot el cos sencer si caiem.
Des d’aquí fins al final, els últims 30 kms mes o menys, coincidim
amb una colla que han vingut de Madrid que son 3 nois i una noia, que estan
flipant. No paren de dir..però que es això, aquesta gent estan “pirats”, mare
meva, quins besties, quina bojeria,jeje La noia ens explicava que havia fent no
se quantes curses de ultradistancia per Madrid i pel nord..d’aquestes mega
famoses i conegudes (no diré noms..) però que cap li havia costat tant com
aquesta i que no molt menys cap s’assemblava.. I nosaltres li vam dir...es que
Maquis es diferent!
Últims 15 kms de pujada des de Santpedor a Castellnou, i a
Maquis s’ha de ‘triscar’ fins a l’ultim km..jeje un sender amagat que hem de
fer amb la bici a l’esquena. Una pista i últim corriol ara si de baixada que
ens deixa a l’arribada.
M’emociono una mica..en mirem amb el Sergi, crec que ell també
ho esta. Contents i satisfets de complir el nostre repte personal, ens agafem
de la ma i entrem junts sota l’arc d’arribada, amb tantes sensacions alhora i
tant positives totes que no saps ben be com reaccionar..
Ens abracem, una abraçada forta i sincera, amb la que no
calen paraules, una abraçada sincera que vol dir moltes coses. Satisfacció, agraïment,
premi al esforç, a l’actitud, al compartir un repte tan especial.
Hem sortit a les 8 del matí, i arribem gairebé a les 20:30,
moltes hores pedalant, però moltes hores de felicitat.
A l’arribada ens donen el preuat premi, la famosa fusta amb
la cara del Maqui ‘Caracremada’ que aquest any, es una fusta que hem de trencar
per la meitat i així tenim cadascú la meitat del premi. Pels que no ho han fet
mai i algun dia s’animin, i siguin finishers, ja sabran perquè apreciem tant
aquesta fusteta...
Aquesta nova edició, tot i ser conceptualment diferent, crec
que ens a atrapat a la majoria, i necessitarem dies, per digerir-ho.
Ja pensant en l’edició de l’any que ve!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario