lunes, enero 25, 2016

La Llanera Trail 22k de Muntanya a Sabadell

Doncs, fa molt, moltíssim que no escrivia res en aquest blog...Però crec que ha arribat el moment d’escriure alguna cosa un altre vegada.

Des de juny de l’any passat que el que semblava una molèstia al peu va acabar en una lesió que m’ha deixat 6 mesos sense poder córrer i nomes fent una mica de bici, però res de curses ni sortides dures tampoc en bici.

Doncs va ser ara fa un mes que el Dr.Marchan que em tractava la lesió, em va dir que ja podia començar a córrer i que estava tan convençut que estaria recuperat que m’havia d’apuntar amb ell a córrer la Mitja Marató de muntanya, La Llanera Trail de Sabadell.

Inicialment no ho tenia clar, ja que ni es la distancia, ni el desnivell que m’agrada córrer, però tampoc disposava de temps per entrenar distancies mes grans amb tan sols un mes.. A mes tenia el deute moral d’agrair-li el seus consells i vaig decidir apuntar-me per córrer amb ell.

La sortida a les 9 al centre de Sabadell, o sigui que no he de llevar-me gaire d’hora. Ja a primera hora hi ha un ambient molt maco i mentre arriba l’hora vaig saludant a tot de coneguts que vaig trobant, i com no, també amb el Dr que junts anem cap a la sortida a on estem tots els corredors, els de la mitja 22K i els de la Marató 43k.

Es dona la sortida i veig que el Dr. Va avançant posicions i va força ràpid.. jo darrera. La sortida es pels carrers de Sabadell fins a baixar a la zona del riu a on comencen els camins forestals o de terra. Anem a un ritme alegre i a mi ja em va be..un altre cosa es si el mantindrem tota la cursa o no. Però al començar les primeres pujades ja baixem un a mica el ritme.


Al ser una cursa amb poc desnivell el ritme es altet, però em trobo molt be a unes pulsacions ‘tranquil·les’, cosa que fa que li vagi explicant la meva vida al Dr...

Arribem al primer avituallament i no parem..’bueno’, jo si a fer un pipi..i li dic que ja l’atraparé. I així ho faig, apreto una mica i l’atrapo un tros més enllà.
 
El recorregut es agradable i ,m’agrada. Majoritàriament son pistes i camins, però també fem alguns corriols que son la meva debilitat quan corro. Tan es així que quan miro enrere m’estic separant del Dr. I baixo el ritme per esperar-lo.


En el segon avituallament cap al km11. Aprofito per prendrem un gel Powerbar amb cafeïna. He passat mala nit i estic un pel constipat, així que la cafeïna m’anirà be.

A partir d’aquí la cursa es molt mes ràpida perquè la tendència ja es de baixada i pla fins a l’arribada (tot i que hi ha alguna sorpresa..).

He possat a gravar el recorregut amb una App que es diu Strava que entre altres coses m’ha de dir pels auriculars que porto de distancia, el temps,etc..però no em diu res de res...No paro pas a revisar-ho però ja m’imagino que no deu estar gravant res.
 
Em continuo trobant molt be i el Dr va darrera meu, però els trossos que m’animo el deixo enrere i avui no tocava ser egoista ja que havia quedat amb ell que l’acompanyaria. Per tant afluixo i espero que vingui a la meva alçada.

Ens acostem ja un altre vegada al riu i a poc mes de dos kms de l’arribada quan em comenta que ve una pujada curta però molt dura. Un tal ‘mortirolo’ o una cosa així em diu.

Em diu que ja estem apunt d’arribar, uns 2kms i que ara si que tiri jo fins a l’arribada.. m’ho diu un parell de vegades..i no cal que ho digui una tercera, que poso dues marxes de cop i pujo el ‘mortirolo’ aquest a tope. Paso a 4 o 5 corredors en aquest tros. Es el moment ara si d’apretar a tope fins a l’arc d’arribada que a mes m’esperen la Roser i els nens.

Arribem ja als carrers de Sabadell, i ara si que poso un ritme per sota de 4min/km que em fa guanyar tres o cuatre posicions mes per arribar ja a l’arribada a on per cert hi ha força ambient de gent animant.

Arribo al final amb 22,3K i un temps de 1:51.
Content primer per trobar als meus estimats allà esperant, després per fer la cursa amb companyia i després per veure que vaig pel bon camí i que podia haver corregut molt mes ràpid, i això m’anima per seguir entrenant.

Finalment el Dr. Arriba un 'pelet' mes tard, o sigui que també ha fet molt be l’últim km.
Efectivament la App Strava no ha gravat les dades, així que no puc analitzar com ha anat, però les sensacions molt bones pel temps que he tingut per preparar-me.

Aprofito per fer-me un massatge que la gent de la organització (UES) ens ha preparat. La veritat es que l’organització ha estat molt be tant del recorregut, com del marcatge  i dels serveis.
 
 
Pròxima parada? Ja veurem..de moment entrenar més. Però si no hi han novetats, el 6 de Març el Setge al Castell de Cardona (54km i 2400+) m’espera un any més.

No hay comentarios:

Publicar un comentario