Aquest any per acabar de posar la cirereta a la temporada, quina millor opció que participar en la primera Marató de Catalunya, que aquest any celebrava el seu 20º aniversari(que es diu ràpid).
Una marató dura (42K i 2000+) per uns camins i uns senders espectaculars i envoltants de unes vistes increïbles.
He fet malabarismes per intentar mantenir el nivell tant en la bici com en les curses de muntanya. Si vaig començar l'any donant més pes al córrer, després, del Març fins al Juliol pràcticament només vaig fer bici, el que va fer que des de l'estiu i fins ara em tingues que posar les piles de nou amb el running.
Em feia força il·lusió participar en aquesta cursa ja que em trobaria a tota la família de Finisher i molta gent coneguda.
La sortida a les 7:15 al centre de Sant Llorenç Savall. Arribo molt justet per agafar el dorsal, deixar la bossa i anar tot accelerat cap a la sortida. Amb tot això m'he deixat el telèfon a casa...o sigui que ni música, ni fotos..
Hi ha força gent, hi havia quasi 500 inscrits però tot i això a la sortida no estem gaire apretats.
Es dona la sortida i surto a un ritme còmode. Els primer kms son per pistes forestals amples i això fa que tot i que controlat portem un bon ritme.
La organització es molt bona, hi han moltíssims avituallaments i punts d’aigua, em podria haver estalviat la motxilla que porto quasi exclusivament pel bidó de beguda energètica.
Els primers 10 Kms passen be, majoritàriament pista, però també corriols.
Poc després comencem des de una riera cap al km16, comença la pujada que ens portarà fins al cim de la Mola km 24,5. La pujada es intensa i toca caminar molts trossos, per sort hi ha alguns plans i fins i tot alguna baixada per recuperar una mica, però bàsicament puja i puja.
Amb tot això, connectem amb un dels camins més habituals pels caminants que pugen a la Mola.
Es un dels moments més macos, ja que la majoria dels caminadors et van animant i això sempre s’agraeix.
M’ho intento agafar amb calma, seguin els consells del mestre Ramon Cortina que em va dir que fins al km 26 o 27 reservés molt. Però pujar a la Mola per molt que es vulgui reservar..es difícil.
De cop començo a sentir molt gent que anima, i veig ja el cim a on hi ha potser 50 o 60 persones cridant i donant anims!
Per un moment et passen tots els mals i es molt maco que gent anònima et cridi i et doni ànims!
Parada per veure una mica i toca baixar fent salts com una cabra. Es molt divertit i les cames de moment no em fan mal i vaig be. Es dels trams que millor m’ho passo.
El camí s’aplana un altre vegada i fins i tot toca pujar un altre vegada.
Aquí de cop quan pujava mig caminant, sento que criden el meu nom!! Son el Santi i l’Ada i que han sortit a caminar i estan animant!! Un altre pujada d’ànims bestial.
Poc després toca tornar a baixar i ara si que una bona estona.. torno a gaudir dels corriols amb trams tècnics, però majoritàriament molt asequibles.
Vaig be i començo a mentalitzar-me que això ja està fet, vaig be porto un bon ritme i tot fa pensar que podria fer menys de 5h. Però ERROR!!
Comença a apretar la calor, la apareix meva amiga-enemiga! La calor!! Queden poques ombres per no dir cap ni una i he subestimat els últims kilòmetres. Mirant el perfil de la cursa no m’imaginava que quedessin encara pujades tan fortes.
En aquests casos t’ho pots agafar amb filosofia o amb resignació, però jo al contrari començo a ratllar-me una mica.
Faig practicament tota la pujada a peu..comencen a desapareixer les forces. Per sort hi han molts punts d’aigua i en un d’ells ens diues que ens queden 6 kms. Ja no es gaire! Però miro cap a munt i veig una filera de corredors pujant un altre cim.. Buff pensó.
La pujada es molt xula i técnica. Hi han trossos de pujar per les pedres casi com un escalador, però quan ja no vas fi.. tot passa poc a poc.
Encara no se si es per que em ratllo o per la calor, però començo a tenir indicis de rampes. Per sort no acaben d’aparèixer i sembla que ja nomes queda una carena i la última baixada per un corriol.
Es curiós, perquè saps que estàs a punt d’arribar, però no es veu en cap moment el poble, i sembla que no arribis mai, però de cop entro ja en els carrers de Sant Llorenç i trec les poques forces que em queden, per fer els últims metres dignament.
Un altre vegada molta gent animant ja fins a sota de l’arc d’arrivada. Que guai! Un altre al Sac!!!
Al final 5h13min que em deixen el 39º de Veterans i el 125º de la general.
Estic content per una banda ja que ha aconseguit acabar i més o menys ja era un temps que donava per bo, però per un altre banda no he acabat de gaudir els últims kilòmetres.
Es possible que hagi allargat massa la temporada i el cansament es va acumulant, però estic molt content de totes les curses que he fet.
La cursa ha estat ben organitzada i tot i no tenir gaires extres als avituallaments, hi ha molts i tenen el suficient. Està ben marcada, tot i que sempre hi ha subnormals que arranquen alguna marca. El preu amb la samarreta de regal i els maneguets que et donen si acabes més l’entrepa, està força be.
No tinc ni idea que faré l’any que be, però per poc que pugui la repetiré.
