La força de la voluntat

Ja fa temps que coneixia la història d'un pare i un fill australians que han demostrat al món que moltes discapacitats es poden superar ... i de quina manera! Quins herois!

Tenia aquests vídeos desats en els meus 'favorits' i ara al veure que TV3 el te com a promoció de la Marató, he pensat que era el moment de posar-los en el bloc.

Mira que ja els he vist ja algunes vegades, però no puc deixar d'emocionar-me cada vegada que els torno a mirar, sobretot veient la cara d'emoció del fill a l'arribada d'una de les Ironmans finalitzades...

Una història real d'amor i superació inimaginable.


Un reportatge de Ironman:

Cardona - Montserrat 2010

Un any més tocava l'excursió de Cardona a Montserrat.
Com cada vegada més ens estan asfaltant més camins rurals, ens ha tocat fer canvi a la ruta habitual. Així que gracies al Presi que un parell de dies abans va anar a fer un tram passat Callus i alguns tracks de la xarxa, hem fet una nova ruta, crec que força interessant.

Així que ben d'hora (encara de nit..) ens trobàvem tota la colla al 'Rastillu' per començar la nostra excursió. Ens vam reunir un bon grup.. 12 de la Penya Mundo de Cardona i 5 companys de la BTT Solsonès.

 Es difícil amb tanta gent que no hi hagin averies, punxades i altres històries, però la veritat es que va anar força be. I això que pràcticament només sortir, em poso a mirar el Gps, i em vaig cap al marge d'una pista amb tanta mala sort que punxu la roda del davant. Sort que el Laimon tenia ampolletes d'oxigen i no vaig necessitar posar càmera.

El recorregut aquest any seguia inicialment la Ruta de la Sal, així que ja arribant a Suria ens trobem amb algunes trialeres tècniques i divertides.

 TOTS les vam baixar!!! Uns amb bici i altres a peu.. però tots avall...


I el Sergi que es jove i ho prova tot, va fer una petita sortida per orelles en un tram difícil, però sense conseqüències.



 Aquí recuperant-nos. Encara falta mooolt..

Un cop passat Suria anem direcció a Callus més o menys paral·lels al riu.

Abans d'arribar a Callús es despista part del grup..( i aixó que portaven 2 Gps..) i ens hem de tornar a reagrupar









Un  cop a Callús anem direcció a Torres de Fals.

El Presi que ens guia per aquests camins que els recorda de memòria..

                                                          Antic Email...

Vinyes que vam trobar de camí..

Arribem a Torres de Fals, però hi ha una boira que no es veu res de res.. Així que les Torres les intuïm més que les veiem.

                                                   Aquí tot el Grup!

 I un Siux solsoní.












Aprofitem per esmorzar e intentar recuperar peus i mans del fred ja que des de Cardona que havíem sortit a -1 i semblava que la temperatura no pujava gaire..

Continuem la nostre marxa cap a Rajadell a on comença la primera pujada amb condicions del dia.. (aquí sens va començar a passar tot el fred de cop!)

El Pep

 El Ramon

Lion 






..








Mentre uns pujaven, altres s'esperaven.

 Però com tot el que puja baixa, trialerilla 'al canto'.

 
Continuem la ruta original ja camí del parking de can Massana (crta. Bruc-Manresa) i d'allà uns 8 o 9 Kms de diversió alternant pistes i corriols fins arribar a la Vinyanova (restaurant) a Collbató.

Ara enteneu perquè anem a Collbató, no??

Al final ens van sortir:

77Kms i 1.875 +

I el que es més important que tot el grup va arribar!

El track

Totes les fotos (meves)

En resum, un gran dia de Btt amb molt bona companyia i amb una bacanal de menjar per acabar de completar el dia.

Cabreres 2010 - Quin fart d'obrir i tancar tanques!

Primer de tot, felicitar a tota la gent de l’equip del temps de meteocat.com y tv3 y resta de serveis meteorològics ja que la seva cagada de previsió ens ha deixat gaudir d’una ruta molt guapa sense mullar-nos.

Les previsions eren de pluja si o si a la zona de Osona (Rupit, Cantonigros..). El dia abans ja es comentava que potser començaria a ploure a mig matí…Doncs res de res. Ni una gota!!! Menys mal que ja comencem a no creure'ns massa aquestes previsions..

Aquest diumenge havíem planejat fer la Cabreres 2010. Es una zona molt guapa per fer aquesta època de l’any i per no anar marejant gaire a la gent amb 1000 tracks de la zona, el més fàcil era fer el track d’aquesta coneguda marxa que normalment fa unes rutes molt ‘currades’.

Alguns dels paratges que vam trobar...















 La Tardor...

De Cardona sortien la colla de la PC Mundo direcció L’Esquirol-Santa Maria de Corcó mentres que desde Sabadell sortia jo mateix en la mateixa direcció. La idea era trobar-nos allà cap a les 7:30h (quina SON!!) Arribo puntual, però la ‘escuadrilla’ de Cardona no arriba fins a les 8:00.. per això tant matinar? Finalment apareixen per allà Ramon C, el Pep B, el Gatget, el David C, el Laimon, el Oscar U, el Presi, el Ramon F i el Jordi R.

Així que preparem les montures, últims retocs i comencem a seguir el track. Fa una bona temperatura 9-10 graus i no fa fred.

Comencem xino-xano fins que arribem a un camí de pujada amb unes lloses de pedres impressionants que fan se’ns passi el poc fred que tenim i passem directament a tenir molta calor. Es una pujada que a mi personalment em va agradar molt. 
Aquí al final de la pujada empedrada..

Acabem de pujar per pista i anem direcció Sud cap al pantà de Sau. Una baixada per pista molt divertida ens fa perdre tot el desnivell i arribem al pantà, però la boira no ens el deixa veure. En una d’aquestes baixades el Ramón C. surt per orelles. Només serà el preludi del que li esperava..

Toca pujar un altre vegada, ara per una pista que ve paralel-la al pantà. Es una llàstima que la boira no ens deixa veure be tot el paisatge.

 


Poc a poc ens allunyem del pantà direcció Cantonigrós a on arribem desprès d’alguns corriols de pujada i alguns falsos plans. Anem una mica més tard del que jo havia previst i encara ens queden uns 5 o 6 kms més per arribar a l’esmorzar.

A partir d’aquí comencem a pujar bàsicament per corriols i senders i un cop al cim de no se quin collet, agafem uns corriols molt guapos plens de fulles seques i a més molt divertits que ens deixen en un petit Prat ja a Sant Julià de Cabrera.

La boira que ens va acompanyar
força estona.. 

















El presi en un tros tècnic   
















El Ramon ja arribant a Sant Julià de Cabrera 




Aquí finalment parem a esmorzar a Cal Vidrer que cal dir que ens van tractar molt be, amb bones plates de carn a la brasa i un biscuit calentet amb xocolata per sobre de postres que ningú es va poder resistir.


Continuem la marxa i en un dels mils 'despistes' per no mirar el GPS em paro quan sento uns crits que m'indicaven que no anàvem be, i quan em giro ve el Ramon C. despistat i després d'intentar-me esquivar em xoca la roda trasera i ell s'envà cap al marge foten-se de cap contra uns arbres. Primer m'espanto, però de seguida ja veig que nomes ha sigut el 'sustu'.
Continuem travessant uns boscos increïbles..

Aquí part del 'grupillo'

Després d'alguna zona per pista i més corriols (per variar..) 

ens toca creuar una petita riera i la gent no vol mullar-se els peus!

El Ramón C. encara angoixat per les seves caigudes..

 El Gatget travessant el riu i preparant-se per la Behobia

 

Com no la ruta acaba per un sender molt guapo amb una puja/baixa constant que ens porta un altre cop a Santa Maria de Corcó

A mi la ruta m'ha agradat moltíssim, l'únic inconvenient que li he trobat es que potser hem tingut que obrir i tancar 14.000 o 15.000 tanques de tots els colors i varietats........ Si es veritat potser exagero i només han sigut 3.000 o 4.000...

En definitiva un gran dia de BTT amb una sortida molt variada amb tot tipus de terreny, pràcticament res de fang i uns paratges meravellosos. A més amb la bona companyia de tota la colla de Cardona.

Finalment 61 Kms i 1.670+ 

No son masses kms ni massa desnivell, però el tipus de terreny la fa més dura del que pot semblar.

Totes les fotos: Aquí

Pròximament pel dia 21 ja tenim prevista com cada any la Cardona-Montserrat.


Per cert, resulta que un dia que tota la colla de Cardona sortim d'excursió, venen per les nostres contrades un parell de col·legues (El Jaume i el Dani) dels 'maratonians' a fer Manresa-Busa-Manresa. Només 155 Kms i 3.550 de desnivell+. Com admiro aquests cracks!
Aquí els detalls de la seva sortida http://maratonians.foroactivo.com/maratons-f2/manresa-busa-manresa-6-nov-2010-t452.htm

Falconada 2010 - casi Galeta Maria

Vaig pensar que podria ser un bon entrenament i un bon test per començar a veure com es comporta el meu tendó d'Aquil·les si el començo a apretar. A més de intentar tornar agafar una mica de ritme.

Així que quedem i sortim de casa a les 7 amb el Joaquin, el Josete i el Jordi per anar fins al lloc de la sortida.
Els dorsals els teníem del dia abans, així que només arribar deixem les bicis a primera línia de sortida (o això pensàvem nosaltres..) i anem a fer un cafetó.
Saludo a tot de coneguts que vaig trobant per allà i fem temps per l'inici, quan ja veiem que curiosament davant nostres ja tenim 40 o 50 corredors més... molts d'ells trigaran més de 4 hores a fer la marxa, però ells allà 'dale que dale..'
Tiren el coet i començo a fer un slalom per intentar arribar als davant, però surten tius de sota les pedres.. dels costats, de darrera dels cotxes.. arribo fins al cotxe que neutralitza la marxa i sorpresa la meva!! resulta que davant del cotxe hi havia pràcticament 100 tius més!
Espectacular, s'estaven esperant a la baixada uns 300 metres més enllà de la sortida original. Si senyor! Chapeau per ells!
Doncs res continuo amb el slalom fins arribar finalment al davant de tot abans d'arribar al primer pont i així evitar cua segura.
Poc a poc tot es posa al seu lloc i es forma un grupet de uns 8 o 10 que anem tirant riu amunt fins a Castellar. Enfilem cap a Sant Feliu del Racó i en la primera rampa 'encimentada' ja el Ivan Segarra s'escapa juntament amb el Toni Pacios i un altre noi que no conec. No es la meva guerra i al principi els mantinc a uns metres, però poc a poc van marxant, així que fem un grup de tres més darrera seu juntament amb l'Aleix (ens vam conèixer a l'arribada) i un altre noi que tampoc conec i comencem junts unes rampes molt dures amb molta pedra solta i aquí reservo una mica i em marxen uns 50 metres. Baixem cap a la carretera de Sant LLorenç i tornem cap a un altre pista de pujada a on poc a poc vaig agafant fins que em poso a roda d'aquell parell. Vaig molt còmode darrera d'ells i a la mínima que reposo un pel poso plat i foto 'zapatilla' a tope i els vaig deixant poc a poc. Vaig pujant cap a can Catafalch a bon ritme i miro enrera i no venen així que cap al km. 32 vaig quart i a l'avituallament em diuen que el primer va a 3 minuts. Penso que vaig molt be i que tampoc es tanta la diferencia ja que hem fet els trams més durs i la meitat que queda no ha de ser tan dura. Se que no puc agafar los ja que es impossible, però pensava que m'haurien tret més temps.
Arribo al cim i ara toca planejar fina arribar al creuament que ens puja cap al Puig de la Creu, quan de cop veig que a la pista habitual que pensava que era el camí correcte, te un X i sembla que ens envia per un sender/trialera. No em quadra gens. El dia abans a la nit havia mirant el track i semblava que s'arribava per pista.... Entro en el sender i arribo a un trencant ja dintre del sender i no hi ha marques?? No estic segur i torno enrere fins a la pista principal. Torno a mirar les indicacions i no les entenc. tant esperar i fer voltes m'atrapen l'Aleix i l'altre noi (quina merda..) Ells sembla que ho veuen clar i tiren per la trialera.Doncs vinga darrera d'ells.
La trialera es molt tècnica, hi ha uns sots fets per l'aigua que la fan molt difícil. En un parell de trams he de posar peu a terra i l'Aleix que baixa be, cap al final de la trialera el començo a perdre de vista. Finalment s'acaba la trialera i arribem a un altre pista principal i no veig marques (torno a dir-me interiorment que no anem be) i la merda es que no he vist cap a on ha tirat ell.
Tiro a l'esquerra i evidentment la cago! Després de pujar 1 Km ja veig que no vaig be i he de fer la volta un altre vegada per tornar al mateix punt i continuar pujant fins arribar finalment al camí principal que no hauríem d'haver deixat en cap moment. Quina putada he perdut més de 10 minuts amb la tonteria i ara a més potser també m'han passat altres.
Enfilo fins al cim del Puig de la Creu a on no veig ningú, ni davant ni darrera. un cop al cim baixada pels 'bombers' una baixada molt forta plena de pedres i destrossada per les últimes pluges a més amb tot de gent que va pujant a peu (suposo que d'alguna marxa..) Quina ràbia. Baixo potser més fort del que tindria de la ràbia que em va coent i arribo a Castellar.
D'aquí després de la pujada per carretera fins el cementiri, tornada tot pe pista direcció a Sabadell.
De cop en una baixada sento unes derrapades just darrera meu i veig que han arribat e tius a tota castanya. Ostres he baixat un pel el ritme mentre m'anava menjant la bola amb la cagada del collons i decideixo posar-me les piles o encara perdré la 5ª posició (veig que fins i tot perdent tant temps amb la cagada no he perdut la plaça. Poso plat gran baixo pinyons i poso un ritme de 38-39 Km/h amb el que vaig obrint forat. Tinc tanta ràbia que ja no paro ni baixo el ritme baixant riu avall a 175-180 ppm.
Una última pujada ja per asfalt, miro enrera i no be ningú i entro a meta..
Em diuen que he entrat 3º!! Ole, Ole i Ole!!! Finalment a les classificacions oficials soc 4art.

Sembla que algún dels bikers del davant no portava dorsal i per tant el meu primer podium o medalla de 'galeta maria'
Ja a l'arribada parlo amb l'Aleix i comentem la jugada i el tema de la trialera.. poc a poc van arribant altres corredors i a molts els ha passat el mateix.



Al final em comenten que algún CABRÓ ha canviat les senyals i fins que l'organització no ho ha vist, ens hem colat uns quants.. Com a mínim 40 o 50.Suposo que l'organització no ha tingut cap culpa ja que en general ha estat ben marcada.

Si he de ser sincer aquest any no m'ha agardat gaire el recorregut. De igual manera que altres anys per mi l'organització era d'un notable alt, aquest any queda en un BE justet.
Ha sigut practicament tot pista, menys l'única trialera que hem fet i que resulta que no s'havia de fer...

A més com a crítica constructiva crec que haurien de revisar el tema de les sortides.. ja no pels que volen anar més ràpid (ja que es tracta d'una prova No competitiva) si no fins i tot per seguretat.

Com a resum, quedo content ja que he aconseguit el meu objectiu de mantenir un bon ritme constant i trobar-me be fins al final a més sense molesties al tendó.

Al final 

63,8 Kms amb 3h7m i 4 Classificat

Calculo que si no hagués fet la trialera i la cagada posterior hauria fet 60 Kms en 2:53 o 2:55 aprox. O sigui que estic content i veig que poc a poc vaig recuperant la forma de cara a les maratons que m'esperen la temporada que be.

Falconada 2010

M'he apuntat!!
Si, últimament m'estic tornant a aficionar a les pedalades.. m'estaré fent vell?
La veritat es que últimament no he fet gaires plans, per allò d'intentar anar poc a poc en la recuperació i encara no mi vull posar amb maratons així que com això hem queda aprop de casa, anirem a fer un 'super' entreno.
Si, ja se que es una pedalada, però mireu quin temps i quina mitja fan els 5 o 6 primers..

En fi que si no passa res allà estaré aquest diumenge 24.

Link: http://www.lafalconada.cat/index.html
La Falconada
Diumenge 24 - 8:00h

Rocafortina (encara no estic del tot rovellat!)

03-10-2010

Per aquest cap de setmana tenia dues opcions, anar a fer la Selènika de la setmana passada amb alguns companys del Forum maratonians o be acompanyar el meu germà (només a la sortida..) a Rocafort a on feien la pedalada "Rocafortina BTT”

La veritat es que tant els kilòmetres 40 i el desnivell 1.000+ eren una mica ‘discrets’, però com el menú germà que comença amb això del Btt li feia gràcia,  vaig pensar que potser no seria mala idea anar i fer la pedalada per rebentar-me la patata a tope. Ja que de moment no puc fer tirades llargues ni molt desnivell, doncs fem-ho a tota castanya…

A les 8:15 arribo a Rocafort i vaig a pagar l’inscripció i ja em donen el 315 (i encara faltava molta gent..)  i això que només hi havien 250 places.. o sigui que al final han vingut molts bixiclistes..

Em diuen que el regal me’l enviaran ja que els inscrits el mateix dia tindrem que esperar (per cert, molt xulo el maillot).

Son les 8:45 i la gent ja desfila cap a la sortida i jo darrera que no vull sortir massa enrere. Al final em poso a tercera línea.

A les 9:05 es dona la sortida i comenta amb una baixada per pista força inclinada i desprès emporlanada amb algunes corbes a on la gent ja va a saco. Jo no vull ser menys i començo a guanyar posicions fins que després d’una corba ja comença el pla i es forma un grupet de 5 o 6 que anem tirant al davant.

Quina gràcia anar amb els primers, no m’havia passat mai.. anem així ben be fins al Km.4 que comenta la primera pujada del dia. Es posen a tirar dos nanos de Terra Bike bastant mes joves que jo i mica en mica comencen a marxar i em quedo enrere amb un altra nano del Tomas Belles. Vaig “a pendre pel cul” de pulsacions (no baixo de 179-180) i prefereixo reservar un pel i en tot cas apretar els últims 10 Kms.

Acaba la primera pujada i entrem en un dels pocs corriols que trobarem i sense cap dificultat tècnica. Agafem pista de baixada i a saco cap avall. Les pistes estan força pedregoses i no vaig gaire còmode amb la meva roda davantera. De fet li he perdut la confiança.. es com quan li perds la confiança al teu advocat, o al teu millor amic, o a la teva parella… Una desgràcia!!! Doncs així estic jo amb la meva roda davantera. Deixo que tiri de baixada el company de cursa que va una mica més fort baixant i al pla l’agafo amb facilitat.

Comença la segona pujada del dia i veig que amb relativament poc esforç deixo un pel al company, així que penso que ja que no puc deixar-lo al pla ni a la baixada ho faré en els últims kilòmetres.

S’acaba la pujada i tornem a baixar i planejar. Tiro amb força, però es un recorregut molt ‘facilon’ i molt ràpid i es difícil treure forat.

De cop trobem a un dels bikers del davant que ha trencat la cadena. O sigui que guanyem una posició.

Comencen uns kilòmetres de plans i falsos plans i en alguna de les pujades veiem al 4 a uns 60 metres.. i penso ostres si està aquí mateix! Potser el puc agafar. Travessem el riu i ve una de les últimes puades del dia. Sobre el km 31. No es gaire més d’un km però desprès de fer una corba veig al 3 i al 4 i penso es la meva! I començo a apretar. Mica en mica deixo al company de T.Belles, però no acabo de contactar amb el de Terra Bike. Suposo que ell també sap que falta poc i m’ha vist i s’està deixant l’anima. De cop ja es veu el poble i una rampa potent emporlanada de pujada de 300 mts. Miro davant i veig que no puc contactar amb el 3 i 4 i pel darrera l’altre tampoc no ve, així que ja més còmode acabo de pujar i fins a meta.

Finalment crec que he entrar el 5 ja que al final he anat trobant gent que feia la pedalada curta o mitjana. Estic molt content!!

Els dos que hi ha davant meu (que no son el 3 i 4 que jo perseguia) quan els hi demanen quina cursa han fet diuen que la llarga?? Com que la llarga?? Els i comento que jo no els he vist i que quants kms portaven (que borde que soc..), i evidentment només portaven 29.. Ho comentem a la taula, però no se jo al final que publicaran a les classificacions…

Al final segons les meves dades:

39,5 Kms , 1000+

1h 55 min,  20,4 mitja Km/h

4 o 5 classificat (no estic segur..esperarem les classificacions)

PPM. Mitjes: 177

PPM máxima: 184

Si, ja se que es una pedalada, que son pocs kilòmetres, que es poc desnivell, que no es competitiva, però després del que he passat, fa il·lusió veure que pots estar davant lluitant pel podium.. tot i que es una pedalada!! Ja ho se!!

Potser soc molt exigent, però no he acabat destrossat ni molt menys i sempre em queda la percepció de si podia haver patit més al principi i no perdre al grup davanter tan ràpid o si podia haver apretat més durant la meitat de la cursa i no haver-me quedat al ritme de l’altre company, però suposo que encara em queda molt per aprendre.

La pedalada està molt ben organitzada, al final amb botifarra i uns cigrons boníssims. El Maillot també es molt guapo, però la ruta pel meu gust no es gaire maca, molt pistera i massa ràpida, però en fi per gustos els colors.

Per cert, el meu tendó de moment perfecte!!

Començo a veure la llum un altre cop!!

Ja feia molts dies que no actualitzava aquesta cosa que es diu ‘blog’ i home alguna cosa si que ha passat..

Desprès de fer la Gran Pedals, vaig aprofitar els últims dies d’agost i primers de setembre (jornada intensiva a la feina..)  per intentar entrenar una mica, fins que un dels dies, desprès d’una sortida forteta per carretera, quan torno a casa em trobo amb una escalfor i molèstia considerable a la part baixa del bessó, es a dir al Putu tendó d’Aquiles. 

Merda, he tornat a recaure de la tendinitis que ja donava per ‘finiquitada’!!

Demano hora a u altra Trauma (ja que l’anterior la veritat es que fatal..) i mentre, 15 dies de parada TOTAL.

Quan visito al nou trauma Dr.Fontseré del TraumaSalut, li explico tot i només tocar-me el tendó em diu que ja veu el que tinc i que no necessita ni tan sols veure la ressonància (que jo portava de l’ultima vegada..). Es tracta clarament d’un nòdul, es a dir que quan tenia la tendinitis vaig tenir una micro ruptura en el tendó d’aquiles i com no vaig parar de fer esport aquesta ruptura va cicatritzar malament fent una mica de relleu i aió es diu nòdul. El trauma em diu que em posi una pomada molt forta i que segurament el reduirem bastant (però no eliminat) i que no tinc tendinitis i per tant continuï fent esport.

Collons que content! Puc continuar fent esport (poc a poc..) i a més ara ja se que tinc. Ara a veure com va la pomada màgica.

Després de la parada un parell de setmanetes, ja he tornat un altre cop a fer kilòmetres, però encara no puc fer cap marató , no puc plantejar-me anar a curses llargues per no recaure un altre vegada i per tant he d’anar poc a poc controlant. La temporada ja la dono per tancada i en tot cas potser vaig a alguna pedalada y potser alguna sortida més maratoniana amb una mica de seny.

La Gran Pedals (Pedals de Foc + Pedals d'Occitania)

Del 9 al 15 d'agost de 2010

Doncs ja hem fet la Gran Pedals!!

Si ja se que fa molts dies, però es que desprès de la ruta vaig fer vacances i vaig posar el xip de gos i m'ha costat tornar a engegar...

Finalment, el Gatget, el David i un servidor fèiem la Gran Pedals en 7 dies o sigui Pedals de Foc en 3 i pedals d'Occitania en 4.

Al acabar la Pedals de Foc els tres 'magnífics', arribaven de Cardona els Colilles brother's, el Gami (Joan Gamisans), el Laimon, el Wench, el Pep Barrera i la millor assistència en ruta possible... la Dolors! per fer la Pedals D'Occitania.

Faré una petita crònica per no avorrir al personal amb un resum de cada dia.

Pedals de Foc

Dia 1: Vielha - Les Esglésies (9-8-2010)

Sortim des de Vielha i ens porten amb un taxi amb les bicis carregades amb un remolc fins al final del túnel de Vielha per començar des de allà la primera etapa

El David i el Gatget porten el Roadbook i jo el Gps i així segur que no ens perdrem.. Els primers kilòmetres son de baixada i en els 20 o 25 primers kilòmetres el Gatget punxa 3 vegades!!

Continuem la marxa i el terreny ara si que es de pujada. Les prediccions del temps indicaven tempesta però tot i que el dia va començar núvol el calor comença a apretar de veritat i fa la pujada molt mes dura.

Aquí ens comencem a trobar amb un grupet de bascos que també ho fan en tres dies i amb els que coincidiríem diversos trams.

Fem uns kilòmetres per un sender que te trossos tècnics però que es fa lent ja que s’ha de baixar de la bici de tant en tant, però les vistes de la Vall de Boí son impressionants. Un cop a la vall tornem a pujar per arribar desprès d’unes rampes molt dures per asfalt fina arribar a Castellars. Aquí ens entaulem i van una mica lents, però la veritat es que no tenim massa presa ja que encara ens queden uns quants kilòmetres de pujada fins al cim.. Un cop allà ja es tot baixada fins a Les Esglésies a on es el nostre final d’etapa.

Allà netegem bicis, ens dutxem i anem a fer una mini volta pel poble i desprès a fer unes cerveses. Mentre van arribant altres grupets de gent que també fan la ruta en tres dies. Alguns arriben amb cara de destrossats i això que encara queden dos dies durs… De fet ja no ens els vam trobar més..

Sopem i desprès de posar-nos cremes varies per relaxar la musculatura i begudes recuperadores ens anem a dormir

Dades: 74 Kms , Desnivell: 1.900

Dia 2 – Les Esglésies – Son (Espot)

Ens aixequem i seguim la rutina que tindrem tota la setmana:

1- Rentat de cara, posar-se crema al culet..

2- Vestir-se de romà

3- Omplir els bidons amb aigua i diferents additius

4- Deixar la bossa preparada per deixar-la al hotel i que la organització la passi a buscar.

5- Anar a esmorzar

6- Visitar al Sr. Roca per deixar un regalet

7- Posar-se en marxa

Ens toca la etapa més dura. Es similar en Kms i desnivell al dia anterior, però hem de passar un parell de ports llargs.

Les cames semblen força recuperades i el dia es fresquet i es va força be.

Comença el dia amb el primer port el Coll d’Oli. Ja arribant al cim trobem uns nois de la zona del Delta del Ebre amb els que fem a peu els últims metres. Ja en el cim comencem el sender de baixada. Es un sender tècnic i molt divertit.

Toca carretera direcció al Vall Fosca i arribar al control que hi ha a Espuí. Aquí parem a prendre gels, barretes, i tot el que podem ja que toca pujar el coll del triador i son 900 metres de desnivell del ‘tiron’.

Fa calor i anem cadascú al nostre ritme. Jo paro un parell de cops a refrescar-me amb alguns trams que cau aigua per les pedres ja que el calor comenta a emprenyar. No es un coll dur, però t’has de mentalitzar que estaràs més d’un hora pujant.. Un cop al cim, trobo una parella que també estan fent la ruta i amb la que compartirem la resta de la ruta. Son de Osca i tot i que van amb l’equipatge porten un bon ritme. Fem tota la carena amb tendència a pujar fins al Coll de la Portella amb unes vistes impressionants i d’allà tit baixada fins Espot. Allà per sorpresa nostre trobem al ‘figurín’ que ens ha vingut a trobar. Ell havia fet la Pedals de foc una setmana abans (carregat amb trastos) i ara està de turista amb la dona.

Parem a dinar i un cop alimentats i recuperats continuem uns 15 Kms amb tendència a pujar un altre cop amb la parella d’Osca,  Nuria i Roberto, fins a Son a on dormim en un refugi. Just abans d’arribar a Son, el Gatget que ja s’ha recuperat de la pàjara ens fot un pal i ‘guanya’ la etapa reina.

Sopem d’horeta ja que en aquest poble no hi gaire cosa a fer i ens anem a sopar i dormir d’horeta per recuperar . Es difícil enganxar la son (tot i el nom del poble..) en un refugi a on hi ha un que es tira pets, un altre que imita tots els animals que troba, etc…

Dades: 79 Kms , Desnivell: 2.500

Dia 3 Son (Espot) – Vielha

Un altre dia i rutina matinal… aseo, vestir-se de romà, maleta, caca.. esmorzar e iniciem la marxa.

Aquest es el dia més fluix i segons Figurin ’un paseo hasta Vielha’, però de ‘paseo’ res de res. Entrem en un bosc preciós que està protegit i que hem de fer a peu., aquí coincidim un altre vegada amb els bascos. Un cop sortim del bosc hi ha força asfalt que fem en grupet amb els bascos i que avancem força ràpid. Parem a la voreta del riu a menjar una mica abans de una de les últimes pujades de la ruta. Continuem uns 10-12 Kms de pujada direcció Montgarri. Un cop allà passem pel control i bevem unes coca coles per passar una mica el calor.. Un cop recuperats continuem pujat encara uns kms per arribar al parking de Beret (a on tornem a trobar al Gran Figurin). D’allà comencem a baixar per una pista pedregosa, però amb unes vistes molt guapes de la vall amb els diferents poblets fins a Vielha. Aquí passem per diferents Corriols, alguns molt divertits.

Finalment arribem a Vielha i ens anem a menjar pasta i pizza ja que la oficina de la gent de la pedals està tancada.

Dades: 65 Kms , 1.300 Desnivell

Arribada de la resta de companys de Cardona per fer la Pedals d’Occitania.

Un cop dutxadets i passats pel Compex, per les cremes recuperadores i per la oficina de la Pedals per que ens donin el Maillot de Finishers de la ruta i agafar els roadbooks de la Pedals d’occitania, comencem a arribar els companys.

Com a novetat ens acompanya la Dolors que vindrà amb el cotxe i les maletes a fer una mica d’assistència a l’hora dels dinars. Això no te preu!!

Estem cansats, però curiosament el cos es va acostumant als kilòmetres i jo com a mínim em trobo força be. A més els companys arriben frescos com roses i tindrem que seguir el ritme. Les etapes seran més fluixetes ja que son menys kilòmetres i menys desnivell diari, però potser tenen alguna trams més tècnics..

 

Dia 4: Vielha – Bagneres de Luchon

Comença un nou dia i un altre cop la rutina diària (que no cal que repeteixi..) ara però amb més gent i per tant ens hem d’aixecar un pel més d’hora per carregar el cotxe.

Fins aquest dia la veritat es que el temps ha sigut molt bo, però aquesta zona es més humida i comença el dia amb força núvols. Sortíem de Vielha direcció a França pujant ja els primers colls un tros per asfalt i posteriorment per pista per arribar a Arres Dessus. Fem un descens per asfalt a tota castanya amb tot de corbes súper revirades que més d’un disfruta com un ‘monillo’. Un cop a baix ja estem al peu del mític Portillon. Comencem a pujar per asfalt més o menys 5 Kms. En principi anem a ritme, però sempre apareix algú amb ganes de gresca i ens passa el Ramon Colilles a tota castanya. Jo com hem falta poca cosa per engrescar-me m’enganxo a roda. Collons com em costa seguir. Per sort arribem al trencat que comença la pista i com hi ha un mirador parem per arreplegar-nos (menys mal, perquè m’estava morint..) Allà el David decideix no parar i ja no el veuríem fins al cim. Continuem per pista (fa més volta que per l’asfalt i es pot fer a un bon ritmet) un altre cop amb el Ramon i comença a ploure. No es una tempesta, però poc a poc va mullant. Parem sota un roc que sobresurt de la muntanya i ens posem impermeables i esperem a la resta que poc a poc van arribant. Per sort ja només queden uns metres fins arribar al cim del Pourtillon. Allà ja ens espera la Dolors amb les pastetes, fuets, melons..

No parem massa estona ja que no para de ploure, son les 13:00 i no ens queda gaire ja per arribar i a més es tot baixada.

Aquí trobem per mi el millor corriol de tota la ruta. Un corriol per un bosc dens, amb corbes super tancades que es poden fer derrapant i algun tram tècnic però només lo justet per disfrutar-lo a tope. Desprès d’uns minuts d’orgasme continuat arribem ja a Bagneres de Luchon.

El Hotel es un 4 estrelles que està molt be. No te res a veure amb els hotels i refugis que em estat cap dia. Suposo que com es temporada baixa es deuen ajustar als preus.

Aquí instal•lem una taula de càmping en el parking de l’Hotel (ja que en cara plou... de fet ho va fer tot el dia) i amb dos collons comencem a preparar-nos els entrepans. 10 tius menjant entrepans de fuet rodejats de mercedes, bmw...

A la tarda reparem la bici del Gatget que s’ha quedat sense pastilles i anem a fer una volteta pel poble que està mes animat que Vielha.

Anem a sopar pizzes i allà un parell de noies francesetes comencen a intercanviar paraules i somriures amb els únics que estan lliures. Però tot acaba aquí!!

Dades: 55 Kms i 1.400 Desnivell

Dia 5:  Bageres de Luchon – St. Bertrand de Comminges

Comença el dia tapadot i encara amb un lleuger plugim, però es pot aguantar be. El dia comença frescot uns 8º a 900 de desnivell.

Ens espera uns dels dies potser més durs ja que iniciem el dia amb 25 Kms de pujada que ens portarà fins a 1.800. A més els primers kilòmetres son per corriols tècnics i amb força desnivell que ens obliga a anar pujant i baixant de la bici constantment.

Arribem fins a la carretera d’un dels ports mítics del Tour. El Port de Balais, però nosaltres agafem un corriol que finalment es transformarà en una pista que puja per muntanya. Aquí comentem que fa molt fred i que cadascú vagi al seu ritme i que millor no parar gaire per no agafar fred i que un cop al cim tirem avall i esperar a la resta. Jo començo a tirar al meu ritme i poc a poc perdo de vista als companys. Arribo a un petit poble que paro a fer una foto (soc un ruc, perquè aquí hi ha un control, però vaig sol i no hi penso i me’l salto) i continuo agafant una pista completament verda i amb molt boira que ja indica que estic ja pujant el coll.

Crec que mai havia disfrutant tant pujant. Vaig a un ritme que em permet anar pujant sense tenir fred tot i la boira i que em permet gaudir de la solitud i el silenci de la muntanya només trencat de tant en tant per alguna vaca. El camí es pràcticament tota la estoa per herba i s’ha de fer molt més esforç a més les rodes estan plenes de merda de vaca que s’enganxa com el xiclet. Arribo al cim a on trobo un Llac que sembla una bassa de merda de porcs i desprès d’una zona plana començo a baixar sol. No hi ha rastre dels companys. Començo a pensar que l’he cagat marxant tanta estona sol (mes endavant estaria completament segur). Aquí ja atrapo a un grup de Gironins que havien sortit d’un poble a 10 Kms més endavant de Luchon. Trobem un camí estret completament enfangat i amb un desnivell brutal que només baixo una mica més de la meitat per que no vull caure amb el fred que fa. (La resta de companys de Cardona quan arriben també ho intenten però nomes el R. Colilles ho baixa.... però no voluntàriament) Jo vaig tirant que començo a tenir fred i vull perdre desnivell per veure si millora i deixo enrere als gironins i així arribo al primer poble ja a la vall. Ja només em queden 4 kms plans per arribar al poble a on ens espera la Dolors per dinar.

Travesso un poble i el Gps i el roadbook m’indica que s’ha d’anar per pista. Deixo les últimes cases darrera meu, quan desprès d’una corba em trobo davant meu un filat metàl•lic en mig del camí i he de frenar en només 5 metres però no hi soc a temps i vaig per terra fent-me un fort cop al genoll i al colze. Quina merda! Quin malparit! Es un camí inclòs a la ruta i algun subnormal ha posat un filat. No penso ni ha fer una foto o mirar si trobo ningú ja que se que la Dolors està en menys de 2 Kms i per sort sembla que només es un fort cop i tot i la sang puc continuar.

Menys mal que la Dolors es infermera i porta de tot a la maleta que em fa les primeres cures. (Moltes gràcies Dolors!!!!). Aquí encara tindria que esperar una bona estona per que arribessin la resta de companys que arriben juntets. Definitivament l’he cagat anant tants kilòmetres sol!! (suposo que em servirà d’experiència..)

Fem la paradeta per dinar i continuem per uns trams de carretera i desprès per uns corriols molt xulos fins a Sant Bertran de Comminges que es un poble petit amb una església molt important.

L’hotel es el pitjor de tots, però el sopar es bestial. Un fart de menjar fins al límit del vòmit.

Dades: 63 Kms i 1.900 Desnivell

Dia 6: St. Bertrand de Comminges – Coll de Mente

El dia fa millor pinta i fins i tot apareix el sol alguna estoneta. Comencem per carretera i hem de fer algun tram alternatiu perquè algun altre pagès ha tancat el camí per on ens porta el roadbook. Els primes 20-25 kms no tenen massa interès i tenim molta carretera, però després d’un petit error seguint el Gps i no el roadbook arribem al control  a on dinem.

Desprès d’una mica de carretera, agafem una pista i toca pujar el coll fort del dia. Comença amb unes rampes asfaltades del 22-23% ja en el primer kilòmetres i en queden 14. Jo començo a tirar i poc a poc em vaig quedant sol només amb el Ramón que te ganes de gresca. Un altre vegada, unes de les pujades de les que més he disfrutat últimament. Es una pista a vegades pedregosa per una zona humida (trobem 4x4 que estan buscant ceps..) amb una pujada que pràcticament no te descansos. Parem per que el Ramon es tregui la xaqueta i ens atrapa el David i continuem tots tres a un ritme força alt. Ens trobem a un tot terreny que para per que passem i comencen a pica de manis i animar-nos!! aquests francesos si que viuen i aprecien el ciclisme. El Ramon porta un ritme molt fort i el David es queda jo he de posar el xip de patidor i no li deixo la roda. Arribem a una de les poques zones de descans i com jo soc així i com hem trobo be, en comtes d’aprofitar per descansar (encara queden 6 o 7 de pujada) poso el plat i començo a rodar a 32-33. Torna la pujada i continuem a ritme fins que el Ramon comença a tenir problemes amb la roda del darrera ja que ha punxat el tubeless i parem per intentar arreglar-ho. Desprès de unes quantes parades posem una càmera per continuar la marxa. Amb tot això ens torna a agafar el David (que comença a estar fins als ous de nosaltres dos.. ja que cada vegada que ens agafa tornem a marxar) Quan veig que només queda un kilòmetre em poso a tope i deixo al Ramon a uns metres, però ja arribant al cim arriba a la meva alçada i coronem plegats. Arribem al refugi i final d’etapa.

Poc a poc van arribant tots. El Ramon que te una estima especial pel Luis Ocaña baixa per carretera 4 kms de port per arriba a la corba a on va caure quan estava a punt de guanyar un Tour.

El refugi està força be, amb uns cavalls que campen per allà i tot i que es pot arribar per carretera no passa ningú. Son habitacions de 4 (dues lliteres) i està força net. El sopar està de conya i a més ens ho serveix la Pocahontas que el Gatget aquesta vegada si que s’atreveix amb el francès.. però sense massa èxit.

Veiem algunes fotos i vídeos del que portem de ruta i ens anem cap a la piltra.

Dades: 67 Kms i 1.800 Desnivell

Dia 7:  Coll de Mente - Vielha

Últim dia de la Gran Pedals. El cansament es comença a notar en el grup, però ja es el últim dia, la ruta es xula i es fa l’últim esforç.

Sortim amb el dia tapadot i un petit plugim. Per començar be el dia ens fem un petit lio amb el roadbook i ens posem a baixar per una pista vermella de una estació d’equí. Aquí el Gatget fa de superman. Sort que el terra es tou pel fang i l’herba perquè ha caigut fatal.. Tornem a adreçar el camí seguint el Gps i un cop a la part més alta comença una baixa molt guapa. Potser una de les millors de la ruta. El corriols i els paisatges son impressionants. Llàstima que no tenim gaires vistes per la boira. Arribem al poble on tenim el control. Fem uns talladets i continuem. Després la ruta planeja molt i fa alguns trams per carretera a on queda clar que alguns com jo no hi estem gaire acostumats...sobretot a això dels relleus.... Agafem pista que ens acosta ja a la Vall d'Aran i que després d'un corriol molt maco ja ens deixa a Vielha.

Dades: 51 Kms i 900 Desnivell

Total Gran Pedals: 454 kms i 11.700 desnivell + acumulat

En resum una gran ruta i una millor companyia per passar una setmana inoblidable al Pirineu!!

La resta de Fotos Aquí!