Valles Drac Race 2014

Sembla mentida, però amb aquest boom que estem vivint amb tot tipus de curses de muntanya tant de trail running com de Btt trobar alguna proposta interesant com aquesta.

Ara farà un parell de mesos, encara una mica decebut per la Pedals De Foc Non Stop, em va arribar informació d’aquesta cursa. La Valles Drac Race.

Nomes veure la proposta ja em va agradar! Per fi, un repte que combina el running de muntanya amb la BTT, sense que sigui la típica duatló, i amb unes distàncies interessants.

Es tracta de córrer 50Kms i 2000+ un dissabte i pedalar 107Kms amb 3100+ al sia següent, unes distancies que sense ser extremes, si que son el suficientment llargues com per que sigui un repte dur de veritat!

A més ho tinc a prop de casa, i transcorre íntegrament pel Parc Natural de Sant Llorenç i l’Obac, cosa que ens assegura uns camins espectaculars i unes vistes increïbles.

Per mi tot un repte, que podria posar la ‘cirereta’ en aquesta temporada, ja que fa molt poc que corro i a mes ho vaig combinant amb la bici, i veure si puc completar el Trail mes o menys be i que quedin les cames mig en condicions pel dia següent es tot una incògnita.

 Per obrir una mica més la prova a tot tipus d’esportistes, existeix la possibilitat de córrer nomès el Trail o nomès la bici.

Així, que al final hi havia uns 200 participants al Trail, uns 180 per la BTT i 37 sonats que fèiem el Repte sencer!

 Com acostuma a ser habitual, la nit abans no dormo res. No tindria que estar nerviós ja que no m’importa gens el temps que pugui fer ni la classificació, en aquest cas vull gaudir de la muntanya i veure si puc acabar el repte dignament, però tot i així no puc dormir.

 Em llevo, i com ja ho tinc tot preparadet, esmorzo i cap a la sortida a Terrassa. A la sortida encara una mica nerviós ja veig que tothom porta el dorsal blanc, menys uns poquets que el portem negre que som els del Repte. Vaja ja ens han ‘marcat’ jejeje. Prec una barreta Powerbar per començar amb energía.

La gent sembla molt tímida i ningú vol estar a primera línia així que no se ben ve com, però estic a primera fila. Al meu costat el Just Sociats que guanyarà de carrer i el Maverick Viñales convidat per la organització.

 Es dona la sortida i per la meva sorpresa no es va massa ràpid, els dos primers kms plans anem a 5:30, però tot i així mica en mica deixo que marxin els del davant i jo a la meva. Comencem a pujar per un sender ja durillo per anar escalfant motors i de seguida estem en el avituallament del km.7.

Jo tinc molt clar que he de ser molt conservador per mantenir les cames decentment pel dia següent, i no puc esverar-me. Amb la Btt si tinc cames potser puc treure temps a companys que quedin davant meu en el Trail, així que a conservar.

Toca baixar i aquí amb les cames encara fresques, per uns corriols super guapos, però vigilant ja que el terra es de còdols i es fàcil relliscar. Pugem un altre vegada i les vistes son una passada. Tot i que es una cursa paro a fer unes fotos. La gent m’avancen de 10 en 10..jeje

Tot i que està tot molt ben marcat, tenim dubtes en algun trencant. Menys mal que porto GPS i miro el camí correcte.

 Toca començar una pujada molt forta que evidentment faig a peu, no es massa llarga, però es molt dura. Un cop a dalt continuem al trote.  Aprofito per pendre uns shots.

A partir d’aquí coincideixo amb un noi (el Sergi) que també fa el repte i anem a un ritme similar. Anem xerrant i arribem a Mura, Km 26 i meitat de la cursa. A l'avituallament trobo al Maverick Viñales que acaba de plegar. Em comenta que ha sortit massa ràpid i que ho ha pagat.

Mengem una mica, i continuem la marxa amb el Sergi. En els avituallaments estic parant massa temps. Molts corredors que he avançat corrent, em passen en l’avituallament, però no passa res, la meva cursa es un altra.

Els 10K posteriors son molt durs! Primer fins al Puig de la Balma va fent, però a partir d’aquí puja molt dur pujant per les roques típiques d'aquesta zona. Passem com podem mig caminant mig corrent i els kms comencen a passar molt lentament.

Durant uns quants kms, vaig tirant d’una filera de 7 o 8 corredors. Es graciós, perquè si paro i camino..tots paren i caminen..i si començo a córrer tots corrent darrera.. Però no m’importa tirar, vaig mes o menys còmode.

Menys mal que les vistes son brutals.

Finalment, últim avituallament a on arribem un pel abans que la primera noia de la cursa, i a on parem a fe un ‘pis’, hidratar-nos (fa una calor inusual!) i menjar algun plàtan i ara si que tot pràcticament es baixada per uns corriols molt divertits, però que el cansament i el mal que em comencen a fer els genolls baixant fa que anem molt conservadors. El Sergi sense adonar-se’n ensopega amb una arrel i es fot ben llarg al mig d’un corriol! Menys mal que era tou! El cansament es nota. No ha sigut res, em diu que tiri jo, però pel que queda ja acabem d’arribar junts.

Finalment arribem amb 6h22min. No es un gran temps, però ho he gaudit del primer al últim km que es el que buscava i les cames sembla que no estan molt destrossades.

Primera meitat del repte aconseguida!!  Ara toca descansar el que queda de dia i a veure diumenge que tal.

Després de dinar a casa, comença la meva recuperació... es “recuperació activa”! Vaig al parc amb els nens. Així que recupero com puc... Suposo que altres, podran descansar tota la tarda, però no es el meu cas. Mirant la part positiva de no descansar prou, es que a canvi gaudeixo dels meus fills..
Miro el temps i tant el Meteocat com AEMET donen una probabilitat del 90% de plujes fins a la tarda.

Efectivament 6:30 em llevo i està diluviant!! Comencen els Whastapp amb altre gent que se que també corren i tots coincidim que s’ha d’anar i a veure que diu l’organització.

La cosa pinta molt malament ja que a part de la pluja i ha tempesta elèctrica, però a mida que vaig arribant a la sortida sembla que va deixant de ploure, però només arribar ja ens comuniquen que la prova ha quedat suspesa!!!

Ohh quina llàstima! La veritat es que sortir amb pluja i amb els camins impracticables no es que em vingués gaire de gust, però per altra banda em trobava be i volia acabar el doble repte!

En fi, el primer es la seguretat de tothom i si l’organització no ho veu clar, s’ha de respectar. Ells son els primer perjudicats per haver de suspendre l’event. A més, a mida que pasen les hores el cel s’obre i acaba fent un dia gairebé d’estiu!! Quins cracks que tenim amb les previsions meteorològiques!!!

Doncs que hi farem, egoistament em quedo sense poder acabar el doble repte, però content amb el Trail i crec que aquesta prova ha de tenir continuïtat.

Al final 69º de la general i 9º de la meva categoria(veterans) del Repte.
Classificacions: Aquí

L'organització ens comenta que tindrem la inscripció gratuita per l'any vinent!! Doncs allà ens veurem!!