ARTEC - Finisher!!!
Artec - marató 121 Kms - 4.100 +
La veritat és que la setmana abans de la cursa les sensacions no eren gaire bones. Ja fa dies que al tornar de la feina, tornava molt cansat i sense ganes de fer res... Però finalment tot i això decideixo apuntar-me.
Com que aquella setmana no havia fet gairebé res, decideixo sortir a córrer el divendres (a peu) i com no tinc seny, em "casco" 14 kms. S'ha de ser ruc! El dissabte amb agulletes i només queda un dia per la cursa...
Ja m'havia fet la idea de fer un petit 'madrugón' el mateix dia de la cursa, anar en cotxe i tornar el mateix dia, però el Jose Miguel em va oferir dormir a la seva caravana a Rupit i des d' allà només tindria 20 minuts fins a Sant Esteve d'en Bas. Li he de donar les gràcies a ell i a la Maria José per la truita, els macarrons i el trinxat de bolets que em van fer per sopar.
Ens llevem d'hora, perquè el Jose Miguel no hi participa, però tenia un track al gps per començar a Sant Esteve de'n Bas i tornar cap a Rupit al seu càmping, així que vam carregar les bicis, un cafetó i cap al pavelló a buscar el meu dorsal 451.
Una vegada al cotxe, acabant de vestir-me i preparar-ho tot, obro el maleter del cotxe amb el portabicis a sobre (sense bicis) i sec per posar-me les botes quan de cop baixa a tota castanya la porta del maleter (pel pes del portabicis) i em pica a l'esquena, exactament a les lumbars!!! hòstia quin mal!!! Només falten 15 minuts per començar i tinc un mal a l'esquena terrible. Comencem amb bon peu!
Bé penso, ara després de tot no plegaré abans de començar... per tant decideixo que provo i si no ho veig clar doncs plego i prou.
Vaig cap a la sortida i m'acomiado del José Miguel. He decidit fer la cursa pensant en tot moment en acabar-la. Ja he fet altres vegades aquesta distancia, però no amb tant desnivell i per trams tècnics i prefereixo intentar acabar sense morir en l'intent.
Em poso cap al final de la cua. Un error!!!
És clar que soc un aprenent i d'aquestes coses he d'aprendre. Es dona la sortida i la gent de la cua s'ho agafa amb molta calma...massa!!. I és que hi ha gent que directament es quedaran en el recorregut del 66% (70 Kms) i no tenen massa presa, però tot i que vull ser conservador comencem a un ritme molt lent, així que vaig passant gent fins que trobo un ritme una mica més decent.
Els primers Kms son plans (fins i tot passem pel carrilet..) i sense gaire desnivell i en el grup no s'acaben de crear espais, així que agafem el primer sender de pujada i TOTS parats!
La veritat és que el sender no és gaire complicat i es pot pujar tranquil·lament, però tot i el nivell de la cursa, sembla que molts dels participants no estan a l'alçada i sempre hi ha algú o altre que posa el peu a terra i fa parar a tota la comitiva.. En aquest moment penso que sortir tan enrera ha sigut una cagada tot i no voler fer temps.
Aquest si que era un tram més complicat!
Finalment sortim del corriol i mica en mica es comença a separar la gent i puc anar fent.
Passo el primer avituallament i de seguida ja em trobo al Santi i a l'Ada que ha trencat la cadena.. quina putada! Paro, però em diuen que ja se'n sortiran.
Majoritàriament els trams de pujada son per corriols, senders o pistes estretes. Un cop arribem a dalt toca baixar i com no, per uns corriols amb una bona pendent. El terra està força humit degut a la pluja del dia anterior i s'ha de vigilar força amb les pedres molles i les arrels.
En un punt suposo que no controlo gaire i després de trepitjar una arrel, caic per un marge.. m'aixeco i tot i que em costa incorporar-me. No m'he fet res, ni la bici tampoc!
De tant en tant noto molèsties a l'esquena pel cop del maleter, però ho puc suportar. Continuo la baixada del sender, i una baixada molt estreta amb molta pendent i un arbre al mig. Vaig controlant la derrapada, però quan arribo a l'arbre, me'l menjo!!
Collons dos caigudes en 2-3 Kms, així no arribaré mai!!
Aquests últims Kms he tingut problemes amb el canvi i no puc posar l'ultim pinyó i és que s'ha blegat una mica la 'patilla' del canvi.
S'acaba el sender i arribem a l'avituallament. A partir d'aquí comença la pujada més llarga del dia, 15 Kms. Allà demano si hi ha mecànic i apareix un senyor que en uns segons m'adreça el canvi i me'l regula.
Torno a menjar, beure i a pujar un altre vegada.. Aquí m'ho agafo amb força calma ja que els camins son molt guapos però hi ha zones amb fang que costa pedalar i a on pujo a 6-7 per hora i per tant decideixo fer alguns trams a peu que pujo a 4-5 p/h.
Potser fins i tot massa calma, però sorprenentment de tant en tant vaig passant a altres bikers, però hòstia quin mal que tinc a l'esquena del cop del cotxe.. Aquí trobo al Rubén que saludo i parlem una estona. Al final el vaig deixant enrera.
Se'm fa llarg, però finalment arribo al cim. Decideixo parar a posar greix a la cadena i així esperar al Rubén. Quan arriba ell passa i comença el descens. Pujo a la bici i quan intento atrapar-lo ja no el veig.. Collons com baixa no el puc seguir!
Aquesta baixada és tota per carretera. Per altra banda va bé, perquè es pot pujar una mica la velocitat mitja. Poso plat sempre que puc per intentar guanyar temps en aquests kms.
Tornem a fer uns Kms més o menys plans i de seguida arribem a l'arribada del Km. 70, però curiosament el conta em marca 77 Kms. Ja m'ho anava semblant que no coincidien els Kms del perfil que ens va passar l'organització. Si res no canvia no seran 113Kms sinó 121Km, però en aquell moment ja no et preocupen aquests Kms. En aquest punt ja porto 5:15h.
Arribat aquest punt, la gent de l'organització et demana si vols continuar. Es molt fàcil dir ..NO!, però em surt dir que SI, CONTINUO!
Realment no vaig destrossat (però quin mal d'esquena!), vaig cansant, però estic curiosament bé. Tinc molt mal a l'esquena, però puc continuar. Així que cap amunt! El Rubén es queda a l'avituallament perquè vol revisar l'amortidor. Jo vaig tirant.
Jo pensava que la part més dura era la pujada llarga de 15 Kms, però estava equivocat, encara faltava el pitjor.
Vaig pràcticament tota l'estona amb plat petit, però de tant en tant si es suavitza el terreny intento posar el mitjà, i és que penso que la meva bici deu pensar que l'està conduint un inútil..
No hi ha descans, les baixades o son corriols tècnics o algun MOLT tècnic o son pistes molt trencades hi no pots despistar-te un moment i així es impossible descansar.
agafem una carretera i un indicador diu 'Coll de Bracons' 6Kms.
Vaig pujant la carretera amb el plat mitja i poc a poc em vaig acostant a altres ciclistes que tenia davant. Penso que és una mica pal pujar per carretera, però potser no em va malament del tot ja que fins al moment igual he baixat i pujat a la bici 70 cops... ja sigui per evitar algun graó massa gran o algun tram molt fotut..
Però no tot havia de ser tan fàcil i als 3-4 Kms agafem un camí amb uns pendents importants que em tornen a desmoralitzar. Poc a poc arribo a dalt i en un dels últims avituallaments (crec que cap als 100 Kms.) ens diuen que tranquils que ja és tot baixada.. No es pot fer sempre cas de la gent de l'organització!! La baixada torna a ser divertida i tècnica, però hi ha força trams de pujada (poc pronunciada), però que després de 9 hores tot es veu d'un altra manera.
Curiosament encara em queden forces i en els trams plans poso plat gran i avanço a alguns corredors. Crec que son les ganes d'acabar, i com soc una mica ruc, em perdo dues vegades!! Quan rectifico ja m'han tornat a passar!
Miro el conta i porto 115Kms i encara estem pujant! i és que no hi va ha treba pràcticament fins l'arribada. De cop veig el poble, el pavelló, i l'arc d'arribada. No m'ho puc creure, un 'pipiolo' como jo acabarà l'Artec!! Miro el meu crono i passo per la línia d'arribada amb 10:17:11!
Aquí nomes arribar!
Estic emocionat i no acabo de reaccionar..volto com un tonto.. COLLONS has ACABAT!!
Aquí al final de la cursa amb el Salva (un organitzador), el Ruben, Ada i jo mateix.
Quan fas una cursa d'aquest estil, necessites tenir clar que et motiva a fer aquell esforç.
A mi la motivació m'arribava pensant durant tot el recorregut i especialment a l'arribada amb:
- La Roser i el Jan, ja que els hi he robat tantes hores, que el mínim que podia fer és acabar-la
- El Jordi Seriola, aquest amic, mort atropellat per un cotxe, l'any passat havia participat i es va quedar tallat a l'ultim control com la majoria de participants (només van acabar 37) i que abans de morir m'havia dit que la repetiria i que l'acabaria. Doncs, Jordi ja la pots donar per acabada, ja que quan travessava l'arribada estava pensant amb tu.
Així van quedar les meves cames després de les caigudes:
La cursa ha estat molt dura ja que el desnivell és molt important, i els camins no son pistes fàcils.
Els camins i els paisatges son espectaculars, realment la zona és una passada. Ara un cop acabada la cursa, em sembla que potser vaig ser massa conservador, però en definitiva es tracta d'anar guanyant experiència.
Per cert, encara tinc força mal a l'esquena, però no hi ha res que el temps no curi!
Finalment:
Distancia: 121 Kms
Desnivell: 4.100+
525 participants inscrits --> 128 finalitzen la marató.
Classificat a la General: 70
Classificat a la meva categoria (de 30 a 40 anys): 32
Temps: 10:17:11
IBP (index): 307
El primer va fer 6:58, i l'ultim 12:08h
Com que aquella setmana no havia fet gairebé res, decideixo sortir a córrer el divendres (a peu) i com no tinc seny, em "casco" 14 kms. S'ha de ser ruc! El dissabte amb agulletes i només queda un dia per la cursa...
Ja m'havia fet la idea de fer un petit 'madrugón' el mateix dia de la cursa, anar en cotxe i tornar el mateix dia, però el Jose Miguel em va oferir dormir a la seva caravana a Rupit i des d' allà només tindria 20 minuts fins a Sant Esteve d'en Bas. Li he de donar les gràcies a ell i a la Maria José per la truita, els macarrons i el trinxat de bolets que em van fer per sopar.
Ens llevem d'hora, perquè el Jose Miguel no hi participa, però tenia un track al gps per començar a Sant Esteve de'n Bas i tornar cap a Rupit al seu càmping, així que vam carregar les bicis, un cafetó i cap al pavelló a buscar el meu dorsal 451.
Una vegada al cotxe, acabant de vestir-me i preparar-ho tot, obro el maleter del cotxe amb el portabicis a sobre (sense bicis) i sec per posar-me les botes quan de cop baixa a tota castanya la porta del maleter (pel pes del portabicis) i em pica a l'esquena, exactament a les lumbars!!! hòstia quin mal!!! Només falten 15 minuts per començar i tinc un mal a l'esquena terrible. Comencem amb bon peu!
Bé penso, ara després de tot no plegaré abans de començar... per tant decideixo que provo i si no ho veig clar doncs plego i prou.
Vaig cap a la sortida i m'acomiado del José Miguel. He decidit fer la cursa pensant en tot moment en acabar-la. Ja he fet altres vegades aquesta distancia, però no amb tant desnivell i per trams tècnics i prefereixo intentar acabar sense morir en l'intent.
Em poso cap al final de la cua. Un error!!!
És clar que soc un aprenent i d'aquestes coses he d'aprendre. Es dona la sortida i la gent de la cua s'ho agafa amb molta calma...massa!!. I és que hi ha gent que directament es quedaran en el recorregut del 66% (70 Kms) i no tenen massa presa, però tot i que vull ser conservador comencem a un ritme molt lent, així que vaig passant gent fins que trobo un ritme una mica més decent.
Els primers Kms son plans (fins i tot passem pel carrilet..) i sense gaire desnivell i en el grup no s'acaben de crear espais, així que agafem el primer sender de pujada i TOTS parats!
La veritat és que el sender no és gaire complicat i es pot pujar tranquil·lament, però tot i el nivell de la cursa, sembla que molts dels participants no estan a l'alçada i sempre hi ha algú o altre que posa el peu a terra i fa parar a tota la comitiva.. En aquest moment penso que sortir tan enrera ha sigut una cagada tot i no voler fer temps.
Aquest si que era un tram més complicat!
Finalment sortim del corriol i mica en mica es comença a separar la gent i puc anar fent.
Passo el primer avituallament i de seguida ja em trobo al Santi i a l'Ada que ha trencat la cadena.. quina putada! Paro, però em diuen que ja se'n sortiran.
Majoritàriament els trams de pujada son per corriols, senders o pistes estretes. Un cop arribem a dalt toca baixar i com no, per uns corriols amb una bona pendent. El terra està força humit degut a la pluja del dia anterior i s'ha de vigilar força amb les pedres molles i les arrels.
En un punt suposo que no controlo gaire i després de trepitjar una arrel, caic per un marge.. m'aixeco i tot i que em costa incorporar-me. No m'he fet res, ni la bici tampoc!
De tant en tant noto molèsties a l'esquena pel cop del maleter, però ho puc suportar. Continuo la baixada del sender, i una baixada molt estreta amb molta pendent i un arbre al mig. Vaig controlant la derrapada, però quan arribo a l'arbre, me'l menjo!!
Collons dos caigudes en 2-3 Kms, així no arribaré mai!!
Aquests últims Kms he tingut problemes amb el canvi i no puc posar l'ultim pinyó i és que s'ha blegat una mica la 'patilla' del canvi.
S'acaba el sender i arribem a l'avituallament. A partir d'aquí comença la pujada més llarga del dia, 15 Kms. Allà demano si hi ha mecànic i apareix un senyor que en uns segons m'adreça el canvi i me'l regula.
Torno a menjar, beure i a pujar un altre vegada.. Aquí m'ho agafo amb força calma ja que els camins son molt guapos però hi ha zones amb fang que costa pedalar i a on pujo a 6-7 per hora i per tant decideixo fer alguns trams a peu que pujo a 4-5 p/h.
Potser fins i tot massa calma, però sorprenentment de tant en tant vaig passant a altres bikers, però hòstia quin mal que tinc a l'esquena del cop del cotxe.. Aquí trobo al Rubén que saludo i parlem una estona. Al final el vaig deixant enrera.
Se'm fa llarg, però finalment arribo al cim. Decideixo parar a posar greix a la cadena i així esperar al Rubén. Quan arriba ell passa i comença el descens. Pujo a la bici i quan intento atrapar-lo ja no el veig.. Collons com baixa no el puc seguir!
Aquesta baixada és tota per carretera. Per altra banda va bé, perquè es pot pujar una mica la velocitat mitja. Poso plat sempre que puc per intentar guanyar temps en aquests kms.
Tornem a fer uns Kms més o menys plans i de seguida arribem a l'arribada del Km. 70, però curiosament el conta em marca 77 Kms. Ja m'ho anava semblant que no coincidien els Kms del perfil que ens va passar l'organització. Si res no canvia no seran 113Kms sinó 121Km, però en aquell moment ja no et preocupen aquests Kms. En aquest punt ja porto 5:15h.
Arribat aquest punt, la gent de l'organització et demana si vols continuar. Es molt fàcil dir ..NO!, però em surt dir que SI, CONTINUO!
Realment no vaig destrossat (però quin mal d'esquena!), vaig cansant, però estic curiosament bé. Tinc molt mal a l'esquena, però puc continuar. Així que cap amunt! El Rubén es queda a l'avituallament perquè vol revisar l'amortidor. Jo vaig tirant.
Jo pensava que la part més dura era la pujada llarga de 15 Kms, però estava equivocat, encara faltava el pitjor.
Vaig pràcticament tota l'estona amb plat petit, però de tant en tant si es suavitza el terreny intento posar el mitjà, i és que penso que la meva bici deu pensar que l'està conduint un inútil..
No hi ha descans, les baixades o son corriols tècnics o algun MOLT tècnic o son pistes molt trencades hi no pots despistar-te un moment i així es impossible descansar.
agafem una carretera i un indicador diu 'Coll de Bracons' 6Kms.
Vaig pujant la carretera amb el plat mitja i poc a poc em vaig acostant a altres ciclistes que tenia davant. Penso que és una mica pal pujar per carretera, però potser no em va malament del tot ja que fins al moment igual he baixat i pujat a la bici 70 cops... ja sigui per evitar algun graó massa gran o algun tram molt fotut..
Però no tot havia de ser tan fàcil i als 3-4 Kms agafem un camí amb uns pendents importants que em tornen a desmoralitzar. Poc a poc arribo a dalt i en un dels últims avituallaments (crec que cap als 100 Kms.) ens diuen que tranquils que ja és tot baixada.. No es pot fer sempre cas de la gent de l'organització!! La baixada torna a ser divertida i tècnica, però hi ha força trams de pujada (poc pronunciada), però que després de 9 hores tot es veu d'un altra manera.
Curiosament encara em queden forces i en els trams plans poso plat gran i avanço a alguns corredors. Crec que son les ganes d'acabar, i com soc una mica ruc, em perdo dues vegades!! Quan rectifico ja m'han tornat a passar!
Miro el conta i porto 115Kms i encara estem pujant! i és que no hi va ha treba pràcticament fins l'arribada. De cop veig el poble, el pavelló, i l'arc d'arribada. No m'ho puc creure, un 'pipiolo' como jo acabarà l'Artec!! Miro el meu crono i passo per la línia d'arribada amb 10:17:11!
Aquí nomes arribar!
Estic emocionat i no acabo de reaccionar..volto com un tonto.. COLLONS has ACABAT!!
Aquí al final de la cursa amb el Salva (un organitzador), el Ruben, Ada i jo mateix.
Quan fas una cursa d'aquest estil, necessites tenir clar que et motiva a fer aquell esforç.
A mi la motivació m'arribava pensant durant tot el recorregut i especialment a l'arribada amb:
- La Roser i el Jan, ja que els hi he robat tantes hores, que el mínim que podia fer és acabar-la
- El Jordi Seriola, aquest amic, mort atropellat per un cotxe, l'any passat havia participat i es va quedar tallat a l'ultim control com la majoria de participants (només van acabar 37) i que abans de morir m'havia dit que la repetiria i que l'acabaria. Doncs, Jordi ja la pots donar per acabada, ja que quan travessava l'arribada estava pensant amb tu.
Així van quedar les meves cames després de les caigudes:
La cursa ha estat molt dura ja que el desnivell és molt important, i els camins no son pistes fàcils.
Els camins i els paisatges son espectaculars, realment la zona és una passada. Ara un cop acabada la cursa, em sembla que potser vaig ser massa conservador, però en definitiva es tracta d'anar guanyant experiència.
Per cert, encara tinc força mal a l'esquena, però no hi ha res que el temps no curi!
Finalment:
Distancia: 121 Kms
Desnivell: 4.100+
525 participants inscrits --> 128 finalitzen la marató.
Classificat a la General: 70
Classificat a la meva categoria (de 30 a 40 anys): 32
Temps: 10:17:11
IBP (index): 307
El primer va fer 6:58, i l'ultim 12:08h
Felicitats crack!!!
ResponderEliminarGràcies Gatget! Simplement som uns patidors...
ResponderEliminarPer cert, hi ha data per la Cardona-Montserrat?
Què fa l'esquena? espero que millor!
ResponderEliminarArtec al sac: pel Jordi!
Marionabtt
ResponderEliminarEi Mario! Enhorabona finisher!!!
Ada,
ResponderEliminarL'esquena encara em fa mal, peró es suportable i sembla que cada dia va millor.
Hola Mariona, Gracies!!!
Estas una mica anat del cap! Sembla que com més gran es la burrada... bueno sense comentaris, jo ja en vaig tenir prou amb la selenika! a veure si ens veiem a cardona, em sembla que el dia 17 del mes que bé han decidit posar data per anar a montserrat!
ResponderEliminarParla amb el gadget.
Ens veiem!