Un any mes, no podia faltar a la Marxa del Setge de Cardona!!
No podia faltar i perdrem un recorregut per la historia, per uns paratges històrics plens de corriols i camins espectaculars.
La veritat es que no les “tenia totes” ja que des
de la caiguda en BTT a finals de Desembre que em va deixar un mes OUT,
em quedaven pocs dies per entrenar, i a mes per acabar-ho d’arrodonir, 7
o 8 dies abans de la marxa tornava a recaure
de la lesió amb un fort mal a la cadera. En fi, que no pintava massa
be, però com dic tenia moltes ganes d’intentar-ho. Molta bondat la
setmana abans, antiinflamatoris i creuar els dits. Pel material, com no, Retto running.
Aquest any la marxa era de 54 Kms i uns 2.300+. mes
dura que l’any passat, i amb nous camins per evitar algun tros de
carretera o pista.
L’organització ha fet un esforç immens a netejar i
obrir camins i la veritat es que s’ha notat. A mes s’ha canviat un tram
al final que pel meu gust ha millorat força.
Un perfil força trencacames, que tot i no haver pujades massa llargues, era un autèntic puja-baixa. Sort que vaig ben preparat amb la nutrició complementaria.
La sortida es a les 7:00h. Arribo caminant des de
casa cap a dos quarts per recollir el dorsal i encara es super fosc.
Complicat posar-se el dorsal a les fosques! Crec que em vaig clavar
l’imperdible dos o tres de vegades!
Allà ja em trobo al Enric Altayo al que havia
convidat i que al final venia a córrer i xerrem una mica abans de la
sortida. Cerco per allà també al Ramon Cortina, però no el veig amb
tanta foscor, una llastima.
Estem a 4'5º i la previsió es de bon temps, però
millor començar amb jaqueta...
A les 7:00 en punt es dona la
sortida pels 284 participants i fem una volteta pel castell encara a les
fosques, per agafar ja el camí cap a la mina de
potasa i allà els primers corriols.
Surto amb el grupet davanter, però com acostuma a
passar a les sortides la gent ja va força ràpida així que poc a poc els deixo
escapar i agafo el meu ritme. Els primers kms van passant entre
corriols i pistes molt entretinguts. No vull forçar
gaire ja que no tinc clar si la cadera aguantarà tota la cursa així que
a les baixades tot i poder anar mes fort intento no fer gaire el mico.
Al primer control, molta gent i els voluntaris, com
a la resta de controls animant en tot moment! Aquí ja em trec la
jaqueta i la deixo per allà i seguim endavant que m’han passat un
parell.
Baixem cap al riu i evidentment torna tocar a pujar
cap a la costa Rèvola, que ja em va be per entrar en calor. De moment em
trobo be, però començo a agafar un ritme per intentar reservar tot el
que pugui pels últims 10 o 15 kms.
Després de passar una carena amb unes vistes molt
guapes del castell, baixem per uns senders i entrem a unes de les
novetats d’aquest any. Un parell de “pujadetes” que em fan suar de
veritat (serrat de les Rovires).
Després d’una tros de baixada molt xulo, arribo a
La Carosa, un altre cop al riu i quan començo a pujar ja em trobo als
Miquelets amb el canó preparat per disparar i també amb els fusells!!
Per un moment es com si et trobessis en mig de
la batalla..jejeje
Intento no deixar el ritme que fa estona que porto i
gaudeixo a tope dels camins. Em trobo be, però això no saps mai quant
durarà i si el mal de cadera apareixerà en qualsevol moment, així que a
conservar. Baixant per un corriol, encara
no se ben be amb que ensopego, però m’estiro ben llarg a terra! Per
sort no ha sigut res, però he d’estar mes alerta.
Kms enrere he passat a dos corredors i ara fa
estona que ja no tinc ningú darrera així que continuo amb la calma anant
sumant kms e intentant no perdre detall dels paisatges i camins. Ja en
el control del Km.34 al control del Molí Nou mirem
la gràfica i ens queden 4 pujades importants, així que sortim juntament
amb un altre noi i comencem a pujar. Poc a poc ell va marxant endavant i
prefereixo no seguir el seu ritme, jo a la meva caminant alguns trams
de pujades mes tècniques.
Arribem a una zona mes castigada pels incendis i a
la llarga pujada (serrat de Monner) amb poca vegetació puc veure que
tinc a dos nois davant meu. No em sembla que estigui pujant gaire fort,
però poc a poc em vaig acostant. Un cop al cim,
toca baixar per un tallat molt pendent que l’any passat em va carregar
molt les cames, aquest any les porto millor i baixant ja aconsegueixo
agafar als dos nois. Un d’ells es el David, un col·lega de Cardona.
 |
| El meu petit Lluc |
Fa estona que tinc ganes de que arribi el km41 que
crec que està la família esperant, i així es, allà em trobo al meu germà
i la parella i la Roser amb els nens. Que be!! aquests petits detalls
no tenen preu!! Paro a abraçar als peques
i donar petons, no m’importa perdre 3 o 4 minuts per una cosa així. Em
diuen que m’esperen a l’arribada.. o sigui que no puc fallar..jeje
 |
| El petit gran Jan |
 |
| La Roser |
Comencem a pujar una vegada mes, i segueixo als dos
que m’han passat mentre estava parat i arribem plegats al control de
Sta.Àgata (Km43). Li comento al David si vol venir amb mi, però diu que
prefereix anar al seu ritme, així que aprofito per
prendrem un gel i veure coca-cola, algun plàtan i taronja i desprès de
baixar uns metres, tornem a pujar.
 |
| Vinga que nomès queden 12Kms..jeje |
Intento córrer alguns trams, però no
vull gastar mes del compte i com veig que per darrera vaig mantenint la
diferencia vaig fent amb calma. Un cop ja
al cim tenim uns kms de pista, o sigui que intento treure una mica de
forces per aquí si apretar un pel (no massa, ehh), A mes tinc un altre
noi davant que veig lluny però que potser podria atrapar.
Amb tot això arribem a la última pujada considerable del dia. Un camí molt pedregós i que puja molt constant. Ho faig tot a caminant, tinc a 50 metres al noi de davant, però no acabo d’agafar-lo. Arribem al cim i últim control al km.48 just quan arribo jo, surt el noi que va davant meu. Plantan,taronja,coca-cola i som-hi!
Amb tot això arribem a la última pujada considerable del dia. Un camí molt pedregós i que puja molt constant. Ho faig tot a caminant, tinc a 50 metres al noi de davant, però no acabo d’agafar-lo. Arribem al cim i últim control al km.48 just quan arribo jo, surt el noi que va davant meu. Plantan,taronja,coca-cola i som-hi!
Fem primer un tram de pista, per fer una sèrie de
corriols que m’encanten. En aquest tram l’any passat estava patint molt i
aquest any estic gaudint a tope. Baixo tan feliç, que ensopego dos o
tres vegades i que per sort no faig un 'superman'! Les cames
ja comencen a pesar molt i els peus ja no s’aixequen tant.
S’acaba el sender i ja agafem la pista que ens acosta al poble i la última pujada ja cap al castell. Davant meu encara el mateix noi, però no hi ha manera d’atrapar-lo, però aixo ja es el de menys.
S’acaba el sender i ja agafem la pista que ens acosta al poble i la última pujada ja cap al castell. Davant meu encara el mateix noi, però no hi ha manera d’atrapar-lo, però aixo ja es el de menys.
Pujo l’ultima pujada al castell, alguns metres
corrent i altres a peu. Tinc ganes de veure un altre cop a la família
que m’espera.
Efectivament, últims metres i ja trobo al petit Jan que vol entrar corrent amb mi, i la Roser amb el mes petit Lluc a coll. Tambe el meu pare i el meu germà!
Efectivament, últims metres i ja trobo al petit Jan que vol entrar corrent amb mi, i la Roser amb el mes petit Lluc a coll. Tambe el meu pare i el meu germà!
Son aquests moments els que valen la pena de
veritat. Es quan veus la recompensa al teu esforç, als teus entrenaments
nocturns, el prendre-li hores a la família...
Al final arribo amb 6h22min, el 11º classificat.
(6h4min sense parades segons el meu GPS). Molt millor del que podia
esperar degut a la lesió i per tant super content!!
Felicitar un cop més la organització, ja que el
seu esforç s’ha vist recompensat! A mes m ’agrada’t molt el sistema de
control i seguiment de pas que hi havia online. A permès als familiars i
amics el seguiment instantani del pas pels
controls i tenir els resultats de pas i classificació immediata.
Ara a continuar preparant curses i reptes que puguin venir. Ara toca ja treure-li la pols a la bici que la tinc oblidada!
No hay comentarios:
Publicar un comentario