Neorural 2014

Aquesta setmana tocava Duatlo al Solones, però el mal del temps dels últims dies i les pluges que s’esperaven van fer que quedes anul·lada.

O sigui que amb tanta pluja i sense plans, m’esperava un cap de setmana fluixet.

Però dissabte em comenta un company que va a una cursa que es diu Neorural i que esta a propet (Santa Maria de Martorelles). Son 28kms i 1600+ però sembla que molt corriol i dura i fa molt bona pinta

Plou molt i no se ben be que trobarem, però de seguida li dic que endavant que el passo a buscar a les 7 i anem cap allà.

Ens costa una mica trobar el poble i un cop allà els voluntaris ens indiquen a on aparcar. Al final de poble..una mica lluny, però que hi farem.

En principi no plou. S’esperen pluges, però la veritat es que fa una temperatura molt bona i fa un dia fantàstic. Agafo la motxilla per portar l’impermeable,el mòbil..tot i que no faria falta, però tampoc em molesta tant.

Faig la inscripció de ultima hora, i tot preparat per sortir.

Com he anat amb el Xavi, la idea es acompanyar-lo, tot i que allà em trobo amb el Jose Manuel i el Sergio de l’equip Finisher Trail Team que em diuen que vagi al davant amb ells...però no, ja he decidit acompanyar al Xavi i gaudir de la cursa a un ritme agradable.

Es dona la sortida i després de passar pel poble ja entrem a la muntanya i al primer corriol, els primers taps. Es una llastima, però es el que te anar per la meitat del grup. No passa res, la idea es gaudir i no tinc presa. Mica en mica es va estirant, però fins i tot en algun corriol de baixada s’ha de fer cua. Aixo dura els 4 o 5 primers kms, després ja anem molt be.

Es un puja i baixa constant. No hi han pujades molt llargues, però si a vegades amb força desnivell. Son corriols que tècnicament es fan molt be i molt divertits. En algun moment m’animo massa i deixo una mica enrera al Xavi,pero paro pero per esperar-lo i continuar junts.

Costa que passin els kms, son lents, però els gaudeixo un a un. L'organització es perfecte, tot molt ben marcat i molts voluntaris a cada creuament i que a sobre ens animen amb forca.

A mes el terreny esta de conya. Les plujes dels darrers dies an dexat un terreny molt humit, però no arriba a fer-se fang o sigui que perfecte. En algun moment plou, pero no es amb gaire forca i com anem gairebé sempre per dintre el bosc, quasi ni es nota.
Aprofito cap a meitat de cursa per prendre un gel, i beure una mica!

Arribem ja cap al km. 20 i ens esperen potser unes de les pujades mes dures de la cursa. Vaig pujant i  mirant de reüll al Xavi que em fa amb la ma que ja vagi tirant. Decideixo apretar-me aquests ultims 7 o 8 kms i començo a pujar mes fort. Poc a poc vaig passant gent i tinc aquella sensació de patiment però que alhora gaudeixes... Sento soroll d’un tambor i crits i penso que ja devem estar fent el cim, i aixi es, mes voluntaris animant.

Un cop a dalt, agafo aire i aprofito un pista forestal amb una mica de baixada per pujar el ritme i córrer una mica mes.

M’animo i baixo els corriols amb forca, vaig passant me gent i estic disfrutant com un nen i de sobte ja veig el poble i tot baixada fins al pavelló a on esta l’arribada.

M’ha agradat molt la cursa, el recorregut i l’organitzacio. Potser els avituallaments justets, però per mi crec que suficient.

Al final content per no tan sols aprofitar el cap de setmana i no quedar-me a casa mirant per la finestra com plou, sinó que he fet una cursa dura i molt maca.