I Marxa del Setge de Cardona - Trail

Ja fa temps que em rondava pel cap, combinar la bici amb les curses de muntanya o duatlons...
Així que ja des de finals de l'any passat, he intentat no deixar de córrer com a mínim un dia a la setmana i si he pogut un parell. No es massa, però no vull oblidar la bici així que he anat combinant les dues coses i ja veurem que surt de tot això..

Desprès d'uns mesos acumulant poc a poc kilòmetres, una torçada al turmell amb el conseqüent esquinç em va deixar tres setmanes sense poder córrer. Per sort al agafar la bici no tenia mal i m'he anat mantenint rodant amb Btt.

Quina millor marxa per començar en aquest 'mundillo' de curses o marxes de muntanya que la que organitzen al meu poble.La I marxa del Setge de Cardona, amb 52 Kms i 2.150m. d'acumulat positiu o 2.150m de negatiu. No està malament per un mindundi com jo.

Sortida des de'l castell de Cardona a les 7:00 del matí, minuts abans aprofito per saludar parlar amb uns i altres, i desprès del petard, sortim al 'trote' camí avall.

Conec be els primers 25 kms, però la resta es desconeguda per mi, conec mes o menys la zona, però no els camins. La idea es no deixar-me emportar pel ritme dels altres i anar a la meva, però com sempre no ho aconsegueixo i sense donar-nos compte ja mica en mica la cosa s'estira i arribem al km. 11 (primer avituallament) en 1h03min.

Vaig entre els 7 o 8 primers. menjo un plàtan i una taronja i continuo endavant.
Desprès d'uns kilòmetres tranquils... toca pujar una zona dura,però molt xula. Aquí penso que millor afluixar una mica perquè mai he fet més de 32kms i això es nou per mi.
Al afluixar, em passen alguns corredors, però intento no donar-li importància.

Un cop al cim, baixa per senders molt xulos i amb tot això arribem al km. 21 en 2h11min aprox. Massa ràpid penso. Així que encara baixo un pel mes el ritme i les pujades amb més inclinació les faig caminant de presa. Em trobo be i fins i tot se'm fa curt curt fins al següent avituallament. Menjo un gel i bec una mica i torno a córrer, però de seguida toca pujar un altre vagada i tot i que ho faig a peu vaig retallant amb els de davant.
Un cop al cim ens toca baixar per una zona amb molta pendent a on ni tan sols es veu clar quin es el camí.. i començo a notar que les cames s'estan castigant. A mi que curiosament m'agraden les baixades, començo a patir-les i es en canvi pujant que més o menys vaig be.. I així arribo al km. 38 força castigat per la baixada.
Toca tornar a pujar a peu i ara si que ja noto que començo a estar cansat. Nomes queden 14kms..jaja però que llargs que se'm faran..
Un cop a dalt s'ha de seguir una pista forestal que se'm fa molt pesada. No deixo de córrer, però a un ritme mooolt lent. Aquí ja començo a veure que les baixades pateixo, peró els reptes son així! si fossin fàcils ja no serien un repte.
Encara ens queda un pujada, però entre que m'he pres un gel i he begut una mica sembla que em recupero una pel. Desprès de planejar una mica, toca baixar per un sender molt xulo però que a mi em mata! Els genolls em fan molt mal i els turmells també i cada saltironet em va deixant cada vegada mes tocat..
Quina llàstima, ja que nomes estigues una mica millor podria haver baixat més decentment i no mig caminant com baixo. Es així que fins i tot m'avança un altre corredor quan feia temps que no tenia ningú darrera, però estic baixant tant lent...en fi, penso ara ja es tracta d'arribar.
Arribem al poble i ja nomes queda pujar al Castell. A mitja pujada em trobo amb la meva mare i el meu fill Jan que han vingut a veure'm arribar.. Que be!! El Jan es posa córrer al meu costat i tots dos arribem a la 'meta'.

 Al final molt content amb l'experiencia. Això es molt nou per mi, un Bttero que treu el caparró en això de córrer, per-ho fer-ho en el meu poble, amb sortida i arribada al Castell no te preu.

Al final 6h18min! No tenia ni idea del que podria trigar a fer-la, però vist el recorregut i les meves cames no em puc queixar.

Finalment acabo el 14.  Aquí les clasificacions.
Ara ja veurem quina serà la pròxima...

De moment a descasar les cames que les tinc destrossades..