#1m50 - Terra de Remences

12 de Maig de 2013

No podíem faltar a la promoció que Retto.com està fent per que la gent sigui conscient que ja portem moltes morts a la carretera i que es molt fàcil evitar-ho.

Es una feina difícil i no te una sol·lució ràpida, però hem d’anar informant als conductors que han de respectar als ciclistes que estan en inferioritat i que una petita envestida pot provocar la mort instantània o deixar-lo invàlid la resta de la vida.

Quin millor lloc que Terra de Remences a Sant Esteve d’en Bas,  una de les marxes cicloturistes més importants del país per fer-ho.

Terra de Remences que ja fa uns anys que col·labora amb Retto amb la campanya de Remences.net (per recollir les restes de gels, barretes i que no es llencin a la carretera..) ens permetia estar a la fila0 o fila Vip i portar una pancarta per que quedes immortalitzat el moment i promocionar així el #1m50.

Per fer pinya vam llogar una casa de turisme rural perduda al bosc a les rodalies d’Olot a on estava tota la family Retto. Jo vaig arribar dissabte a la nit cap a les 11:00 pràcticament ja per ficar-me al llit.

Com ja m’ha passat algun altre vegada, no vaig dormir ni un sol minut..així que a les 6:00 es llevava tothom i jo amb un mal cos terrible i sense descansar.

Per variar tampoc m’entra res per esmorzar tan d’hora..

Preparem tot i ens anem cap a la sortida.

Terra de Remences es una marxa cicloturista que es pot fer en la seva versió llarga de 175 Kms i uns 2800+ o be la versió curta de 95Kms i 1600+.

Allà ens posem a primera fila tots els components del Retto Team (carreteros i btteros), el Nestor Arenas, el Oscar del Baño, el Alex i jo mateix (nomès ens va faltar el Toni que encara no ha ‘picat’ amb les rodes primes) .. i del Retto Staff, el David i el Victor.

Ens desitgem sort i desprès del petard sortim. Per la meva sorpresa el ritme es agradable. la sortida es neutralitzada fins a Olot i puc estar amb el grup davanter. Un cop marxa el cotxe el ritme s'incrementa una mica però es al començar el primer port (Capsacosta) que al cosa s'estira.

Aquí es quan començo a veure que alguna cosa dins del meu cap no acaba de funcionar..

Vaig darrera dels meus companys de Retto.com, però poc a poc van marxant i no faig ni un sol intent per anar a la seva roda..

Vaig massa forçat pel ritme que portem, però tampoc es tan alt. Em trobo amb gent coneguda com el Mario del CC Roses (colega de Transpyr) o el Ramon i el David de Cardona que em saluden i em passen amb facilitat..

Es una sensació estranya, peró es la primera vegada que estic pedalant i no tinc ganes de fer-ho.. Això es greu! Puc estar més o menys en forma, però no esforçarme no ha entrat mai en els meus plans i ara es just el que estic fent..

Acaba el port i amb facilitat agafo un grup a on vaig molt cómode...massa!! Com he perdut la roda del grup del davant, em toca anar en un grup més lent. Però el cas es que m'es igual.. no m'inporta, el meu cap a decidit que no era el dia i que no volia treballar, que el millor serà fer la marxa curta i ja fredament tindré dies per analitzar perquè he perdut la motivació.

En aquest esport com en la majoria d'esports, sense motivació perdem completament el sentit de practicar-ho, així que decideixo que no cal allargar la situació..

De totes maneres com continuem rodant fins a Ripoll em trobo molt còmode i així comencem el segon port (Cannes) en el que em trobo molt millor (potser pel gel Powebar..) però tampoc ho dono tot.. simplement vaig a ritme d'un grup nombrós. 

Un cop fem aquest cim, ve una baixada llarga a on la gent baixa a tota castanya.. Jo no tinc feeling ni baixant, però tot així agafo alguna punta de 75 Kms/h!!

Després d'uns Kms de plans i petites pujadetes, s'arriba al creuament de la curta/llarga i ja decidit me'n vaig cap a meta a on entro amb 2h45min .

Estic decepcionat, perquè mai m'havia retirat d'una cursa i es la primera vegada. Estic enfadat amb mi mateix per no haver-me sapigut motivar i no haver trobat motius per estar allà donant-ho tot per disfrutar sobre de la bici.

No es la primera vegada ni la última que no tinc bones sensacions en un port o una pujada i desprès començo a funcionar millor i a recuperar temps, però avui no era el dia.

Arribo a meta i em trobo amb el Joan i el Oscar que ha fet una cursa excelent tot i ser la primera vegada en carretera..

Aprofito això si, per voltar i saludar amics i promocionar la campaya de Remences.net i de #1m50  que es el realment important i viure l'ambient magnific.

Així que ara a intentar trovar la motivació que em falta i a veure si la próxima com a mínim em deixo la pell.

Queda poquet per Terra de Maquis i no em puc encantar o patiré moltíssim.

Gràcies a tota la colla de Retto!!