Si, una caiguda fa uns dies m’ha deixat un tendó del dit fet una mica ‘caldo’ i el sr. Metge m’ha immobilitzat la ma, però de tal manera que encara puc agafar la bici,jejeje. Així que no es tan greu.. espero..
Aquesta cursa, la vaig seleccionar perquè vaig creure que podria ser un bon entrenament, però com ja ens coneixem, abans d’anar-hi un ja comença a especular que si podria anar a aquest ritme, que si podria anar una estona amb els del davant..... i perd de vista la realitat, que es que soc un Sr.Novato en aquest mon carretero i que es un terreny hostil i desconegut per mi.
En fi, que aquella nit no dormo res, suposo que pels nervis (com si fos la primera cursa a la que participo..) i a les 7:15 ja estava a la sortida. Allà un anormal em fot quatre crits, perquè al passar mentre esperàvem per sortir li vaig tocar la seva super-mega-bici i aquesta es va moure una mica... Ostres amb els ‘principitos de Beckelar’ i les seves super montures...
A les 8:00 en punt, comença la cursa i allò es “Can Pija”, vaig més o menys al davant (entre els 200 primers) però tot i així hi ha frenades cada rotonda, accelerades per no perdre el grup principal, frenada un altre vegada, accelerada un altre cop. O sigui que en els 20 primers Kms no paro de fer micro series..
Anem molt ràpid, miro el compte Kms hi anem per sobre de 44 kms/h de mitja abans del primer port.. Comencem el primer port del dia, que no es massa dur ni molt llarg, però que ja posa cadascú en el seu lloc.. Pugem ràpid a uns 23-24, però prefereixo portar el meu ritme i mica en mica perdo el grup principal..
Un cop al cim, apreto per intentar agafar un grupet pel davant i ho aconsegueixo, però l’esforç es inútil, perquè per darrera ens agafa un grup molt més gros. Si m’hagués esperat m’hagués estalviat el ‘calenton’ i hagués arribat igualment.. Rodem molt ràpid un altre vegada cap al segon port.
Anem travessant pobles i la gent ens aplaudeix, que guapo!! Això si que ho trobo a faltar a la muntanya..
Comencem a pujar el segon port del dia (Canes) i aquest tot i que ho faig a un ritme més agradable i em trobo ‘relativament’ còmode se’m fa llarguet. Les meves sensacions no son bones. Tampoc son dolentes, però trobo que no vaig a gust.
Coronem el port i un altre vegada a baixar. Un altre vegada es consolida un nou grup ara força gran, potser uns 30.
Arribem al Km.90 a on es separa la marxa curta de la llarga. Aquí arribo amb una mitja de 33,8. Penso que tot i que no m’estic trobant còmode i que m’han marxat moltes rodes encara no es un mal ritme.. podria ser millor, però que hi farem..
Encarem doncs l’inici del port que puja al Coll de Bracons. Aquí no hi ha ritme que valgui, aquí cadascú puja com pot. Al inici del port i fins a la meitat encara es pot anar fent, però cap a la meitat i sobre tot els dos últims Kms son per cagar-se. Aquí m’adelanten fins i tot els cargols. Hi ha gent als costats de la carretera que animen, però a mi no hi ha ningú que m’aixequi els ànims.
Feia uns kms que coincidia amb un company (Jordi) de la PC Mundo i també se m’està escapant. No se que passa però no xuto. Per sort per mi, el port s’acaba i arribo al cim. La baixada es molt guapa i revirada, però també molt perillosa. Veig que hi ha algú que ha caigut, però que ja te assistència, i unes corbes més enllà, em marco una corba recta... la roda de darrera es clava i ja no frena i no tinc més remei que sortir recte que per sort hi havia escapatòria.
Queda en un ‘susto’ que em servirà per anar amb més calma..
Arribem a una zona plana rodadora que ens porta cap a l’últim port del dia. Aquí he tornat a agafar el Jordi i a un altre grup i pugem a ritme. Aquest port també se’m fa moooolt llarg i també perdo la roda del grup i quedem només tres. Ens atrapa un altre grup que ve pel darrera, i tampoc el podem seguir.. Amb això arribem a Cantonigros i jo pensava que encara quedava pujada, però a l’avituallament ens diuen que ja casi està i això m’anima i començo a tirar un altre cop. Es torna a crear un grupet, però no tira gaire. Em poso a tirar una mica per veure si algú s’anima, però no. Un últim tros de pujada i ja una mega baixada suïcida amb cotxes de cara i també en el nostre carril. Aquí els que no tiraven, ara baixen com suïcides... ara... a bones hores. Últim km amb una llarga recta i el grup un altre vegada adormit. Em poso a tirar i estiro a la gent, però en l’últim revolt a 15 mts de la meta hi ha una corba a la dreta i jo que no entenc les senyals d’un home amb les banderoles grogues me’n vaig a l’esquerra!! Que guai, em passen els 10 o 15 que portava al darrera just a l’entrada a meta..Jejeje Quin novato!
Al final:
171 Kms
2.600+ positiu
5h39min
166 ppm mitja
6.050 Kcal
Clas General : 279
Clas de la meva categoria: 131
3.300 Participants
Al acabar la cursa, la veritat es que no estic gens content. No ha sortit com volia i no he quedat satisfet.
Comento la jugada amb la gent de Retto i puc conèixer en persona a la Laura i l’Oscar del UCO (Olesa), saludo alguns amics, i peto la xerrada amb la gent de Cardona.
La organització, la veritat es que molt be, l’únic detall potser el tema de dinar a terra i no tenir plats, però la resta perfecte
Al dia següent i analitzant una mica amb calma, potser no ha estat tan malament desprès de valorar els aspectes positius i negatius i es que soc massa exigent.
Hi ha un dimoniet (al meu cap) que tot l’estona m’està dient que no he funcionat, que molt malament, que no arribaràs amb forma a la Transpyr... que cabron el dimoniet!!
Al final m’ha convençut i he sortit a rodar el dilluns i fer 55kms que teòricament eren per estirar les cames... i resulta que m’he trobat millor que a la cursa!! No se si el meu cos no s’havia assabentat que la cursa era un dia abans..
A vegades un pas enrere es per fer desprès dos endavant. Com a mínim això espero..
Ara d’aquí dos setmanetes a fer els 10.000 del Soplao.
No hay comentarios:
Publicar un comentario