Transmaresme 2011 al sac!

Aquest diumenge dia 6 de Març, la gent de TomasDomingo organitzava la Transmaresme 2011.
Una cursa lineal es a dir que sortia de Santa Coloma i que arribava a Santa Susanna (Pineda de Mar)
amb uns 85 Kms i 2.600 de desnivell positiu.

Em va semblar ideal per anar entrenant de cara a les curses 'gordes' del Maig-Juliol i res que em vaig apuntar.
Donar les gràcies al Toni que em va cedir el seu dorsal ja que ell no podia anar per lesió, ja que com sempre vaig tard, les inscripcions ja estaven tancades amb 310 participants.

Doncs cap allà que vam anar a treure el cap juntament amb el José Miguel i cap a les 7:30 ja estàvem a la sortida. Un petit problema amb els dorsals va fer que la cursa comences a les 8:10. 

Abans petita entrevista al Roberto Heras que estava convidat amb el dorsal 1.

Sortíem més o menys de la meitat del grup, i quan es dona la sortida, tot i ser 80 kms toca anar a tota castanya per intentar agafar al grup del davant, pero els primers 5 o 6 kms son de pujada i quan començo a situar-me entre els 20 primers, la cosa ja està molt estirada i el Heras i els 4 o 5 següents
ja estan massa lluny.

Així que passat els primers kilòmetres de pujada estabilitzo una mica el ritme. En els primers Kms passo a un parell de noies..... unes cracks!!!  la Núria Lauco (guanyadora de la Titan Desert i de la Pedals de Foc entre altres..)  i la Laia Sanz (campiona d'Europa i del mon de trial i campiona del Dakar amb motos).

En una de les pujades m’atrapa el Carles Sanchez que havia tingut problemes i anava recuperant places.

Aquí pujant a les vinyes (jo al mig de la fotografia de color verd i el Carles just devant meu de negre)

Rodem una estona junts, però quan comença la baixada em diu bye, bye (acabaria novè el punyeteru).

Un pel més enrere, a la mateixa zona venia el José Miguel (el segón de la foto, a la part de baix amb xaqueta negre..)

No vaig gaire be a les baixades, havia canviat les pastilles del darrera i notava una sensació estranya com si no frenessin prou i a mes el terreny està força humit i tampoc m'enrefio de es meves rodes que son per terrenys secs. En alguna corba surto un pel llarg i decideixo no arriscar en excés.

 Aquí intentant controlar la frenada.....

La ruta es molt pistera, però les vistes i l’entorn son una passada. Molt guapo. La veritat es que m’agrada’t força. 

Em dona la sensació de que anem força ràpid, quan de cop ens trobem ja en el Km.30 i porto menys d’una hora i mitja. 
Ostres, doncs si,  vaig més ràpid del que pensava i vaig força còmode.
Tornem a pujar per un terreny molt trencacames es a dir que hi han pujades i falsos plans... de cop toca tornar a baixar i quan estàs de conya baixant, vinga 'tachuelilla que te crió' de pujada un altre cop.

Cap al Km 40-45 quan em sembla que ja cadascú porta el seu ritme i fa estona que vaig sol, arriben dos nois pel darrera que després de rodar uns kms junts, acaben marxant (un altre cop a la baixada,grgrgr), tot i que evidentment estaven mes forts que jo. 
De totes maneres com no conec gens el terreny tampoc vaig a tope i m’estic reservant una mica pels 10-15 Kms finals.

Amb tot això, continuo al meu ritme, posant plat gran en tots els plans, per intentar rodar.
Per sorpresa meva atrapo a un parell que passo amb facilitat simplement mantenint el ritme que portava. I un parell de kms més endavant encara passo amb un altre més...que guay! amb això no comptava. jo pensava que pel davant ja no pillaria a ningú.
Això em dona moral i com queden 15 kms, ara si que apreto de veritat i vaig a saco. 

A 5 o 6 kms de meta van posar dues rampes de la ostia per que la gent  s'en recordi de l'event..jejeje. i ja per una pista estreta fins a meta a Santa Susanna.

Així que finalment entro amb 80 Kms i 3h51min i el 17º classificat de la general.

 Molt content ja que tot just fa dos setmanes que començo a apretar les meves pulsacions després de dos mesos de rodar amb certa calma.. i no m'esperava anar tant ràpid.

Aquí les classificacions

L’organització ha estat excel•lent, estava ben senyalitzada amb fletxes de guix al terra i amb cintes penjades pels arbres (de color blanc que costaven una mica de veure) i els avituallaments ni idea ja que no he parat,
però en el segon m’han donat un gatorade 'al vuelo' que m’ha anat de conya.
Un cop a l’arribada tot molt correcte. Potser hagués faltat aigua per rentar les bicis, però per la resta be.
Llàstima també que a última hora els i fessin eliminar la majoria de corriols que tenien preparats el que va fer disminuir una mica els kilòmetres i el desnivell. A més es clar que va fer que els pobres organitzadors es pasesin la matinada del dissabte a diumenge treballant per re-senyalitzar el camí..

Un cop a l'arribada després de descansar una mica i de fer un massatge que em deixa les cames 'casi' com noves, agafem el tren per tornar a Barcelona. Un cop arribem encara hem de pujar 6 o 7 kms fins al cotxe i cap a casa.




Doncs ara a preparar la següent!