La Gran Pedals (Pedals de Foc + Pedals d'Occitania)

Del 9 al 15 d'agost de 2010

Doncs ja hem fet la Gran Pedals!!

Si ja se que fa molts dies, però es que desprès de la ruta vaig fer vacances i vaig posar el xip de gos i m'ha costat tornar a engegar...

Finalment, el Gatget, el David i un servidor fèiem la Gran Pedals en 7 dies o sigui Pedals de Foc en 3 i pedals d'Occitania en 4.

Al acabar la Pedals de Foc els tres 'magnífics', arribaven de Cardona els Colilles brother's, el Gami (Joan Gamisans), el Laimon, el Wench, el Pep Barrera i la millor assistència en ruta possible... la Dolors! per fer la Pedals D'Occitania.

Faré una petita crònica per no avorrir al personal amb un resum de cada dia.

Pedals de Foc

Dia 1: Vielha - Les Esglésies (9-8-2010)

Sortim des de Vielha i ens porten amb un taxi amb les bicis carregades amb un remolc fins al final del túnel de Vielha per començar des de allà la primera etapa

El David i el Gatget porten el Roadbook i jo el Gps i així segur que no ens perdrem.. Els primers kilòmetres son de baixada i en els 20 o 25 primers kilòmetres el Gatget punxa 3 vegades!!

Continuem la marxa i el terreny ara si que es de pujada. Les prediccions del temps indicaven tempesta però tot i que el dia va començar núvol el calor comença a apretar de veritat i fa la pujada molt mes dura.

Aquí ens comencem a trobar amb un grupet de bascos que també ho fan en tres dies i amb els que coincidiríem diversos trams.

Fem uns kilòmetres per un sender que te trossos tècnics però que es fa lent ja que s’ha de baixar de la bici de tant en tant, però les vistes de la Vall de Boí son impressionants. Un cop a la vall tornem a pujar per arribar desprès d’unes rampes molt dures per asfalt fina arribar a Castellars. Aquí ens entaulem i van una mica lents, però la veritat es que no tenim massa presa ja que encara ens queden uns quants kilòmetres de pujada fins al cim.. Un cop allà ja es tot baixada fins a Les Esglésies a on es el nostre final d’etapa.

Allà netegem bicis, ens dutxem i anem a fer una mini volta pel poble i desprès a fer unes cerveses. Mentre van arribant altres grupets de gent que també fan la ruta en tres dies. Alguns arriben amb cara de destrossats i això que encara queden dos dies durs… De fet ja no ens els vam trobar més..

Sopem i desprès de posar-nos cremes varies per relaxar la musculatura i begudes recuperadores ens anem a dormir

Dades: 74 Kms , Desnivell: 1.900

Dia 2 – Les Esglésies – Son (Espot)

Ens aixequem i seguim la rutina que tindrem tota la setmana:

1- Rentat de cara, posar-se crema al culet..

2- Vestir-se de romà

3- Omplir els bidons amb aigua i diferents additius

4- Deixar la bossa preparada per deixar-la al hotel i que la organització la passi a buscar.

5- Anar a esmorzar

6- Visitar al Sr. Roca per deixar un regalet

7- Posar-se en marxa

Ens toca la etapa més dura. Es similar en Kms i desnivell al dia anterior, però hem de passar un parell de ports llargs.

Les cames semblen força recuperades i el dia es fresquet i es va força be.

Comença el dia amb el primer port el Coll d’Oli. Ja arribant al cim trobem uns nois de la zona del Delta del Ebre amb els que fem a peu els últims metres. Ja en el cim comencem el sender de baixada. Es un sender tècnic i molt divertit.

Toca carretera direcció al Vall Fosca i arribar al control que hi ha a Espuí. Aquí parem a prendre gels, barretes, i tot el que podem ja que toca pujar el coll del triador i son 900 metres de desnivell del ‘tiron’.

Fa calor i anem cadascú al nostre ritme. Jo paro un parell de cops a refrescar-me amb alguns trams que cau aigua per les pedres ja que el calor comenta a emprenyar. No es un coll dur, però t’has de mentalitzar que estaràs més d’un hora pujant.. Un cop al cim, trobo una parella que també estan fent la ruta i amb la que compartirem la resta de la ruta. Son de Osca i tot i que van amb l’equipatge porten un bon ritme. Fem tota la carena amb tendència a pujar fins al Coll de la Portella amb unes vistes impressionants i d’allà tit baixada fins Espot. Allà per sorpresa nostre trobem al ‘figurín’ que ens ha vingut a trobar. Ell havia fet la Pedals de foc una setmana abans (carregat amb trastos) i ara està de turista amb la dona.

Parem a dinar i un cop alimentats i recuperats continuem uns 15 Kms amb tendència a pujar un altre cop amb la parella d’Osca,  Nuria i Roberto, fins a Son a on dormim en un refugi. Just abans d’arribar a Son, el Gatget que ja s’ha recuperat de la pàjara ens fot un pal i ‘guanya’ la etapa reina.

Sopem d’horeta ja que en aquest poble no hi gaire cosa a fer i ens anem a sopar i dormir d’horeta per recuperar . Es difícil enganxar la son (tot i el nom del poble..) en un refugi a on hi ha un que es tira pets, un altre que imita tots els animals que troba, etc…

Dades: 79 Kms , Desnivell: 2.500

Dia 3 Son (Espot) – Vielha

Un altre dia i rutina matinal… aseo, vestir-se de romà, maleta, caca.. esmorzar e iniciem la marxa.

Aquest es el dia més fluix i segons Figurin ’un paseo hasta Vielha’, però de ‘paseo’ res de res. Entrem en un bosc preciós que està protegit i que hem de fer a peu., aquí coincidim un altre vegada amb els bascos. Un cop sortim del bosc hi ha força asfalt que fem en grupet amb els bascos i que avancem força ràpid. Parem a la voreta del riu a menjar una mica abans de una de les últimes pujades de la ruta. Continuem uns 10-12 Kms de pujada direcció Montgarri. Un cop allà passem pel control i bevem unes coca coles per passar una mica el calor.. Un cop recuperats continuem pujat encara uns kms per arribar al parking de Beret (a on tornem a trobar al Gran Figurin). D’allà comencem a baixar per una pista pedregosa, però amb unes vistes molt guapes de la vall amb els diferents poblets fins a Vielha. Aquí passem per diferents Corriols, alguns molt divertits.

Finalment arribem a Vielha i ens anem a menjar pasta i pizza ja que la oficina de la gent de la pedals està tancada.

Dades: 65 Kms , 1.300 Desnivell

Arribada de la resta de companys de Cardona per fer la Pedals d’Occitania.

Un cop dutxadets i passats pel Compex, per les cremes recuperadores i per la oficina de la Pedals per que ens donin el Maillot de Finishers de la ruta i agafar els roadbooks de la Pedals d’occitania, comencem a arribar els companys.

Com a novetat ens acompanya la Dolors que vindrà amb el cotxe i les maletes a fer una mica d’assistència a l’hora dels dinars. Això no te preu!!

Estem cansats, però curiosament el cos es va acostumant als kilòmetres i jo com a mínim em trobo força be. A més els companys arriben frescos com roses i tindrem que seguir el ritme. Les etapes seran més fluixetes ja que son menys kilòmetres i menys desnivell diari, però potser tenen alguna trams més tècnics..

 

Dia 4: Vielha – Bagneres de Luchon

Comença un nou dia i un altre cop la rutina diària (que no cal que repeteixi..) ara però amb més gent i per tant ens hem d’aixecar un pel més d’hora per carregar el cotxe.

Fins aquest dia la veritat es que el temps ha sigut molt bo, però aquesta zona es més humida i comença el dia amb força núvols. Sortíem de Vielha direcció a França pujant ja els primers colls un tros per asfalt i posteriorment per pista per arribar a Arres Dessus. Fem un descens per asfalt a tota castanya amb tot de corbes súper revirades que més d’un disfruta com un ‘monillo’. Un cop a baix ja estem al peu del mític Portillon. Comencem a pujar per asfalt més o menys 5 Kms. En principi anem a ritme, però sempre apareix algú amb ganes de gresca i ens passa el Ramon Colilles a tota castanya. Jo com hem falta poca cosa per engrescar-me m’enganxo a roda. Collons com em costa seguir. Per sort arribem al trencat que comença la pista i com hi ha un mirador parem per arreplegar-nos (menys mal, perquè m’estava morint..) Allà el David decideix no parar i ja no el veuríem fins al cim. Continuem per pista (fa més volta que per l’asfalt i es pot fer a un bon ritmet) un altre cop amb el Ramon i comença a ploure. No es una tempesta, però poc a poc va mullant. Parem sota un roc que sobresurt de la muntanya i ens posem impermeables i esperem a la resta que poc a poc van arribant. Per sort ja només queden uns metres fins arribar al cim del Pourtillon. Allà ja ens espera la Dolors amb les pastetes, fuets, melons..

No parem massa estona ja que no para de ploure, son les 13:00 i no ens queda gaire ja per arribar i a més es tot baixada.

Aquí trobem per mi el millor corriol de tota la ruta. Un corriol per un bosc dens, amb corbes super tancades que es poden fer derrapant i algun tram tècnic però només lo justet per disfrutar-lo a tope. Desprès d’uns minuts d’orgasme continuat arribem ja a Bagneres de Luchon.

El Hotel es un 4 estrelles que està molt be. No te res a veure amb els hotels i refugis que em estat cap dia. Suposo que com es temporada baixa es deuen ajustar als preus.

Aquí instal•lem una taula de càmping en el parking de l’Hotel (ja que en cara plou... de fet ho va fer tot el dia) i amb dos collons comencem a preparar-nos els entrepans. 10 tius menjant entrepans de fuet rodejats de mercedes, bmw...

A la tarda reparem la bici del Gatget que s’ha quedat sense pastilles i anem a fer una volteta pel poble que està mes animat que Vielha.

Anem a sopar pizzes i allà un parell de noies francesetes comencen a intercanviar paraules i somriures amb els únics que estan lliures. Però tot acaba aquí!!

Dades: 55 Kms i 1.400 Desnivell

Dia 5:  Bageres de Luchon – St. Bertrand de Comminges

Comença el dia tapadot i encara amb un lleuger plugim, però es pot aguantar be. El dia comença frescot uns 8º a 900 de desnivell.

Ens espera uns dels dies potser més durs ja que iniciem el dia amb 25 Kms de pujada que ens portarà fins a 1.800. A més els primers kilòmetres son per corriols tècnics i amb força desnivell que ens obliga a anar pujant i baixant de la bici constantment.

Arribem fins a la carretera d’un dels ports mítics del Tour. El Port de Balais, però nosaltres agafem un corriol que finalment es transformarà en una pista que puja per muntanya. Aquí comentem que fa molt fred i que cadascú vagi al seu ritme i que millor no parar gaire per no agafar fred i que un cop al cim tirem avall i esperar a la resta. Jo començo a tirar al meu ritme i poc a poc perdo de vista als companys. Arribo a un petit poble que paro a fer una foto (soc un ruc, perquè aquí hi ha un control, però vaig sol i no hi penso i me’l salto) i continuo agafant una pista completament verda i amb molt boira que ja indica que estic ja pujant el coll.

Crec que mai havia disfrutant tant pujant. Vaig a un ritme que em permet anar pujant sense tenir fred tot i la boira i que em permet gaudir de la solitud i el silenci de la muntanya només trencat de tant en tant per alguna vaca. El camí es pràcticament tota la estoa per herba i s’ha de fer molt més esforç a més les rodes estan plenes de merda de vaca que s’enganxa com el xiclet. Arribo al cim a on trobo un Llac que sembla una bassa de merda de porcs i desprès d’una zona plana començo a baixar sol. No hi ha rastre dels companys. Començo a pensar que l’he cagat marxant tanta estona sol (mes endavant estaria completament segur). Aquí ja atrapo a un grup de Gironins que havien sortit d’un poble a 10 Kms més endavant de Luchon. Trobem un camí estret completament enfangat i amb un desnivell brutal que només baixo una mica més de la meitat per que no vull caure amb el fred que fa. (La resta de companys de Cardona quan arriben també ho intenten però nomes el R. Colilles ho baixa.... però no voluntàriament) Jo vaig tirant que començo a tenir fred i vull perdre desnivell per veure si millora i deixo enrere als gironins i així arribo al primer poble ja a la vall. Ja només em queden 4 kms plans per arribar al poble a on ens espera la Dolors per dinar.

Travesso un poble i el Gps i el roadbook m’indica que s’ha d’anar per pista. Deixo les últimes cases darrera meu, quan desprès d’una corba em trobo davant meu un filat metàl•lic en mig del camí i he de frenar en només 5 metres però no hi soc a temps i vaig per terra fent-me un fort cop al genoll i al colze. Quina merda! Quin malparit! Es un camí inclòs a la ruta i algun subnormal ha posat un filat. No penso ni ha fer una foto o mirar si trobo ningú ja que se que la Dolors està en menys de 2 Kms i per sort sembla que només es un fort cop i tot i la sang puc continuar.

Menys mal que la Dolors es infermera i porta de tot a la maleta que em fa les primeres cures. (Moltes gràcies Dolors!!!!). Aquí encara tindria que esperar una bona estona per que arribessin la resta de companys que arriben juntets. Definitivament l’he cagat anant tants kilòmetres sol!! (suposo que em servirà d’experiència..)

Fem la paradeta per dinar i continuem per uns trams de carretera i desprès per uns corriols molt xulos fins a Sant Bertran de Comminges que es un poble petit amb una església molt important.

L’hotel es el pitjor de tots, però el sopar es bestial. Un fart de menjar fins al límit del vòmit.

Dades: 63 Kms i 1.900 Desnivell

Dia 6: St. Bertrand de Comminges – Coll de Mente

El dia fa millor pinta i fins i tot apareix el sol alguna estoneta. Comencem per carretera i hem de fer algun tram alternatiu perquè algun altre pagès ha tancat el camí per on ens porta el roadbook. Els primes 20-25 kms no tenen massa interès i tenim molta carretera, però després d’un petit error seguint el Gps i no el roadbook arribem al control  a on dinem.

Desprès d’una mica de carretera, agafem una pista i toca pujar el coll fort del dia. Comença amb unes rampes asfaltades del 22-23% ja en el primer kilòmetres i en queden 14. Jo començo a tirar i poc a poc em vaig quedant sol només amb el Ramón que te ganes de gresca. Un altre vegada, unes de les pujades de les que més he disfrutat últimament. Es una pista a vegades pedregosa per una zona humida (trobem 4x4 que estan buscant ceps..) amb una pujada que pràcticament no te descansos. Parem per que el Ramon es tregui la xaqueta i ens atrapa el David i continuem tots tres a un ritme força alt. Ens trobem a un tot terreny que para per que passem i comencen a pica de manis i animar-nos!! aquests francesos si que viuen i aprecien el ciclisme. El Ramon porta un ritme molt fort i el David es queda jo he de posar el xip de patidor i no li deixo la roda. Arribem a una de les poques zones de descans i com jo soc així i com hem trobo be, en comtes d’aprofitar per descansar (encara queden 6 o 7 de pujada) poso el plat i començo a rodar a 32-33. Torna la pujada i continuem a ritme fins que el Ramon comença a tenir problemes amb la roda del darrera ja que ha punxat el tubeless i parem per intentar arreglar-ho. Desprès de unes quantes parades posem una càmera per continuar la marxa. Amb tot això ens torna a agafar el David (que comença a estar fins als ous de nosaltres dos.. ja que cada vegada que ens agafa tornem a marxar) Quan veig que només queda un kilòmetre em poso a tope i deixo al Ramon a uns metres, però ja arribant al cim arriba a la meva alçada i coronem plegats. Arribem al refugi i final d’etapa.

Poc a poc van arribant tots. El Ramon que te una estima especial pel Luis Ocaña baixa per carretera 4 kms de port per arriba a la corba a on va caure quan estava a punt de guanyar un Tour.

El refugi està força be, amb uns cavalls que campen per allà i tot i que es pot arribar per carretera no passa ningú. Son habitacions de 4 (dues lliteres) i està força net. El sopar està de conya i a més ens ho serveix la Pocahontas que el Gatget aquesta vegada si que s’atreveix amb el francès.. però sense massa èxit.

Veiem algunes fotos i vídeos del que portem de ruta i ens anem cap a la piltra.

Dades: 67 Kms i 1.800 Desnivell

Dia 7:  Coll de Mente - Vielha

Últim dia de la Gran Pedals. El cansament es comença a notar en el grup, però ja es el últim dia, la ruta es xula i es fa l’últim esforç.

Sortim amb el dia tapadot i un petit plugim. Per començar be el dia ens fem un petit lio amb el roadbook i ens posem a baixar per una pista vermella de una estació d’equí. Aquí el Gatget fa de superman. Sort que el terra es tou pel fang i l’herba perquè ha caigut fatal.. Tornem a adreçar el camí seguint el Gps i un cop a la part més alta comença una baixa molt guapa. Potser una de les millors de la ruta. El corriols i els paisatges son impressionants. Llàstima que no tenim gaires vistes per la boira. Arribem al poble on tenim el control. Fem uns talladets i continuem. Després la ruta planeja molt i fa alguns trams per carretera a on queda clar que alguns com jo no hi estem gaire acostumats...sobretot a això dels relleus.... Agafem pista que ens acosta ja a la Vall d'Aran i que després d'un corriol molt maco ja ens deixa a Vielha.

Dades: 51 Kms i 900 Desnivell

Total Gran Pedals: 454 kms i 11.700 desnivell + acumulat

En resum una gran ruta i una millor companyia per passar una setmana inoblidable al Pirineu!!

La resta de Fotos Aquí!