Transcatalunya 2010. AL SAC!!!

Aquesta cursa se’m presentava complicada per diferents motius. Dos setmanes abans vaig passar una grip que em va deixar 4 dies KO, més el repòs dels dies posteriors per recuperar-me. A més aquests dies, descobreixo que tinc un turmell inflat i em fa mal... Que deu ser si fa dies que no surto amb bici? Doncs arribo a la conclusió que des de que vaig canviar la tija del seient aquest va quedar massa alt i no havia notat cap molèstia, però amb els mesos, m’ha anat fent una tendinitis peroneal (o alguna cosa així) o sigui em passo tota la setmana posant-me gel, cremes varies, i un parell de visites al fisio per intentar deixar el turmell mig decent de cara a la cursa.

El fisio m’aconsella no participar, però ja estic decidit i no hi ha marxa enrere. Així que un parell de dies abans de la cursa baixo el seient una mica per no forçar massa més el turmell que fa millor pinta (però que no està curat).

Així amb aquest panorama em presento a la botiga de probike el dissabte a les 14:30 per carregar la bici i agafar el autobús que ens porta cap a la Molina.

Un cop allà ens van repartint per diferents refugis/hotels i ami em toca el que està més lluny, però que està força be i comparteixo l’habitació amb el Xavi i el Jose Luis. A les 19:00 de la tarda anem cap al Briefing a on ens expliquen el perfil de la cursa i tot el recorregut revisant el roadbook. Es divertit veure en aquestes proves d’ultrafons la fauna diversa de gent que ve de les maratons a peu tipus Maraton de Sables i similars, triatletes de Iron Man, Beteteros especialistes en aquests tipus de curses, bixiclistes de carretera..en fi el milloret de cada casa.
Aquí recollint el Roadbook el dissabte

Sopem a l’hotel (una mica estressant ja que tanta gent alhora en un buffet es espectacular..) i cap a l’habitació a les 9:00 per anar a dormir. Abans em trobo a la Mariona que també li agraden aquests reptes i ve una mica atabalada de la calor que feia a la sala a on feien el briefing.

Toca el despertador a les 3’30 de la matinada, em vesteixo de romà i guardo la resta de la roba en el ‘macuto’ que la organització em portarà fins a BCN, baixem a esmorçar (un altre vagada l’estress dels 100 tius al voltant del buffet) i cap al control de firmes a les 4’30.


Aquí en el Briefing.

Sortida a les 5 en punt. La sortida va ser curiosa ja que van repartir els 440 corredors en un prat supergran a 50 metres enrere de l’arc de sortida i just desprès del arc hi havia un pont estret de 2 o 3 metres d’amplada. Es dona la sortida i la gent surt com una estampida a l’estil de Braveheart i passem per sota l’arc encara no se ben be com. He sortit be, però aquesta cursa es mooolt llarga i la primera pujada del dia l’agafo amb plan conservador.

Es tracta d’una pujada d’uns 16 Kms a on es guanyen pràcticament 1000 mts de desnivell. Deixem la Molina i anem pujant per carretera cap a l’estació de la Masella a on enfilem per una pista amb la foscor de la nit. Collons quines rampes! Si miro cap amunt i cap avall vaig veient les llumetes dels altres companys repartides per tota la pendent de la muntanya. 
Costa per totes les pujades tard o d’hora s’acaben i comença la baixada ja amb la claror de dia. Baixant vaig ràpid i no em costa gens adalantar a molta gent, però no pots deixar-te anar perquè has d’anar mirant tota la estona el roadbook per no desviar-te del camí. Fa estona que coincideixo amb el Jose Luis (company d’habitació) que porta un ritme similar al meu. Amb tot això i agafant el ‘truquillo’ al roadbook que es la meva primera cursa amb aquest sistema i vaig una mica ‘peix’. Arribem a La Pobla de Lillet per carretera, aquí travessem el poble amb alguns dubtes sobre el roadbook però finalment enfilem el camí correcte que ens porta cap a una pista que va pujant. Comença amb una rampes importants però poc a poc el desnivell es va suavitzant, però sempre cap a munt. Es la segona pujada important del dia (practicament 1000 mts de desnivell de cop..). Arribem al cim a on trobem un avituallament, i aprofito per prendre’m un Voltaren perquè començo a tenir molèsties al turmell.

Comença la primera tempesta del dia i amb ella a l’esquena comença una baixada llarga seguida de molts trams rodadors. La pluja para, però amb la tempesta les fulles del roadbook s’han quedat enganxades i costa un ou girar-les. Un cop acaba la pluja comença a fer força xafogor i travessem algunes rieres fins agafar un tram de carretera una mica avorrit que ens deixa a la Riera de Merlès a on hi ha un altre avituallament. Aquí donen pasta i botifarres, però aquest tipus de menjar no em ve de gust i menjo plàtans, taronja, sucs, etc... Ens comenten que anem entre els 50 primers. Tirem milles direcció Artés.

Des de aquí, comença una mica el meu calvari particular amb els genolls. Com just abans de la cursa havia baixat el seient, naturalment la postura es diferent i els genolls comencen a fer-me un mal terrible, sembla que em clavin 50 agulles de cop a cada lateral dels genolls. A més com també em fa mal el turmell, fa estona que amb la cama dreta pedalejo de puntetes, amb el que el genoll també treballa malament. Però penso que m'estan esperant a l'arribada les persones que més m'estimo i no els puc fallar. O sigui que passo olímpicament del 'puto' dolor i continuo pedalant.

Continuem i el tros següent també es molt rodador, però rodant, rodant ens equivoquem en un trencant.. i al cap d’un km. ja ens adonem que no anem be. Fem la volta i ens trobem altres bixiclistes que també s’equivocaven. Retrocedim fins a trobar el trencant i continuem la marxa. Hem perdut ben be 12 minuts. Arribem a Artés i després de travessar el poble encarem unes pistes de pujada. Aquí vaig fluix, però vaig fent i el Jose Luis es comença a quedar enrera i vaig tirant sol. Comença la baixada cap a Sant LLorenç Savall i aquí l'únic sender/trialera de tota la cursa. 
Vaig seguint a uns nois i ens saltem un trencant. Tirem enrere i arriben altres bikers, continuem junts i tenim dubtes en un altre punt i després d'estar parats una estona decidint com interpretar el roadbook, agafem el camí equivocat i hem de tornar a retrocedir fins agafar el sender que continuava. Aquí ens agafen el Jose Luis i uns 6 o 7 més que s'han van en grupet. O sigui que l'esforç de tirar una estona, a la merda en un parell de cagades o per deixar-me guiar per uns altres.

En fi decideixo que ja m'està be anar amb el grupet que ens hem juntat, bàsicament per no perdre'm mes i després de travessar Sant Llorenç comencem l'ultima pujada del dia cap a Castellar del Vallès que em costa moltíssim perquè cada pedalada era com una punyalada als genolls.Fa una estona que plou i tot està ple de fang, a més el roadbook ja es un pegot de paper impossible de separar les fulles, així que millor anar en el grupet de 10 o 12 i entre tots anar decidint. Però tot te un final i arribem a Castellar i ja es pràcticament tot baixada. Arribem al riu a l'alçada de Sabadell i això m'ho conec de memòria, així que poso plat gran i tiro a tota castanya riu avall. No se d'on surten les forces i ja no noto ni els genolls, però només penso en tirar i tirar. Del grupet només em poden seguir un parell més que amb els que ja arribaríem a l'ultim avituallament i control d'arribada junts.

L'arribada es al Forum de Barcelona, però han decidit prendre el temps final a uns 14 kms de l'arribada per que l'ultim tram era per un carril bici a Sant Adrià del Bessos i hauria sigut una temeritat que fos a ritme de cursa amb tanta gent per allà.

Finalment i després de tot el viscut

Posició de la general:  62

Temps: 10h46m

Kms: 201 
Participants: 440
Finishers: 375

Així que després de prendre alguna cosa baixem xino-sano pel carril bici per arribar al Forum.

Arribo super emocionat, perquè m'esperava la meva família. Les persones que més estimo, la Roser i el meu fill Jan, el meu germà,els meus pares...ostres quina emoció! Dono una abraçada molt forta al meu fill Jan que em mira amb cara d'espantat perquè tinc tota la cara plena de fang..

En fi, un dia de patiment, però que ha valgut molt la pena. 

Classificacions: http://www.probike.es/media/upload/arxius/club/Activitats/TRANS%202010/classificacions_trans.pdf

 Aquí a l'arribada al fòrum de Barcelona

Un detall de l'organització donant la medalla un a un..

Atenció a les bosses negres que hi ha al costat del camió blau. Son els 'macutos' dels participants que falten per arribar. En el moment de la foto jo ja marxo cap a casa, casi dues hores més tard de la meva arribada. L'ultim va arribar a les 21:47 amb quasi 17h de bici a la xepa!!

Tinc el turmell destrossat i aniré al traumatòleg per veure si el puc recuperar pel juliol de cara a començar els entrenaments per la Bike-transpirineus.