Crònica d'una pajara anunciada - Monegros 2010

Be, jo l’any passat no vaig poder anar a aquesta cursa i tenia ganes de veure aquest any com em podria trobar en una situació tan rodadora i amb molta participació de ‘carreteros enmascarats’.

Sortim des de Sabadell cap a les 9:00h el Joaquin, el Josete i jo mateix amb destinació Sariñena, poble que es transforma cada primera setmana de Maig per l’arribada de milers de bixiclistes.

Arribem força be de temps i a més encara estan les tres bicis al cotxe i no ha volat cap pel camí. Anem a buscar els dorsals i veiem unes cues bestials.

No se que els ha passat aquest any, però va haver gent que va fer una hora de cua.  Fent cua em trobo al Joan Rovira colega de Cardona que aprofito per que ens coli una mica i evitar-nos part de la cua.

Aquest potser ha sigut un dels poc errors d’organització d’aquesta gent.

La matinada anterior havia plogut amb força, i hores abans de la cursa encara feia un petit plugim, però la temperatura es agradable i sembla que el temps ha d’aguantar a més el terreny està de conya ja que no s'aixeca tanta pols.

Ens vestim de toreros, i anem cap a la sortida tres quarts d’hora abans i ja estem casi a la meitat del grup!!!  El Joan encara es posicionaria pitjor casi al final del grup.

Es dona la sortida i el grup comença a rodar. La sortida aquest any ha sigut neutralitzada casi 7 Kms, o sigui fins arribar al primer tram sense asfalt. Aprofito per anar agafant posicions fins que em trobo pràcticament amb els primers 40-50, la gent treu punyals i destrals per adelantar per tot arreu i de tant en tant hi ha frenades sobtades seguida d’insults que no van a més, però poc a poc el grup es va estirant.

Miro el meu pulsòmetre i oscil·la entre 185 i 188pm i d’aquí no baixa en els primers 20 Kms. O be hi ha interferències o be es que vaig a tope. Crec que es la segona opció. Comença la primera pujada del dia i la gent va que se les pela, drets sobre la bici i a tope. Jo decideixo no seguir tot el que es mou e intentar agafar un ritme, però es difícil.

Pràcticament al final de la primera pujada del dia, veig al Joan que ja m’atrapa. Em fot un crit per que estigui atent i que quan passi em pugui posar a roda, però quan arriba em passa a 150 Kms/h juntament amb 3 o 4 tius més. Però com vols que et segueixi!!! Poc a poc va marxant i evidentment no puc seguir-lo, a més he de baixar les ppm ho no arribaré ni al km.80.

Es van fent grupets de la gent que va caient del grup davanter i els que anem per darrera, però duren molt poc, de seguida algú tira més del compte i es trenquen, així que un cop acabada la primera pujada del dia toca rodar fort a 38-40 fins al Km. 60 aprox. En aquest tros vaig sol moltes estones fins que arriben petits grups de 2/3 per darrera que m’atrapen i puc seguir amb ells a roda molt més còmode. 

Arribo a l’avituallament del Km. 60 i com tinc aigua i menjar, no paro (de fet no para ningú dels que van amb mi. Porto una mitja de 29,5 i per tant estic content tot i deixar escapar molts grups interessants i es que cada vegada em queda més clar que soc poc patidor. 

Comença la segona pujada del dia. Aquesta es de 14 kms, però molt suaus de fet molts trams els faig amb el plat. Aquí porto un grup de 4/5 que se m’enganxen al cul com mosques i no em donen ni un relleu, fins que evidentment més descansats alguns em passen cap al final de la pujada. També pujant hem passat a uns altres així que tampoc es molt greu. Arribo al punt més alt, Km78 amb 2:48, així que vaig amb temps de fer 4h o fins i tot menys....Això pensava jo!!! Comença la baixada i no corro tot el que m'agradaria, de fet de seguida s’acaba aquesta i ja em trobo rosant un altre vegada sol. Així arribo al avituallament del Km.83 i aprofito per omplir un bidó, però no hi penso a tirar oli a la cadena cosa que em passarà factura.. 

A partir d’aquí ja deixo de ser bixiclista i em transformo en un cuc que s’arrossega de qualsevol manera i que veu com els kms no avancen.. qualsevol mínima pujada em sembla el Mortirolo. Els trossos plans no tinc problema per moure el plat però a la mínima pendent insignificant no hi ha manera. A més s’aixeca el ‘Cierzo’ vent típic de la zona que toca els pebrots, però que ben tocats.. Ja no soc persona, soc un objecte que es mou per inèrcia.De tant en tant em van passant altres bikers i faig l’intent de seguir-los, però la cosa queda només en l’intent.. Se’m fa etern. Vull que s'acabi.

Finalment enganxo la roda de un tiu que havia rodat amb ell cap al Km.60 i que l’havia deixat a la pujada i si que 
puc seguir-lo ja fins l’arribada.

Objectiu COMPLERT!!! El meu únic objectiu era arribar amb les cames destrossades i deixar-me la pell. Doncs efectivament arribo amb les cames com ‘palotes de maduixa’, per tant ja he aconseguit l'objectiu.

El temps no es dolent del tot 4:20 (segons el meu crono) i 4:24 el temps oficial del xip.

Així que:

4h24min

132 é classificat general

74 classificat Master 30.

bici i vaig fer 5:45h, puc estar contentíssim, però com soc tant exigent amb la meva persona, no he quedat del tot satisfet, per la ‘pajara’ dels últims 35 kms, ja que no es una cursa tant dura per no haver aguantat el ritme un tros més.

Però suposo que es una lliçó que he d’apendre, no vaig menjar gaire abans de la cursa ja que no em venia de gust, i ja en cursa si que vaig prendre gels, però cap plàtan, ni cap barreta.. en fi...

Al Joan li ha anat força be ja que ha entrat el 64 amb 4:11h i 15 de la categoria V40. M’ha tornat amb interessos el resultat de la Selenika..

Mentre espero l’arribada dels altres em vaig a dutxar al poliesportiu que està a ‘Can Collons’ i em quedo casi com nou (jeje..) i preparat per tornar a conduir un altre vegada ja fins a casa.

El Josete ha tingut problemes amb els genolls i només s’ha trobat be mitja cursa quan s’ha pres un voltaren i tot i així ha fet un bon resultat (5:16h). Al Joaquin no ha tingut un gran dia i ha fet 5:44, però ell sempre està content per un motiu o per un altre.

Crec que aquest ja es l’últim any d’aquesta cursa tan rodadora, però mai diguis mai a un mai..

Vinga a continuar rodant!