martes, noviembre 17, 2009

Terra de Bandolers!
Rupit - 14,15 de Novembre de 2009

Vista del Collsacabra amb les Guilleries al fons i la Mola treien el cap..


Ja feia dies que el Jose Miguel que està instal·lat en un càmping a Rupit ens havia dit que pujesim algun cap de setmana que ens prepararia una ruta pel Collsacabra (Cabrerés) molt guapa.

Així que finalment vam reservar un Bungalow juntament amb el Jordi i les respectives famílies al mateix càmping per passar allà el cap de setmana.

El meu nen va decidir no deixar-me dormir gairebé res la matinada del divendres, però això no tiraria enrere una ruta que es preveia molt xula.

Dissabte 14
Quedem a les 8:00 per iniciar la sortida. El dia es esplèndid, per l'època de l'any a la que ens trobem no fa gens de fred.
Tota aquella zona es normalment molt humida i amb moltes zones d'ombra, però com feia dies que no plovia el terreny estava perfecte.

Impressionants tallats camí del Salt de Sallent


El Jordi en mig d'un prat.......................................................Cingles


Seguint la ruta que tenia preparada el Josete vam coincidir per diversos trams de la ARTEC, també dels tracks dek diable i de la Cabreres del 2009.





Finalment hem de retallar alguns trams ja que hem quedat amb les dones que teníem que preparar la barbacoa i anem justets de temps, però tot i així ens surt una ruta molt variada amb unes vistes espectaculars, i uns boscos amb uns colors de tardor increïbles.

El Jose Miguel fent la 'cabrilla loca' .................................... Aquí jo mateix

Hi han camins que tenen dos pams de fulles al terra i la sensació sobre la bici es una passada.


La veritat es que dins aquests paratges no m'estranya que s'amaguessin els bandolers com el Serrallonga i costes tant de trobar-los ja que hi ha racons i camins molt amagats..

No surt una ruta molt dura, però si molt entretinguda i sobretot amb uns passatges únics.

Així que : 49 Kms i 1.100 desnivell +

Diumenge 15
Pel diumenge el Jose Miguel havia reservat per dinar a Cabrera. L'únic detall que per pujar a Cabrera s'han de caminar 2,7 Kms de pujada i 350 metres de desnivell.
Una pujada similar a la Mola, potser una mica més dura ja que a la part final hi han unes escales amb molta pendent.

Les vistes des de el cim son increïbles, i el dia acompanya ja que tot i fer una mica de vent, no fa gens de fred.
Els petits la Laia i la Claudia es van portar molt be i van fer la pujada sense queixar-se gaire. El Jan i el Gonzalo (amb 6 mesos cadascun) no van protestar gens (potser per que anaven dintre d'una motxilla??) . La meva esquena ja va protestar una mica més...


Aquí totes les fotos!

O sigui que un cap de setmana de Novembre per la posteritat!


2 comentarios:

  1. La zona és guapíssima! Aquest any hem tingut la sort de rodar-hi un parell o tres de cops però no hi havia tantes fulles!
    Que gran que es veu el Jan! Diga-li a la teva esquena que s'hi vagi acostumant!

    ResponderEliminar
  2. El Jan comença a estar molt gran i es que ja te 6 mesos i mig. Sembla mentida com passa el temps...
    M'hauré d'anar acostumant a carregar-lo. Tindré que mirar algun sistema per portar-lo a la bici.
    Aquesta zona es increïble, sobretot el mes de Novembre.

    ResponderEliminar