V Marxa del Setge a Cardona 2018

Fa molt que no escric res en aquest Blog..pero crec que ha arribat el moment de fer-ho un altre cop.
La V marxa del Setge a Cardona, té la culpa!
Ja fa uns anys que arrossego molèsties en un peu, per es des de'n fa 2 que vaig haver de deixar de córrer.
Un espoló al calcani (hanglund) no em permetia correr i vaig començar amb visites i  més visites a traumatolegs, fisios, podolegs, però res... sort que dins de tot, sempre he pogut anar sortint  en bici. D'aqui que l'any passat no pogués córrer la IV marxa, doncs no havia fallat des del primer any que es va fer.

L'única sol·lucio a lesió és la cirugia... pero jo com que n'era reaci,  amb molta perseverança, amb exercicis, gel cada dia, suplements de magnesi i les mil i una, he anat aconseguint des de finals d'estiu passat, tornar a córrer i oblidarme de metges. Primer caminades, i mica en mica, a correr un altre cop.
Vaig veure la llum a l'adonar-me que lentament anava fent kms i sortides a correr de 30 o 40 kms, amb força desnivell i el peu aguantava bé,  i vaig pensar que em podria preparar un altre cop per correr la marxa del meu poble, rodejat de tants amics, familia i el meu entorn preferit.

La Marxa del Setge de Cardona, és una volta circular a l'entorn del poble i el Castell, on pots optar per la distancia de 53Kms o bé l' opció més curta de 34Kms. Majoritariament són petits camins i senders tot i que també hi ha trams de pistes forestals. Aquest any s'han hagut de fer modificacions per la crescuda del riu després de les nevades i ha obligat als amics del Centre Excursionista a modificar el recorregut i posar passarel·les per poder creuar el riu.

Uns cracks aquests Camalics!!!

La nit abans, com sempre que tinc qualsevol cursa, marxa o similar, no dormo gens.Vaig veient passar les hores fins a les 6:00 que toca el despertador.
Arribo a la sortida, salutacions a companys i amics i vaig a portar-li la mostra d'orina que porto en un potet, a un company que fa un estudi sobre la hidratació a l'esport i també em fa pesar. En fi,  jo mentre sigui gratis, col·laboro en el que se'm demani!


A les 7h en punt es dóna la sortida, una volta pel Castell i anem baixant cap al poble encara mig a les fosques, amb la poca llum del sol, que comença a treure el cap. Vaig amb el grupet del davant a un ritme còmode. Anem comentat la jugada, però jo porto auriculars i vaig ja una mica en el meu mon. Kms 2 o 3 ja deixant el poble enrera i a un ritme de 4:45 més o menys ja es comença a estirar. Veig que el Jaume Marsinyach va marxant i un altre noi que no conec també s'avança. També comencen a escapar-se el David Delgado, el Javi Barrera i el Carles Segarra (crec que la seva intenció és fer la curta).
Comencem la primera petita pujada, a la carena de Sant Quintí i va davant un noi de Manresa (Unai) i darrera jo i el David Cots. Vaig bé darrera d'ell, podria anar més ràpid, però falta moltíssim. Fem cim i tiro jo primer cap avall.
El terra està humit de les nevades i pluges dels dies anteriors, però es pot coórer tranquil, que s'agafa bé en general.
Com aquesta marxa és un  bon trencacames, ja tornem a pujar. El David Cots va tirant i jo darrera encara còmode. És una zona per pista que baixa molt pedregosa i el David cap avall a "saco paco". He de posar-me les piles o s'escapa... jeje amb aixó arribem al primer control.

Pujadeta abans del primer control

Trec el meu got (l'orgnització amb bon criteri no posa gots de plàstic) i mentre estic bebent i agafant un plàtan, m'adono que el David ja ha marxat! Serà possible... jeje  M'ha fotut el pal.. , Començo a tirar de nou cap al pont de Buidasacs, just abans de la pujada més dura de la marxa...curta, però dura!

Veig davant als tres primers, però porten força avantatge. Es fa dur però aconsegueixo arribar a dalt
i com sempre, gent animant amb una esquella, fent soroll i cridant! Súper xulo!
Començo a correr de nou amb el Javi, el Carles i el David   i vaig una estona amb ells, però  els he de deixar escapar perqè ells fan la curta i jo petaré si segueixo el seu ritme.

Les cames van bé, em sento bé, però se que he de reservar. Després de gaudir a tope de la baixada, comencem a pujar un atre cop, aquesta vegada és un pel més llarga. Poso un ritme còmode  i tiro cap a munt.

Keep Calm

M'està passant súper ràpid, de moment  puc correr totes les pujades i intento no caminar. Arribo al control del Km26, punt on es separen els de la curta i la llarga. Un altre cop molta gent animant. Em trobo amb l'Adria Duarri que està a tot arreu, ja estava en el control anterior, també el Francisco Ruiz, que per una petita lesió no ha pogut córrer i em diuen que vaig molt bé, que els de davant van cap a la curta, que jo a la meva, que continui igual. Got de cocacola, plàtan, taronja i continuem.

El tram que trobo després m'agrada molt... és el que té coneixer part del recorregut... jejej, toca pujar al principi però gaudeixo, vaig amb els auriculars amb múscia Rock a tope, que sembla que m'ho fa més fàcil.
Vaig mirant enrera de tant en tant, però no veig ningú, no se el temps que dec treure al que ve darrera, però jo a la meva. Ja estic al Km 35, agafo una pista forestal i com se que son dos kms, penso que val la pena posar un bon ritme per avançar ràpid. Amb tot aixó arribo al control de la Penya Ciclista Mundo, al Km 37'5. M'ajuden a omplir el bidó, i em diuen que vaig tercer. Menjo un tros de plàtan ràpid, els dono les gràcies i tiro cap amunt.

Sé que el primer em treu molts minuts, però no tinc ni idea de com va el segón.
M'imagino que també em treu força temps, així que el meu pensament és intentar mantenir la tercera posició. Encara van bé les cames i ja porto 40 Kms. La pujada es suavitza i torna un tram pla amb un pel de baixada, tot per pista. Aprofito per intentar córrer un altra vegada a 4:40 o 5:00.
Aquesta és una variant nova i és gairebé tot per pista. És la part que menys m'agrada, però només tinc al cap a arribar a Cardona.

Miro enrera en les zones més obertes per veure si em segueix algú... però no veig ningú, porto marge suficient per acabar així.
Amb tot aixó, pujada cap a Lourdes durilla ja més pel 'tute' que porten les cames, que pel desnivell, però intento no deixar de córrer i no caminar. Arribo al control on estan els Emboscats de Palà i també el meu pare fent fotos. Som al km48

Cara de vull CocaCola!!! Vaig desenfundant el got!!

Em donen anims i em diuen que el segón està a 4 minuts. Que si apreto el pillo, diuen. Jajaja penso jo, apretar..tinc les cames jo per apretar!
Però surto del control intentant córrer un altre vegada ràpid, agafo un corriol de baixada i em poso una mica les piles. Conec molt bé aquesta zona i penso que ja ho tinc. Agafo pista forestal un altre cop, terreny obert, però jo al segón no el veig per enlloc... així que mica en mica, decideixo baixar el ritme i mantenir-lo més tranquil, ja fins la final. Més encara, quan veig que el recorregut fa unes voltes estranyes en sentit contrari a l'arribada (és el dolent de coneixer el camí) i ara sí, desisteixo d'intentar atrapar al segón.
Últim sender de baixada cap a la Mina, i ja els dos ultims kms d'asfalt.

Molt xulo quan a falta de 500 mts de l'arribada, se m'acosten 4 o 5 nens que no conec, i es posen a correr al meu costat! Em demanen que cuants kms porto, els dic que gairebe 54. Ostres!! diuen..i em responen, nosaltres hem fet aquesta pujada dos cops! jaja els dic que són uns cracks, aquesta pujada és molt dura, sou uns súper atletes... i riuen.
Amb aixó, ja veig l'arc d'arribada, i als meus amics i familia allà esperant!! Guau!!!

Finisher un any més, i finalment em confirmen que tercer classificat a 6 minuts del segón.
Sensacions de tot tipus, content, satisfet, emocionat. M'abraço amb els meus nens, amb la meva parella, petons a la meva mare, germa (que ha fet la curta)... buff
Com m'havia compromes, entrego nova mostra orina dins el potet, per l'estudi del meu company i em peso un altre cop. He perdut 2Kgs.

Supercontent no tant pel resultat, si no perquè he gaudit des del primer kilometre fins l'últim que en definitiva és el que busco.

Isard Atac 2016

Ara feia dies que no explicava cap historieta...i si em descuido no explico ni aquesta, perquè la falta de temps no perdona.

Però crec que per qui no conegui aquesta cursa, val la pena que algú que l’hagi viscuda la expliqui una mica. Així que us deixo el rotllo!

Es tracta de una cursa nova, sense referencies, però nomes mirant el recorregut i els parcs naturals pels que passava la feia molt atractiva.

Es tracta de una marxa NO circular, que comença en una estació d’esqui (Vallter 2000) i que acaba a Camprodon, amb 77kms i pujant uns 2400+ i baixant 3600-.

 

Tot i que l’estiu i les vacances no perdonen..i el estat físic es el que es..valia la pena fer l’esforç d’anar-hi ja que a més la podia fer acompanyat d’amics, cosa que sempre fa la cosa mes divertida. El meu company de fatigues va ser el Sergi Escriu amb el que vam fer la cursa sencera plegats, però pel camí vam estar rodant també amb altres col·legues. Jo vaig pujar sol a dormir a Setcases, mentre que ell ja va venir el mateix dia de la cursa.

 

Molt ambient a la sortida a les 9 del matí, uns 330 bikers preparats per l’aventura. No fa gaire fred, s’està be i la previsió serà de calor tal com efectivament va passar.

Es dona la sortida i pugem un tros d’una pista de la estació d’esqui, però de seguida agafem un GR no ciclable que s’ha de fer a peu, a on ja es fa una cua immensa i hem de caminar i guanyar desnivell amb la bici a l’esquena.

 

Anem tots frescos i tothom fa broma i passa ràpid. Un cop a dalt, les vistes son espectaculars! Estem a uns 2400+ i anem carejant molts kilòmetres en aquestes alçades enter muntanyes majestuoses.

A mes, ens passa a uns metres tota una colla d’Isards...Que mes es pot demanar.

 

Tot i no pujar gaire, el traçat es molt lent. Es tracta d’un sender que te trams de pedres que fan que pugis i baixis de la bici moltes vegades. A mes tot i que la cua de gent s’ha estirat molt, no sempre pota anar al ritme que voldries. Després d’uns 13 o 14 kms per aquestes alçades, ara si que toca baixar, i ho fem inicialment per sender, però de seguida per una pista molt pedregosa però que permet córrer. Posterior l’últim tram per un sender espectacular. Aquí aprofitem per fer-nos unes fotos que sempre queda be, per després ensenyar-les als amics..jeje

 Així que quasi sense adonar-nos ja som al primer control. Parem a menjar i veure alguna cosa. No anem amb el xip de competició, si no a gaudir de la marxa.

Ens adonem que portem 23Kms i NOMES 350+ es a dir pràcticament no hem pujat res però hem trigat força temps. Mentalment fem uns números...

Si la cursa son 75Kms i 2500 de pujada....i els últims 10kms son de baixada..i portem 23Kms..es a dir que ens tocarà fer uns 43km o 44km i 2100+ mes  o menys!!

Be, li comento al Sergi que hem d’anar gaudint del camí i no apretar més del compte que la cursa te ‘trampa’.. El desnivell principal està a la part central de la cursa, pero a mes la baixada castiga també molt i s’ha de tenir en compte. (els finishers finals...demostren les nostres teories!).

Arranquem i toca pujar un petit coll de 4Kms. La pujada es per una pista còmoda però que va pujant poc a poc. Es un caminet ample i te força ombra, cosa que va be perquè comença a pujar la calor. Un cop al cim toca baixa, i la baixada es espectacular. Una zona molt boscosa, amb un sender super revirat a on de tan en tant algun biker feia el superman. Aquí ja veig els primers amb problemes mecànics i algun amb el disc de fre completament desintegrat!

Amb tanta corba, tanta arrel, massa tràfic, se’m clava la roda del davant i surto per orelles! Sort que es tobet, però una branca em fa un tatuatge nou a la cama. Continuem el camí, per arribar a Prats de Molló entrant al poble per unes llargues escales per un carreró. Brutal. Som nomes al km 36. Parem a menjar i veure be, perquè la calor apreta i ara ens toca la primera de les pujades llargues.

Continuem i comencem a pujar. Primer es un sender de pujada, però de seguida comencem a pujar una pista estreta i molt xula que puja i puja. No es gaire dura, però es constant. Hem de pujar uns 18Kms, hi ha un parell de baixadetes curtes, però la resta tot constant per acumular gairebé 1000+.

Anem fent al nostre ritme, anem passant a alguns que ja van tocats i això que estem a la meitat! El que si que ens atrapa es el Jordi Cadafalch que puja a bon ritme. Va esperant a un amic però aquesta pujada vol anar al seu ritme. Xerrem una mica, li expliquem que amb la calor i veient que serà dur, anem molt conservadors xerrant com dues ‘marujes’. Li diem que tiri amunt i que ja el veurem. Nosaltres al neu ritme anem fent. I com tot el que comença, te un final, nosaltre coronem el port i comencem a baixar com no per uns prats espectaculars i per uns senders que sense ser excessivament tècnics, no podem anar massa ràpid. Fins aquí (KM55) hem estat pedalant des de la sortida per territori Francès, just en aquest punt, ja entrem a territori Català. Un descens d’uns 4Kms ens deixa al poble s’Espinavell a on entrem per un carrer espectacular i molt pendent. Els frens treuen fum!

Parem al avituallament, a on trobem al Jordi i altres amics que sempre ens trobem en aquestes aventures. Xarrem, comentem la jugada, les ferides. Estem ja al KM58, però ens toca la segona gran pujada del dia. En aquest cas son uns 10kms mes, però tot i ser un apujada constant, no hi ha ni un descans i potser tot i que es mes curta que l’anterior, es mes intensa.

Sortim del poble i de seguida pugem per una pista ampla molt avorrida però a mida que anem guanyant alçada va millorant i les vistes també.  Si la pujada anterior la gent anava tocada..aquí ja son zombis. Nosaltres hem sigut conservadors i anem pujant a ritme i poc a poc anem passant bikers. Per una banda, les dos pujades mes importants en distancia i desnivell, han sigut per pistes fàcils i potser un pel avorrides, però amb la duresa del recorregut en general si les pujades haguessin sigut per llocs més tècnics, l’escabetxina hagués estat assegurada, així que ja ens està be pujar ‘fàcil’. Sembla que no arribem mai al cim,i es  que no esperàvem estar tant temps i tenim ganes d’arribar.

Fem el cim i ens toca una ‘mega’ baixada de 10K fins a l’arribada. Primer per un part per un sender, a on el caminet està com dos pams enfonsat i que s’ha de vigilar de no tocar amb els pedals i per tant no podem córrer gaire, després ja pel mig del prat alguna pista trencada. Trobem encara algun repetxonet. Per fer-ho mes entretingut, sembla que ha caigut un xàfec unes hores abans i to que fins aquest punt hem trobat el terreny perfecte, aquí ja es tot fang. Ens plou una mica, però poca cosa. El delicat es baixar pel fang. La baixada en alguns moments te força desnivell i el que no volem es caure ara tan a prop de l’arribada. Així que baixant ens passen un parell de ciclistes. L’últim tram i ja es veu el poble, però el desnivell de baixada es molt fort i ple de fang, ho hem de fer a peu i vigilant de no caure.

Ara si, arribem a Camprodon i ja baixem unes escales per arriba sota l’arc d’arribada.

 

Contents per gaudir d’un gran dia de BTT per una ruta ben marcada i espectacular. L’organització be en general i els avituallaments també molt be. Tenim botifarra i altres coses, però es tard i tenim el cotxe a Vallter200, o sigui que toca dutxar-se i anar a buscar el cotxe per marxar cap a casa.

La logística consta en deixar la bici que la organització custodia en un pavelló, dutxar-se i pujar a buscar el cotxe amb uns autocars inclosos en la inscripció.

Aquí ve uns dels aspectes que suposo que haurà de millorar l’organització de cara a l’any que ve, ja que els corredors arribaven amb un bon tute i esperar-se una hora el autobús per anar a buscar el cotxe.

Aquí amb les preses quan pujo a l’autobús me n’adono que he deixat el casc al vestidor. Truco a la organització que l’agafi que quan torni amb el cotxe l’agafaré. Em diu un noi que truca al pavelló i que ho comenta. Quan torno amb el cotxe, ja mai mes es va saber res del casc. Suposo que algú que va entrar després li va agradar i va pensar que li aniria de conya i me’l va pispar. Qu hi farem, de malparits hi ha a tot arreu. Li comento a l’organització que com a minim ho digui pel facebook o per mail. Encara estic esperant!

 En fi una ruta molt xula, exigent (de 340 inscrits, 180 finishers) i un gran dia de BTT, pero amb una logistica complicada si no tens familiars i organitzes el tema dels cotxes d’alguna manera.