Cardona --> Montserrat
22/11/2009

!!No hi ha FOTOS per que encara no les he rebut!!

Com cada any aquest diumenge es feia la sortida de Cardona a Montserrat amb la Penya Mundo de Cardona.
Aquest any a diferencia de l'any passat es feia en diumenge i per tant se'm va crear el dubte si ampliar el recorregut des de Montserrat fins a Sabadell, però com part de la gràcia d'aquesta sortida es el dinar que fem a la Vinyanova vaig decidir dinar i tornar un altre vegada cap a Cardona ja amb cotxe.

A la matinada havia plogut, per quan ens trobem a les 7:30 per sort ja ha parat. Per allà apareixen:
El Manel i dos col·legues seus, el Gatget, el David Cots, el Marc, el Pol, el Ramon Figuls, el Pep Barrera, el Leon, el Sergi, el Ramon Colilles i un servidor.

Hi havia molta boira que ens va acompanyar fins a les 11:30 mes o menys però que poc a poc va anar desapareixen quedant un dia solejat.

El Ramon que va anar fent de fotògraf ens va acompanyar fins a Castelltalat, desprès la resta vam continuar fins al lloc a on es para cada any a menjar l'entrepà que portem.
Aquest any però vam tenir una sorpresa. Tot just seiem al terra per començar a 'jalar' els entrepans, sentim un tret i ens reboten restes de perdigons!! Ostia!! ens acaben de disparar...
Doncs si, un CAPULLU de caçador que no sap distingir 13 tius de color verd d'un senglar... I es que el malparit a més de disparar-nos a sobre va voler tenir raó i ens va dir que estàvem molt lluny i que ens possesim més alts (estavem asseguts menjant l'entrepà).
Per desgràcia ja no es la primera vegada que ens dispara un caçador, i a més VOLUNTARIAMENT. Crec que tindrem que començar a tractar aquest tema 'en serio' o qualsevol dia tindrem que lamentar una desgràcia.
Be, ens recuperem i continuem el camí.
Baixem alguna trilaera divertida i continuem fins a trobar-nos amb el Josep Tristany que ens espera una mica més de mig recorregut.
D'aquí ja arribem a unes de les pujades més dures i llargues del recorregut a on el David comença a tirar com un bèstia des de l'inici. Vaig a roda força tros, però la pujada a part de dura en alguns trams es llarga i he de deixar que marxi. Noto que aquests últims dies he estat gos i amb procés de recuperació de cara als reptes que tinc al cap per l'any que be, però el crack està molt fort.
Un cop al cim, apareixen els 'nens' (el Pol i el Sergi) que aquest any han anat de conya i molt forts, desprès el Leon, i poc a poc la resta. Fem un tram puja i baixa que ens deixa a la carretera dels Brucs per fer un tram de 100 mts fins al parking de Can Massana. Allà ens trobem amb el Jordi Arnau i les dones del Josep i del Ramon animant a la carretera.. Parem a saludar i descansar uns minuts. Continuem alternant uns sender i corriols amb pistes que ja ens porten fins al restaurant. Aquests últims Kms son el millor del recorregut.
Un cop allà ens canviem i tenim una sala al restaurant per nosaltres solets. Entre altres vam tenir conya amb les pulseretes que portaven el Gatget i el David que teòricament et fan més flexible i amb més equilibri, el fet es que la va provar practicament tot deu i semblava en alguns casos que funcionava, però en altres com el Ramon Colilles no feies res de res.
Les pulseretes i un article que diu que son una xorrada..

Be la sortida son:
76,3 Kms
1.800 Desnivell positiu

No puc posar el perfil ja que em vaig quedar sense piles al GPS a 3 o 4 Kms del final.

Terra de Bandolers!

Rupit - 14,15 de Novembre de 2009

Vista del Collsacabra amb les Guilleries al fons i la Mola treien el cap..

Ja feia dies que el Jose Miguel que està instal·lat en un càmping a Rupit ens havia dit que pujesim algun cap de setmana que ens prepararia una ruta pel Collsacabra (Cabrerés) molt guapa.

Així que finalment vam reservar un Bungalow juntament amb el Jordi i les respectives famílies al mateix càmping per passar allà el cap de setmana.

El meu nen va decidir no deixar-me dormir gairebé res la matinada del divendres, però això no tiraria enrere una ruta que es preveia molt xula.

Dissabte 14
Quedem a les 8:00 per iniciar la sortida. El dia es esplèndid, per l'època de l'any a la que ens trobem no fa gens de fred.
Tota aquella zona es normalment molt humida i amb moltes zones d'ombra, però com feia dies que no plovia el terreny estava perfecte.

Impressionants tallats camí del Salt de Sallent


El Jordi en mig d'un prat.......................................................Cingles


Seguint la ruta que tenia preparada el Josete vam coincidir per diversos trams de la ARTEC, també dels tracks dek diable i de la Cabreres del 2009.





Finalment hem de retallar alguns trams ja que hem quedat amb les dones que teníem que preparar la barbacoa i anem justets de temps, però tot i així ens surt una ruta molt variada amb unes vistes espectaculars, i uns boscos amb uns colors de tardor increïbles.

El Jose Miguel fent la 'cabrilla loca' .................................... Aquí jo mateix

Hi han camins que tenen dos pams de fulles al terra i la sensació sobre la bici es una passada.


La veritat es que dins aquests paratges no m'estranya que s'amaguessin els bandolers com el Serrallonga i costes tant de trobar-los ja que hi ha racons i camins molt amagats..

No surt una ruta molt dura, però si molt entretinguda i sobretot amb uns passatges únics.

Així que : 49 Kms i 1.100 desnivell +

Diumenge 15
Pel diumenge el Jose Miguel havia reservat per dinar a Cabrera. L'únic detall que per pujar a Cabrera s'han de caminar 2,7 Kms de pujada i 350 metres de desnivell.
Una pujada similar a la Mola, potser una mica més dura ja que a la part final hi han unes escales amb molta pendent.

Les vistes des de el cim son increïbles, i el dia acompanya ja que tot i fer una mica de vent, no fa gens de fred.
Els petits la Laia i la Claudia es van portar molt be i van fer la pujada sense queixar-se gaire. El Jan i el Gonzalo (amb 6 mesos cadascun) no van protestar gens (potser per que anaven dintre d'una motxilla??) . La meva esquena ja va protestar una mica més...


Aquí totes les fotos!

O sigui que un cap de setmana de Novembre per la posteritat!

Open Natura - Castellar del Vallés
8-11-2009

Últimament estic fent més running que bici i tinc les cames força cansades. A mes tinc una petita estrebada muscular per darrera el genoll que em molesta per córrer però no per anar en bici.

Per tant tinc dos opcions: Descansar o sortir amb bici ..
El dissabte a la tarda vaig tenir un mal de cap terrible i ja m'estava imaginat el pitjor (un altre cops vòmits i aquestes coses..), però finalment no va passar d'aquí.

Així que finalment em vaig decidir per córrer la prova del Open Natura que es cel-lebrava a Castellar del Vallés el diumenge dia 8/11/2009.
Una cursa a prop de casa, que a més comença a les 10:00 (finalment 10:15) i que per tant no he de fer la 'gran matinada' i que si tot va be puc tornar d'hora a casa..

Els senyors del temps ho pintaven molt malament i el matí començava amb clarianes, però amb un vent molt molest i força fred a primera hora (sobre tot fent la cua per agafar els dorsals) allà veig a la gent de la Penya Mussolenca, però com anava tard vaig pensar que ja els saludaria a l'arrivada.
Sortida:

Sortida neutralitzada (fins i tot massa lents) pels carrers de Castellar. Tot i que pels carrers vaig força endavant al ser tant estrets no puc acabar d'acostar-me als primers i quan arribem a la pista forestal que puja al Puig de la Creu i el cotxe de la urbana deixa passar als bikes, no puc enganxar-me a rode i el grup davanter ja ens treuen uns metres impossibles de retallar. Em quedo doncs en el grup dels 20-25.
Definitivament tinc menys explosivitat que la "Marujita Diaz" ja que intento tirar amb forces els primers kilòmetres però estic massa fred.
I es que no es pot tenir tot... Si entreno per guanyar "fons" ja sigui amb el running o amb maratons bikers després no puc pretendre tenir la explosivitat d'un nano de 23 anys..
Tot i així vaig passant algun biker i guanyant posicions. Quan arriben les baixades i coneixent lo 'dolent' que soc, em quedo sorprès per que no estic baixant del tot malament ja que no nomes no m'adelanta ningú, sinó que encara guanyo algun altre posició.
Agafem una trialera que ens porta a prop de Sant LLorenç. La comencem plegats 5 bikes i jo vaig al devant, em poso el xip baixador i quan arribem al final veig que només em segueix un d'ells. (Ostres doncs potser no he baixat molt malament..).
A partir d'aquí ja el que queda es majoritàriament pista (bastant puja-baixa) i em començo a trobar millor (te collons!! cap al Km. 25... doncs si que em costa escalfar!!) En aquests alçades no pensava ja a passar gaires bikers, però per la meva sorpresa encara passaré alguns bikes que han començat molt forts, però que comencen a pagar l'esforç.
Quan veig que queden 10-12 Kms, decideixo ja anar a tope fins a on passo algun altre biker, i enganxo dos més just a la línia de 'meta'.

Finalment:
570 participants
43 kms
1.350 Desnivell+
2:15 h
13 Classificat

En general estic content ja que he vist que puc millorar baixant i que davant meu molts tenien 10-15 anys menys i alguns amb força nivell.
Per altre banda i com soc molt exigent amb mi mateix.. crec que aquest recorregut el tindria que haver fer amb poc més de 2:00h i per tant el temps no es del tot bo. Tindrem que continuar entrenat!!

De fet em sembla que corro igual curses o pedalades com aquesta que una marató com la Selènika de 107 Kms i que per tant no entreno ni aprofito gaire les pulsacions més altes.

Un cop acabada la cursa espero per veure si puc saludar algun conegut, però com veig que no arriben i que la dona i el Jan m'estaven esperant, doncs carrego la bici i tiro cap a casa.
(Disculpeu mussols per no saludar-vos, però tenia que arribar d'hora a casa)

Ja a casa el Jan va voler provar-se les meves noves ulleres!!! (les velles es van quedar en algun lloc de la Vall d'en Bas)