martes, marzo 06, 2018

V Marxa del Setge a Cardona 2018

Fa molt que no escric res en aquest Blog..pero crec que ha arribat el moment de fer-ho un altre cop.
La V marxa del Setge a Cardona, té la culpa!
Ja fa uns anys que arrossego molèsties en un peu, per es des de'n fa 2 que vaig haver de deixar de córrer.
Un espoló al calcani (hanglund) no em permetia correr i vaig començar amb visites i  més visites a traumatolegs, fisios, podolegs, però res... sort que dins de tot, sempre he pogut anar sortint  en bici. D'aqui que l'any passat no pogués córrer la IV marxa, doncs no havia fallat des del primer any que es va fer.

L'única sol·lucio a lesió és la cirugia... pero jo com que n'era reaci,  amb molta perseverança, amb exercicis, gel cada dia, suplements de magnesi i les mil i una, he anat aconseguint des de finals d'estiu passat, tornar a córrer i oblidarme de metges. Primer caminades, i mica en mica, a correr un altre cop.
Vaig veure la llum a l'adonar-me que lentament anava fent kms i sortides a correr de 30 o 40 kms, amb força desnivell i el peu aguantava bé,  i vaig pensar que em podria preparar un altre cop per correr la marxa del meu poble, rodejat de tants amics, familia i el meu entorn preferit.

La Marxa del Setge de Cardona, és una volta circular a l'entorn del poble i el Castell, on pots optar per la distancia de 53Kms o bé l' opció més curta de 34Kms. Majoritariament són petits camins i senders tot i que també hi ha trams de pistes forestals. Aquest any s'han hagut de fer modificacions per la crescuda del riu després de les nevades i ha obligat als amics del Centre Excursionista a modificar el recorregut i posar passarel·les per poder creuar el riu.

Uns cracks aquests Camalics!!!

La nit abans, com sempre que tinc qualsevol cursa, marxa o similar, no dormo gens.Vaig veient passar les hores fins a les 6:00 que toca el despertador.
Arribo a la sortida, salutacions a companys i amics i vaig a portar-li la mostra d'orina que porto en un potet, a un company que fa un estudi sobre la hidratació a l'esport i també em fa pesar. En fi,  jo mentre sigui gratis, col·laboro en el que se'm demani!


A les 7h en punt es dóna la sortida, una volta pel Castell i anem baixant cap al poble encara mig a les fosques, amb la poca llum del sol, que comença a treure el cap. Vaig amb el grupet del davant a un ritme còmode. Anem comentat la jugada, però jo porto auriculars i vaig ja una mica en el meu mon. Kms 2 o 3 ja deixant el poble enrera i a un ritme de 4:45 més o menys ja es comença a estirar. Veig que el Jaume Marsinyach va marxant i un altre noi que no conec també s'avança. També comencen a escapar-se el David Delgado, el Javi Barrera i el Carles Segarra (crec que la seva intenció és fer la curta).
Comencem la primera petita pujada, a la carena de Sant Quintí i va davant un noi de Manresa (Unai) i darrera jo i el David Cots. Vaig bé darrera d'ell, podria anar més ràpid, però falta moltíssim. Fem cim i tiro jo primer cap avall.
El terra està humit de les nevades i pluges dels dies anteriors, però es pot coórer tranquil, que s'agafa bé en general.
Com aquesta marxa és un  bon trencacames, ja tornem a pujar. El David Cots va tirant i jo darrera encara còmode. És una zona per pista que baixa molt pedregosa i el David cap avall a "saco paco". He de posar-me les piles o s'escapa... jeje amb aixó arribem al primer control.
Pujadeta abans del primer control

Trec el meu got (l'orgnització amb bon criteri no posa gots de plàstic) i mentre estic bebent i agafant un plàtan, m'adono que el David ja ha marxat! Serà possible... jeje  M'ha fotut el pal.. , Començo a tirar de nou cap al pont de Buidasacs, just abans de la pujada més dura de la marxa...curta, però dura!


Veig davant als tres primers, però porten força avantatge. Es fa dur però aconsegueixo arribar a dalt
i com sempre, gent animant amb una esquella, fent soroll i cridant! Súper xulo!
Començo a correr de nou amb el Javi, el Carles i el David   i vaig una estona amb ells, però  els he de deixar escapar perqè ells fan la curta i jo petaré si segueixo el seu ritme.

Les cames van bé, em sento bé, però se que he de reservar. Després de gaudir a tope de la baixada, comencem a pujar un atre cop, aquesta vegada és un pel més llarga. Poso un ritme còmode  i tiro cap a munt.

Keep Calm
M'està passant súper ràpid, de moment  puc correr totes les pujades i intento no caminar. Arribo al control del Km26, punt on es separen els de la curta i la llarga. Un altre cop molta gent animant. Em trobo amb l'Adria Duarri que està a tot arreu, ja estava en el control anterior, també el Francisco Ruiz, que per una petita lesió no ha pogut córrer i em diuen que vaig molt bé, que els de davant van cap a la curta, que jo a la meva, que continui igual. Got de cocacola, plàtan, taronja i continuem.

El tram que trobo després m'agrada molt... és el que té coneixer part del recorregut... jejej, toca pujar al principi però gaudeixo, vaig amb els auriculars amb múscia Rock a tope, que sembla que m'ho fa més fàcil.
Vaig mirant enrera de tant en tant, però no veig ningú, no se el temps que dec treure al que ve darrera, però jo a la meva. Ja estic al Km 35, agafo una pista forestal i com se que son dos kms, penso que val la pena posar un bon ritme per avançar ràpid. Amb tot aixó arribo al control de la Penya Ciclista Mundo, al Km 37'5. M'ajuden a omplir el bidó, i em diuen que vaig tercer. Menjo un tros de plàtan ràpid, els dono les gràcies i tiro cap amunt.

Sé que el primer em treu molts minuts, però no tinc ni idea de com va el segón.
M'imagino que també em treu força temps, així que el meu pensament és intentar mantenir la tercera posició. Encara van bé les cames i ja porto 40 Kms. La pujada es suavitza i torna un tram pla amb un pel de baixada, tot per pista. Aprofito per intentar córrer un altra vegada a 4:40 o 5:00.
Aquesta és una variant nova i és gairebé tot per pista. És la part que menys m'agrada, però només tinc al cap a arribar a Cardona.

Miro enrera en les zones més obertes per veure si em segueix algú... però no veig ningú, porto marge suficient per acabar així.
Amb tot aixó, pujada cap a Lourdes durilla ja més pel 'tute' que porten les cames, que pel desnivell, però intento no deixar de córrer i no caminar. Arribo al control on estan els Emboscats de Palà i també el meu pare fent fotos. Som al km48
Cara de vull CocaCola!!! Vaig desenfundant el got!!
Em donen anims i em diuen que el segón està a 4 minuts. Que si apreto el pillo, diuen. Jajaja penso jo, apretar..tinc les cames jo per apretar!
Però surto del control intentant córrer un altre vegada ràpid, agafo un corriol de baixada i em poso una mica les piles. Conec molt bé aquesta zona i penso que ja ho tinc. Agafo pista forestal un altre cop, terreny obert, però jo al segón no el veig per enlloc... així que mica en mica, decideixo baixar el ritme i mantenir-lo més tranquil, ja fins la final. Més encara, quan veig que el recorregut fa unes voltes estranyes en sentit contrari a l'arribada (és el dolent de coneixer el camí) i ara sí, desisteixo d'intentar atrapar al segón.
Últim sender de baixada cap a la Mina, i ja els dos ultims kms d'asfalt.


Molt xulo quan a falta de 500 mts de l'arribada, se m'acosten 4 o 5 nens que no conec, i es posen a correr al meu costat! Em demanen que cuants kms porto, els dic que gairebe 54. Ostres!! diuen..i em responen, nosaltres hem fet aquesta pujada dos cops! jaja els dic que són uns cracks, aquesta pujada és molt dura, sou uns súper atletes... i riuen.
Amb aixó, ja veig l'arc d'arribada, i als meus amics i familia allà esperant!! Guau!!!



Finisher un any més, i finalment em confirmen que tercer classificat a 6 minuts del segón.
Sensacions de tot tipus, content, satisfet, emocionat. M'abraço amb els meus nens, amb la meva parella, petons a la meva mare, germa (que ha fet la curta)... buff
Com m'havia compromes, entrego nova mostra orina dins el potet, per l'estudi del meu company i em peso un altre cop. He perdut 2Kgs.

Supercontent no tant pel resultat, si no perquè he gaudit des del primer kilometre fins l'últim que en definitiva és el que busco.


No hay comentarios:

Publicar un comentario