lunes, octubre 03, 2016

Isard Atac 2016


Ara feia dies que no explicava cap historieta...i si em descuido no explico ni aquesta, perquè la falta de temps no perdona.

Però crec que per qui no conegui aquesta cursa, val la pena que algú que l’hagi viscuda la expliqui una mica. Així que us deixo el rotllo!

Es tracta de una cursa nova, sense referencies, però nomes mirant el recorregut i els parcs naturals pels que passava la feia molt atractiva.

Es tracta de una marxa NO circular, que comença en una estació d’esqui (Vallter 2000) i que acaba a Camprodon, amb 77kms i pujant uns 2400+ i baixant 3600-.



 
Tot i que l’estiu i les vacances no perdonen..i el estat físic es el que es..valia la pena fer l’esforç d’anar-hi ja que a més la podia fer acompanyat d’amics, cosa que sempre fa la cosa mes divertida. El meu company de fatigues va ser el Sergi Escriu amb el que vam fer la cursa sencera plegats, però pel camí vam estar rodant també amb altres col·legues. Jo vaig pujar sol a dormir a Setcases, mentre que ell ja va venir el mateix dia de la cursa.

 
Molt ambient a la sortida a les 9 del matí, uns 330 bikers preparats per l’aventura. No fa gaire fred, s’està be i la previsió serà de calor tal com efectivament va passar.

Es dona la sortida i pugem un tros d’una pista de la estació d’esqui, però de seguida agafem un GR no ciclable que s’ha de fer a peu, a on ja es fa una cua immensa i hem de caminar i guanyar desnivell amb la bici a l’esquena.

 
Anem tots frescos i tothom fa broma i passa ràpid. Un cop a dalt, les vistes son espectaculars! Estem a uns 2400+ i anem carejant molts kilòmetres en aquestes alçades enter muntanyes majestuoses.


A mes, ens passa a uns metres tota una colla d’Isards...Que mes es pot demanar.

 
Tot i no pujar gaire, el traçat es molt lent. Es tracta d’un sender que te trams de pedres que fan que pugis i baixis de la bici moltes vegades. A mes tot i que la cua de gent s’ha estirat molt, no sempre pota anar al ritme que voldries. Després d’uns 13 o 14 kms per aquestes alçades, ara si que toca baixar, i ho fem inicialment per sender, però de seguida per una pista molt pedregosa però que permet córrer. Posterior l’últim tram per un sender espectacular. Aquí aprofitem per fer-nos unes fotos que sempre queda be, per després ensenyar-les als amics..jeje


 Així que quasi sense adonar-nos ja som al primer control. Parem a menjar i veure alguna cosa. No anem amb el xip de competició, si no a gaudir de la marxa.

Ens adonem que portem 23Kms i NOMES 350+ es a dir pràcticament no hem pujat res però hem trigat força temps. Mentalment fem uns números...

Si la cursa son 75Kms i 2500 de pujada....i els últims 10kms son de baixada..i portem 23Kms..es a dir que ens tocarà fer uns 43km o 44km i 2100+ mes  o menys!!

Be, li comento al Sergi que hem d’anar gaudint del camí i no apretar més del compte que la cursa te ‘trampa’.. El desnivell principal està a la part central de la cursa, pero a mes la baixada castiga també molt i s’ha de tenir en compte. (els finishers finals...demostren les nostres teories!).

Arranquem i toca pujar un petit coll de 4Kms. La pujada es per una pista còmoda però que va pujant poc a poc. Es un caminet ample i te força ombra, cosa que va be perquè comença a pujar la calor. Un cop al cim toca baixa, i la baixada es espectacular. Una zona molt boscosa, amb un sender super revirat a on de tan en tant algun biker feia el superman. Aquí ja veig els primers amb problemes mecànics i algun amb el disc de fre completament desintegrat!

Amb tanta corba, tanta arrel, massa tràfic, se’m clava la roda del davant i surto per orelles! Sort que es tobet, però una branca em fa un tatuatge nou a la cama. Continuem el camí, per arribar a Prats de Molló entrant al poble per unes llargues escales per un carreró. Brutal. Som nomes al km 36. Parem a menjar i veure be, perquè la calor apreta i ara ens toca la primera de les pujades llargues.

Continuem i comencem a pujar. Primer es un sender de pujada, però de seguida comencem a pujar una pista estreta i molt xula que puja i puja. No es gaire dura, però es constant. Hem de pujar uns 18Kms, hi ha un parell de baixadetes curtes, però la resta tot constant per acumular gairebé 1000+.

Anem fent al nostre ritme, anem passant a alguns que ja van tocats i això que estem a la meitat! El que si que ens atrapa es el Jordi Cadafalch que puja a bon ritme. Va esperant a un amic però aquesta pujada vol anar al seu ritme. Xerrem una mica, li expliquem que amb la calor i veient que serà dur, anem molt conservadors xerrant com dues ‘marujes’. Li diem que tiri amunt i que ja el veurem. Nosaltres al neu ritme anem fent. I com tot el que comença, te un final, nosaltre coronem el port i comencem a baixar com no per uns prats espectaculars i per uns senders que sense ser excessivament tècnics, no podem anar massa ràpid. Fins aquí (KM55) hem estat pedalant des de la sortida per territori Francès, just en aquest punt, ja entrem a territori Català. Un descens d’uns 4Kms ens deixa al poble s’Espinavell a on entrem per un carrer espectacular i molt pendent. Els frens treuen fum!

Parem al avituallament, a on trobem al Jordi i altres amics que sempre ens trobem en aquestes aventures. Xarrem, comentem la jugada, les ferides. Estem ja al KM58, però ens toca la segona gran pujada del dia. En aquest cas son uns 10kms mes, però tot i ser un apujada constant, no hi ha ni un descans i potser tot i que es mes curta que l’anterior, es mes intensa.

Sortim del poble i de seguida pugem per una pista ampla molt avorrida però a mida que anem guanyant alçada va millorant i les vistes també.  Si la pujada anterior la gent anava tocada..aquí ja son zombis. Nosaltres hem sigut conservadors i anem pujant a ritme i poc a poc anem passant bikers. Per una banda, les dos pujades mes importants en distancia i desnivell, han sigut per pistes fàcils i potser un pel avorrides, però amb la duresa del recorregut en general si les pujades haguessin sigut per llocs més tècnics, l’escabetxina hagués estat assegurada, així que ja ens està be pujar ‘fàcil’. Sembla que no arribem mai al cim,i es  que no esperàvem estar tant temps i tenim ganes d’arribar.

Fem el cim i ens toca una ‘mega’ baixada de 10K fins a l’arribada. Primer per un part per un sender, a on el caminet està com dos pams enfonsat i que s’ha de vigilar de no tocar amb els pedals i per tant no podem córrer gaire, després ja pel mig del prat alguna pista trencada. Trobem encara algun repetxonet. Per fer-ho mes entretingut, sembla que ha caigut un xàfec unes hores abans i to que fins aquest punt hem trobat el terreny perfecte, aquí ja es tot fang. Ens plou una mica, però poca cosa. El delicat es baixar pel fang. La baixada en alguns moments te força desnivell i el que no volem es caure ara tan a prop de l’arribada. Així que baixant ens passen un parell de ciclistes. L’últim tram i ja es veu el poble, però el desnivell de baixada es molt fort i ple de fang, ho hem de fer a peu i vigilant de no caure.

Ara si, arribem a Camprodon i ja baixem unes escales per arriba sota l’arc d’arribada.

 

Contents per gaudir d’un gran dia de BTT per una ruta ben marcada i espectacular. L’organització be en general i els avituallaments també molt be. Tenim botifarra i altres coses, però es tard i tenim el cotxe a Vallter200, o sigui que toca dutxar-se i anar a buscar el cotxe per marxar cap a casa.

La logística consta en deixar la bici que la organització custodia en un pavelló, dutxar-se i pujar a buscar el cotxe amb uns autocars inclosos en la inscripció.

Aquí ve uns dels aspectes que suposo que haurà de millorar l’organització de cara a l’any que ve, ja que els corredors arribaven amb un bon tute i esperar-se una hora el autobús per anar a buscar el cotxe.

Aquí amb les preses quan pujo a l’autobús me n’adono que he deixat el casc al vestidor. Truco a la organització que l’agafi que quan torni amb el cotxe l’agafaré. Em diu un noi que truca al pavelló i que ho comenta. Quan torno amb el cotxe, ja mai mes es va saber res del casc. Suposo que algú que va entrar després li va agradar i va pensar que li aniria de conya i me’l va pispar. Qu hi farem, de malparits hi ha a tot arreu. Li comento a l’organització que com a minim ho digui pel facebook o per mail. Encara estic esperant!

 En fi una ruta molt xula, exigent (de 340 inscrits, 180 finishers) i un gran dia de BTT, pero amb una logistica complicada si no tens familiars i organitzes el tema dels cotxes d’alguna manera.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada