II Volta pel Vallés 10-1-2010
Un altre any més el
Santi i l'Ada ens havien preparat una nova "Volta pel Vallès" i està clar que no ens la podíem perdre tot i que les previsions eren d'una rasca terrible.
Quedem a les 7:45 a Sabadell i tots podem comprovar que
efectivament seria un dia de fred (-4º). Allà ens vam trobar amb els companys
maratonians i alguns altres amics.
Comencem pel bosc de Can Deu i direcció a Matadepera. Un cop allà pugem les primeres pujades que van de conya per escalfar una mica el cos. Es un petit bucle que ens porta un altre vegada a Matadepera ja per alguns
corriolets. Un cop a baix agafem un tros per la riera per tornar a pujar a prop de les
Pedritxes, però ara direcció direcció a la Collada de l'Obac. Un cop arribem al final de la pujada 'habitual' (normalment en aquest punt s'agafa la baixada fins a la Casa de l'Obac), ve una de les zones més maques de tota la sortida i es que agafem una pujada que va cap a la
Torrota de l'Obac. Allà
parem a
esmorçar i estem a -6º
aprox. Fem
l'entrepà a tota
ostia i es que en un moment ens hem quedat congelats i agafem un corriol tot nevat que ens porta cap a la Carena del Collet Estret. Aquests corriols son una passada a més el glaç i la neu li donen un aspecte i una sensació sobre la
bici molt guapa.
També vam gaudir d'unes vistes
impressionants de la Mola nevada.
Ara toca tot baixada fins arribar a Rellinars per uns senders molt divertits i alguns trams tècnics a on gaudim com
"enanos" (no se per que aquesta expressió, si els enanos deuen gaudir igual que les persones d'estatura normal, no??).
Però abans d'arribar a Rellinars s'ha de travessar un riu
completament gelat i el
Dani decideix 'aparcar' al mig... Quines idees!
El
José Miguel també intenta travessar el riu gelat i casi 'aparca' com el
Dani.
L'única punxada del dia del
Dani. I es que es llei de
Murphy, si tens una roda amb
tubuless i l'altra no, que creus que passa??
Un cop a Rellinars ens toca pujar un altre vegada cap a la casa de l'Obac
per pista.
Aquí ens trobem amb unes rampes del 23% que fa que tot i estar a -3º ens comenci a sobrar tota la roba..
Ens
arrepleguem pràcticament al cim i ja anem tots plegats a
l'urbanització dels Caus a fer el dinar. La idea es fer un entrepà i marxar
però al restaurant ens
preparan la taula i ens fan seure com si
anessim a dinar dos plats. El cambrer
devia emportar-se algun tipus de comissió ja que tot i que li vam dir que només
volíem entrepans ens va oferir diverses vegades carxofes, pop a la gallega,
xupitos.... vam riure molt amb aquest senyor
perquè ja us podeu imaginar les bestieses que vam començar a explicar..
Encara ens quedava un tros de ruta i les
triales més
tècniques.
Enfilem cap a la zona de la
trialera del
Lada. Aquí un company (Mingo) va caure i ja va quedar tocat' i ens va
haver de deixar a Terrassa.I es que es una
trialera ciclable però a on no pots tenir dubtes o vas al
terra i aquest es tot empedrat.
Aquí el Lada que dona nom a la trialera.
Arribem a la pista principal a on tornem a fer un altre
dosis de corriols amb graons i escales de fusta a on ens tornem a 'emocionar'.
Aquí el Ramon a la zona d'escales..
D'aquí agafem unes pistes molt ben trobades que ens eviten passar per Terrassa i a més encara fem algun altre
corriolet fins arribar al Llac Petit.
Arribem un altre vegada a Matadepera i d'aquí un altre vegada cap al Bosc de Can Deu per fer l'ultima
dosi de corriols fins a arribar a Sabadell.
Aquí el
Jose Miguel i jo mateix ens
acomiadem del grup i ja tornem cap a casa.
Quina passada! m'ho he passat com un nen petit el dia de reis!! I es que la ruta ha estat molt
variada passant per tot tipus de pistes, corriols, senders ja de pujada com de baixada, trams
técnics, escales.. En fi una canya!
Al final:
68Kms i 1900 de desnivell acumulat.Només em queda agrair al
Santi i a l'Ada aquesta ruta tan ben trobada i per fer-nos passar un gran dia de Pur i autèntic
BTT.
PD. Francesc t'he pispat algunes fotillos, espero que no t'importi..
