martes, septiembre 29, 2009

Sèlenika al Sac!!!


Doncs si, una cursa que em feia molta il·lusió poder participar ja que aquest any passava per les meves terres i que tant en distancia com amb desnivell a priori em feien pensar a intentar mantenir un bon ritme tot el recorregut e intentar fer un bon temps (dintre de les meves limitacions) i més o menys així ha sigut.

Arribada:

A les 7:00h jo puntual a Navarcles. Nomes arribar vaig cap al Pavelló a buscar el dorsal i em trobo poca gent així que el tema va ràpid i torno de seguida cap al cotxe per acabar-me de vestir, sabatilles,etc.. Agafo ja la bici i ja preparat vaig un altre vegada cap al Pavelló.


Inauguració de la bici

Tot i que algunes persones no m’aconsellaven gaire estrenar la bici el mateix dia de la cursa, bàsicament per problemes de la nova postura, els frens nous, les rodes passades a tubuless dos dies abans, etc.. no vaig poder resistir-me a estrenar-la amb el risc evident.


Cursa

Aquí ja començo a trobar-me tot de gent coneguda, al Angel (Dr.Voll) el Armand, el Nando del foro Galleteros . També trobo al Joaquin (bixiclista) i al Jose Velasco. Ja casi a les 7:45 em trobo amb la gent de la PC Mundo de Cardona que van tard (Al final son el Joan Rovira, el David Cots, el Oscar Urrutia, el Pol i el Jordi Ribalta). Quedem que els espero, però a les 7:50 veig que no venen i que la cua a la sortida comença a ser considerable així que em poso cap a la meitat del grup.

Es dona sortida i començo a fer una mena de sprint/slalom passant posicions i es que ja havia decidit tirar els primers 15-16 Kms i encara amb més raó sortint tan enrera. Arriba el primer corriol i es fa una mica de retenció, però no arribem ni a parar. Fem una de les primeres pujades del dia que intento mantenir un ritme alegre, però sense cremar-me gaire. Aquí ja començo a notar que el seient es va baixant sol i cada 8-10 Kms em toca baixar de la bici i tornar-lo a posar a lloc. Cada vegada que paro, em passen tres o quatre bikers i es que amb 1300 participants es trobes bikers de tots els nivells i tant et pots trobar que passes a 7 o 8, com que apareixien un o dos per darrera que et passen a tu.


Cap al Km. 30 arribant a Súria trobo al Jose Velasco que ha sortit més endavant que jo i anem una estona junts. Ell sembla que te problemes amb la cadena. Continuo al meu ritme i sense adonar-me el vaig perdent.


Cortès del Pi (Súria) Km. 32


Segona pujada des de Pala fins a Cardona que també faig a un ritme normalet, però com la conec 'apreto el cul' en alguns trams. De cop ja es veuen unes vistes increïbles del Castell de Cardona i baixada cap al 2º avituallament del dia (a la benzinera de la Coromina). Baixant pensava, hi haurà algú de Cardona….? Doncs si, en quan arribo ja veig al Pep Barrera , a l’Albert Migueles, al Pitxi i més gent que ara no recordo ja que anava molt atabalat. Em criden i em donen suport i quedo contentíssim. Portem 52 Kms i queden 55 Kms més I ja estic petat. Aquí em demanen per la resta de gent de Cardona i els hi dic que crec que van darrera.

D’aquí baixada fins a trobar el camí direcció la riera de Navel que aprofito per pujar una mica el ritme ja que conec la pujada important del dia a Serrateix que aprofitaré per baixar la intensitat.Guanyo algunes places. El camí que fem no es el que coneixia, i passem per un tros per dins el bosc que han netejat fa poc i després per una pujada forta empedrada. Continuem l apujada i en algun tram poso el plat petit per descansar una mica, si es que es pot descansar pujant a Serrateix. Tot i anar lent vaig passant alguns bikers, i es que estem casi al Km. 70 i les forces ja no son les mateixes. De cop un revolt i em trobo a 20 o 25 persones picant de mans i cridant el meu nom.. ostres quin “subidón” alguns del que ja hi eren en el avituallament de Cardona, tota la colla de PC Mundo de carretera, en fi algun avantatge havia de tenir córrer a casa, no??

Just al cim, estava el 3ª avituallament i nomes arribar i parar escolto els ‘cifosi’ que torna'n a cridar.. s’acosta algú de la penya! efectivament arriba el Joan que ja m’atrapa. Ell ha sortit des de el darrera del tot o sigui que ha tingut que portar un bon ritme. Sortim junts i encarem la baixada molt divertida plena de bots al inici i que per desgracia no triga gaire en acabar-se. Continuem per uns Kms de puja i baixa en els que em costa seguir al Joan. No m’acabo d’acostumar amb els frens i si els apreto massa em derrapen les rodes, així que vaig baixant, però amb certa prudència ja he tingut un parell d’ensurts en dos trams. Agafem uns Kms. Plans i al Joan li cauen les eines de la butxaca, para a recollir-les i penso que ja m’atraparà.. Vaig amb plat pensat que encara queda un altre pujada a Castellnou, que no es molt dura, però que es pot fer llarga. Començo la pujada i baix fent al meu ritme, passo a 4 o 5 bikers, i es estrany, però el Joan no m’atrapa i ja ho tindria que haver fet.... Arribo al cim i trobo l’ultim avituallament del dia, paro a omplir els bidons i menjo una mica de fruita. Ostres m’han passat com 10 bikers que no han parat!!

Quina ràbia. I es que amb tants ciclistes, només parar 10 segons ja et passava algú.

El que queda es tot baixa i pla, excepte alguna pujadeta sense gaire desnivell. Començo a rodar amb plat, però les forces ja no son les mateixes i el rodar ja no es tan alegre.

Entrem amb una zona de corriols molt divertits amb algun tram fotut que m’obliga a baixar de la bici per evitar una caiguda a última hora.. (El Joan Ribalta ho va baixar, i es que es un crack!!)

Passem just per darrera de la muntanya de residus de sal de Sallent i al cap d’uns minuts ja puc veure Navarcles. Queden les últimes rectes i la pujada final cap a la línia d’arribada, quan apareixen 3 o 4 bikers per darrera meu fent un sprint final.. i penso ja us ho fareu, jo ara no tinc ganes d’esprintar.

Finalment arribo!!!. Ja soc ‘Finisher’ de la meva primera Selènika.!!!

Ja a l’arribada em trobo al Joan Ribalta que ha anat com una moto i al Dani (Doo4ever) que també ha volat. Quines màquines!!


Arribada

Aprofito per rentar la bici esperant que arribin els demés. Al cap d’uns minuts ja apareix el Joan Rovira i un pel més tard el Jose Velasco i cada cert temps anaven apareixent la resta de coneguts.

El Pol finalment ho va deixar a Serrateix, va pensar que quedava molt, i com el seu pare estava allà doncs ho va tenir fàcil per parar. Es molt Jove, amb nomes 14 anys encara ha d'aprendre a dossificar-se, però es experiència que acumula.


El Oscar Urrutia (darrera de la revista) i el Joan Rovira


Finalment contentissim. Jo que em considero un aprenent a biker ja que no arriba a dos anys que vaig començar en aquest mundillo i per tant encara em queda molt per aprendre i escoltar gent com el Joan Rovira, el Jose, el Dan, el Ita i tants altres..... Crec que puc estar més que content.


Les meves dades:

Distancia:107 Kms

Posició: 107 (De 1313 participants)

Temps: 5:40:16

Velo. Mitja: 18,8

2.400 Desnivell + acumulat

Calories: 3.050 Kcal


El diploma:


CLASSIFICACIONS


També me n’alegro molt i aprofito per felicitar al Joaquin que va acabar com un campió ja que abans de presentar-se no tenia clar si podria terminar-la.


Destacar la organització perfecta i sobretot el super massatge amb tres noies alhora (sense final feliç….) que em van deixar com nou.. o casi..


Ara a preparar-nos per millorar el temps per l’any que ve.


El track (cortesia del Dani): http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=547993


Noticia relacionada (Regió7)


PD. Si aconsegueixo més fotos ja les penjaré.


miércoles, septiembre 23, 2009

Adéu Xavier !!!



Cada vegada que escolto o llegeixo la noticia d'una nova mort d'un ciclista a la carretera ja se'm posa el cor a tope pensant que pot ser algú proper.

Si el novembre passat perdíem al Jordi Seriola http://bixiclistas.blogspot.com/2008/11/el-ciclisme-al-valles-est-de-dol-en.html avui m'arriba la tràgica noticia de la mort del Xavier Novell.

No el coneixia directament, només em llegia el seu blog i es suficient per adonar-te de com vivia aquest esport i l'esperit d'esforç i de sacrifici per millorar en allò que tant li agradava i per que et contagies amb les seves històries. El Massai com ell s'auto proclamava deixava marca a tot aquell que el coneixia o tenia contacte amb ell ja fos pel Blog o per coincidir en alguna cursa.

QUINA RÀBIA!!! PER QUE!!!

Espero que allà a on sigui, continuï amb les seves Massaiades!

jueves, septiembre 17, 2009

Pròxima estació --> "La Selènika"

Com cada any i ja van 21, torna la marxa de resistència "La Selènika". Aquest any a més a més arriba al meu poble (Cardona) i per tant alguns dels paratges ja els conec.

www.selenika.com

Doncs be ja estic inscrit i ara ja a contar els dies que falten fins al 27 de Setembre.

Allà ens trobarem molts amics (com a mínim a la sortida o a l'arribada) que ja m'han confirmat que hi aniran i espero que sigui un gran dia de bici.

Aquests dies em toca descans i no he tocat la bici des de dissabte passat ja que portava molts Kms a les cames i he pensat que uns dies de vacances no els hi aniria malament.

Doncs, ens veiem a Navarcles!!!

lunes, septiembre 07, 2009

Volta a la Mola (5-8-2009)

Aquest cap de setmana segons tenia planificat havia de fer Cardona-Andorra amb la gent de la P.C. Mundo de Cardona. El cas es que vam tenir diferents baixes i a última hora vam decidir deixar-ho per un altre dia.

Per un altra banda el divendres em va trucar el Ita per dir-me si volia fer la Volta a la Mola el dissabte amb ells, ja que també volen fer la Selenika i els hi serviria d'entrenament. En principi els càlculs ens deien que sortirien uns 105 kms i 2.500 de desnivell.
Vaig pensar que tot i que seria més fluix que la Selenika, també m'aniria be.

Aquí tenim el culpable de la sortida (Ita)


Vam quedar dissabte a Can Llong (Sabadell) a les 7:00 però sempre hi ha alguns pocs puntuals...

La ruta es majoritàriament per pista (tot i que també va caure algun corriol i alguna trialera divertida) ja que la ruta es llarga i es podria allargar molt si seguim la volta més típica en la que hi ha trossos no ciclables o molt lents.
Primer vam anar cap a Castellar a pujar el Puig de la Creu i d'aquí cap a Sant Llorenç. Aquí vam fer un tram de 4 Kms per carretera per evitar un dels trams poc ciclabe i vam tornar a la pista que ens encara cap a la cara de Mura.
Montserrat molt lluny.. .................................................. Alejandro

Després d'un corriol força divertit arribem a esmorçar a Mura a Cal Carter.
Omplim bidons d'aigua ja que ens esperen alguns dels kilòmetres més durs de la ruta. Només sortir de Mura ja trobem les primeres pujades dures. Un cop passem el Puig de la Balma continuem una pujada molt llarga i progressiva que un cop al cim ja ens baixa per pista fins a Rellinars.
Joaquín sempre el primer.......................................... Javi i el Raul


Ja camí de Rellinars i amb tota la baixada pel davant, tenim una avaria i un component es queda sense fre del darrera.


Un cop a Rellinars un parell (que millor que no digui els noms..jejeje) van decidir que continuàvem per carretera. La resta després de tornar a agafar aigua i mentes veure com el Ita ens feia una exhibició baixant i després pujant unes escales de més de 30 graons vam tirar per un corriol molt guapo que ens va baixar fina al riu, per agafar ja la pista fins a la casa de l'Obac. Aquesta pujada es va fer dura per més d'un..
Un cop al Cim, cap a Terrassa primer per una pista de baixada i després per un corriol molt divertit ple de troncs que fan d'escales. Un cop a Terrassa ja cap a Sabadell.

Gràfica del perfil de la sortida:


Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=522063

Dades finals:
95 Kms (Segons el compta quilòmetres, el Gps sempre en dona 2 o 3 menys)
2.200 desnivell positiu acumulat (pujant)
2.250 desnivell negatiu acumulat (baixant)

Finalment ens vam quedar una mica curts de kilòmetres i de desnivell però ens ho vam passar de conya que es el que es tracta en el fons.

Mario.