Bike & Run

Sabadell-Cardona / 7-03-2009
108 Kms - 2.888 (desnivell acumulat)

Be, aquest dissabte 7 de Març m'havia proposat fer un tros de la ruta de Sabadell-Cardona exactament la idea era arribar a Santpedor (uns 65 kms i uns 1.900 de desnivell acumulat), per poder comprovar que el track que havia preparat era ciclable i no trobava sorpreses.

A Santpedor m'esperaria la Roser amb cotxe cap a les 13:30 per acabar d'arribar fins a Cardona.

Ho vaig comentar a algunes persones, però finalment ho feia en solitari, per tant el dijous i divendres, em vaig acabar de preparar els tracks, piles, el mòbil amb auriculars i musica, barretes, glucosa..

Dissabte m'aixeco a les 7:00h menjo alguns panets amb xocolata, un suc de taronja, em vesteixo i baixo al garatge a preparar la bici, comptaquilòmetres, pulsòmetre, gps i tot apunt.

Faig una foto davant de casa a Sabadell i surto a les 7:50h.


Començo xino-xano amb pulsacions 90-95 per anar escalfant fins a Matadepera a on començo a pujar cap a l'Obac. Tot i que no vull apretar gaire i vaig controlant les pulsacions porto un bon ritme i la pujada em passa molt ràpida i de seguida ja estic a la carena de la Serra de les Pedritxes ( l'obac) des de a on puc veure la Mola (a la meva dreta) i Montserrat (a l'esquerra).


Un cop allà vaig cap a 'La pastora' Collada de l'Obac (25 Kms de ruta més o menys) a on arribo en 1:25h aprox. i d'aquí començo a baixar cap a Rellinars per una pista amb molts viratges, però molt divertida i ràpida.
Un cop arribo pràcticament al Rellinars, a l'alçada del riu, tinc uns dubtes amb el Gps i quin camí he d'agafar i finalment veig que s'ha de travessar el riu i agafar un sender de pujada. Doncs cap amunt.

Un cop ja deixo Rellinars als meus peus, paro a fer una barreta. Estic anant molt més ràpid del que m'esperava, però encara falta molt.

Aquí aprofito per enviar un SMS a la Roser per que estigui assabentada per on vaig (bàsicament per si em passa alguna cosa, que tinguin una idea alhora de buscar-me)

La pista enfila cap amunt pel Serrat del Ginebral direcció el Pont de Vilomara. Vaig seguint la pista, fins que em trobo el camí tallat i el track enfila una trialera impossible. Aquí em toca carregar la burra uns quants metres fina a sortir un altre vegada a un altre pista (no ha estat greu..) Un cop al punt més alt, comença una baixada molt pedregada per la Serra dels Trons i just abans d'arribar al Pont de Vilomara ja veig que el pot de l'aigua ha sortit volant a la baixada i l'he perdut (MERDA) sort que tinc la motxilla amb la bossa plena d'aigua. Només feia un parell de setmanes que estrenava el porta bidons de carbono.

Un cop al Pont de Vilomara, travesso el poble per la carretera principal, i la sortida del poble, ja enfila un altre pista direcció Navarcles.
De tant en tant he de parar per treure els tancats elèctrics per que no s'escapin les vaques..

Aquí estan elles ben tranquil·les que em veuen passar.. pensat qui deu ser aquest..

Als poc kilòmetres arribo a la Riera de Mura i trobo les Tines Solanes. Un lloc molt encantador i solitari, a on decideixo parar (son les 11:25h) a fer l'entrepà que havia preparat al matí.

Aquí a la foto ja es veu que no portava el bidó...

Travesso el riu i enfilo una pista direcció al Monestir de Sant Benet.
Un cop arribo a la zona més alta (Sant Jaume de Vallhonesta) , comença un sender de baixada amb unes vistes espectaculars a la meva dreta de Rocafort i Mura, però no em puc encantar gaire ja que el sender es estret i no hi ha barana... fins passar pel Monestir de Sant Benet i arribant a Navarcles.

Els 5 o 6 següents kilòmetres son els pitjors de la ruta ja que es tracta de travessar algunes carreteres per acostar-se a les rodalies de Santpedor, però s'acaba compensant, ja que a pocs kilòmetres de Santpedor entro en una zona boscosa per uns senders molt divertits que tant pugen, com baixen, com planegen.. i finalment arribo a una via de tren que em deixa al poble de Santpedor.
Aquí i ja vaig pràcticament sense aigua, veig un camp de futbito a on juguen uns nens i aprofito per omplir la bossa d'aigua als vestidors (mira que he trobat fonts pel camí, i acabo omplint amb aigua d'uns vestidors..).
Doncs després d'uns 65 Kms he arribat a Santpedor i només son les 12:15h. La Roser no ha de venir fins a les 13:30 així que la truco i li dic que no cal que pari a recollir-me i que ja pot anar a Cardona, que canvio de plans i que continuo el meu camí cap a Cardona.
Així, travesso una part del poble, fina arribar a la pista que planeja als peus del Serrat de Castellnou direcció al Turó de l'Aguilar. Continuo per la Serra de Cal Nofre a les rodalies de Castellnou de Bages. Aquí el desnivell no es molt elevat, però tot son pujades baixades i aprofito per rodar allà a on puc.
En aquests kilòmetres toca travessar el riu de tant en tant, i l'aigua arriba als pedals i per tant als peus, però ja fa estona que fa calor i es una manera de refrescar-se.
Aquí em trobo aquests salts d'aigua tan xulos.


Vaig rodant per les rodalies de Súria i començo a trobar alguna rampa "durilla", i aquí em comença a fer mal un genoll (quina merda!!) estic be de cardio i de cames, però em comencen les molèsties en el genoll esquerre.
De cop trobo aquesta zona del riu amb un salt d'aigua i una tranquil·litat increïble.


Doncs a partir d'aquí, comença una pujada que se'm faria infinita i molt dura fins a Serrateix.
Jo havia calculat que arribaria a Serrateix cap al Kilòmetre 85-88, i ja portava 90 i les rampes més dures m'estaven esperant. El genoll semblava 'lo puto Gusiluz' però apretava les dents i cap a munt. Per arrodonir-ho ja no em quedava gaire aigua i l'anava dosificant.
Com sempre amb esforç tot es supera i arribo a Serrateix (720mts) a les 14:45h. El pitjor ha passat, però el mal de genoll m'ha passat factura i no puc rodar rapid. Prenc la última barreta (PowerBar) que fa miracles. Aquí s'han de fer uns 4 o 5 Kms de carretera, fins arribar a una pista de baixada plena de viratges (Obaga de Cal Cervera), que degut a les roderes de fang sec, he de posar els 5 sentits per no tenir un disgust tant a prop de casa..

Finalment faig un revolt ja arribant a les hortes i ja puc veure el meu estimat Castell de Cardona que em dona unes forces extres. Aquí em truca la Roser que ja estava preocupada, i li dic que ja poden esperar-me al balcó que arribo en 10 minuts.
Arribo a Cardona i em queda tota la pujada de la Raval, però ara curiosament tinc forces (i mal de genoll) i pujo millor del que pensava, amb un soroll escandalós de la cadena, que de tant travessar rius ara guinyola molt, però ja hi soc.
Arribo a casa de la Roser a on n'esperam tots al balcó (el Vania, el Misha, la Neus, la Roser, el Ricard, la Carina, el Carles, La Montserrat) i em criden per donar-me la benvinguda. Quina alegria arribar així.

Finalment arribo a les 15:38h.
Han sigut 7:48h totals i 6:51h en marxa.

Total 108 Kms i 2.500 de desnivell segons el Gps (2.888 segons el "perfils" i 2.863 segons Wikiloc i 3.946 segons IBPindex)



Mira que la gent em deia que no fes la ruta sol, però jo soc així.. Suposo que hi haurà algú que ho entendrà.. De fet no vaig estar sol, em van acompanyar virtualment els meus amics Kiko Veneno, Calamaro, Betagarri, The Cure, i altres companys...

Be, he fet realitat un petit repte que feia mesos que m'havia plantejat i ara estic molt content.

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=315514

Mario.