Bike & Run

Crònica de l’ascensió al Puigmal

El passat dissabte 14 de Juny, ens varem reunir 7 valents per pujar al Puigmal. Els anomenats valents Jordi, José Miguel i Mario (que havíem fet nit en un càmping a Ribes de Freser) i en Josep, en Joan, en Siscu i l’ Enric que venien des de Begur.

Varem quedar a les 7:00h a Planoles, ja que la ruta escollida surt des d’aquest punt per arribar en bici a 2.700 metres d’altitud, passades les pistes d’esquí de Puigmal, i a partir d’aquí pujar a peu 300m de desnivell fins al cim (2.913m).

Després que al vespre anterior plogués, semblava que el dia milloraria i sortiria el sol.

Sortim des de Planoles, i tot i que la ruta inicial és per carretera, decidim agafar un GR que hi ha a la sortida de la població, a mà dreta, que porta fins a Dorria per uns camins plens de rierols i camps verds molts guapos. Aquest camí és d’uns 5Km, per contra dels quasi 9Km de carretera, però comença amb una rampa cimentada amb gran desnivell, i el principal problema d’aquest camí es que punxem ‘6’ vegades. Per tant per futures ascensions potser és recomanable la carretera.

Un cop a Dorria, travessem el poble (deixant l’últim punt amb aigua) i continuem ascendint lleument a la nostre esquerra.

Continuem l’ascensió i tenim dubtes en un trencat al mig d’una corba, que finalment amb mapes a la mà, decidim agafar cap a l’esquerra i l’encertem. (ningú portava GPS..)

Després d’anar incrementant la pendent poc a poc, ens trobem en un prat molt verd que sembla una gran catifa verda, però ràpidament ens adonem que pedalar per l’herba és molt més dur del que imaginàvem.

Un cop s’acaba l’herba arriben les primeres rampes de veritat. Tothom posa plat petit i pinyons alts (molts ja els portaven des del prat..)
En aquests trams, és quan ja ens toca baixar de la bici, ja que se’ns fa impossible pujar tanta pendent. En algun moment el desnivell baixa una mica (només una mica) i alguns podem tornar a pujar a la bici i així anar alternant, uns trossos a peu i altres en bici fins arribar a un altre prat, amb una petita baixada d’uns 50m, que ens porta a l’esquerra cap a un tancat elèctric que separa Catalunya de França. Travessem el tancat i continuem a la nostre dreta pujant (com no!). Aquí les rampes ja no son tan dures, però comencem a trobar les primeres clapes de neu, i toca baixar de les bicis un altre cop. En aquest punt ens trobem uns quads, i és que arriben a tot arreu!!

Continua el camí cap al cim amb rampes potser no tan dures, però sempre ascendint, fins que arribem al Pas dels Lladres a 2510m. En aquest punt i veient que falten encara dues persones (ja que havien punxat i ja portàvem 8 punxades) ens esperem per reunir-nos tots i decidim que 4 es quedin a esperar i que només tres (en Jordi, en Josep i en Mario) continuïn a veure si poden ascendir fins al cim.
En aquest moment la boira està començant a pujar i estem a 5º C, a més cada vegada trobem més clapes de neu i amb més quantitat, i per tant arribem fins a 2.630m, a pocs minuts de l’ inici a peu cap al cim.

NOMÉS portem fets 26Km, però 1.700 m de desnivell acumulat a les nostres cames. Molt dur!!
En aquest moment valorem tot plegat i decidim que la muntanya no es mourà de lloc, que les condicions climatològiques no són les més favorables i que tenim uns quants companys esperant-nos a baix. Així és que baixem cap al Pas del Lladres a on ja ens estan esperant.
Des d’ aquí hi ha un camí marcat directe per una cara de la muntanya i sempre paral•lel a un tacant elèctric. La baixada és molt dura ja que les mans estan mig congelades, i el desnivell és tant que no pots deixar els frens en cap moment. Hi ha trossos sense camí marcat i baixem per sobre de l’herba, rocs, troncs i sempre paral•lels al tancat, fins al punt on el tancat té una obertura per on es travessa cap a la dreta, per continuar descendint també en paral•lel, però per la dreta. Desprès d’uns minuts de baixada, trobem els primers arbres i entrem en un bosc on està el camí marcat amb pintura en els arbres i pocs minuts desprès s’arriba a una pista asfaltada que ens porta directament a Planoles.
Els valents: